Aprèn a estimar

Aquest matí, remenant i curiosejant pel YouTube m'he trobat aquest vídeo que m'ha arribat al fons de l'ànima. És un vídeo molt maco amb un missatge molt profund. El trobaràs?

Recorda que els problemes els crea la ment.

Imatges: tradicions

Yo no soy tonto

No, potser no deuen ser tontos. Ara bé, no saben llegir. Sembla ser que els responsables de MediaMarket o, en el seu defecte, Publistar (els encarregats d’ofegar-nos amb tanta publicitat) fan selecció de personal, acurada i excloent. Tot personatge que entengui el significat del mot NO (o similar), és exclòs immediatament, és a dir, català, castellà, anglès, francès, italià, alemany... sinó no s’explica com poden saturar les nostres bústies on hi diu clarament i en colors blau, negre i groc: Publicitat aquí no!.

Potser els hem de perdonar! Els pobrissons no saben llegir i, si en saben, no poden entendre la complexitat lèxicogramatical del negatiu rotund i absolut NO.

*Per no crear confusió i malestensos vull denotar que és un article satíric. MediaMarket no fa ni exclusió ni selecció de personal.

Happy

He trobat aquest vídeo i m'0ha agradat moltíssim, i què millor que compartir-lo amb vosaltres, eh que sí!

Be happy!

Petitó

Uff.... sento no haver acabat el post anterior.... ho he de fer.... quan pugui.

Ara però, mentre estudiava, s'ha acabat de descarregar un .zip amb un nom suculent del qual no les tenia totes.... però sí! s'ha descarregat, i completet, completet!!! De què es tracta? De la música dels cassetts (sí, abans anavem amb això!) del club super 3. Sobretot m'interessaven (per no dir únicament) els dos primers: clubifaximàtic (el blau) i clubitresicentimil (el taronja).

Res.... una tonteria no?! Doncs és part de la meva infància (bàsicament Bola de Drac i Arale). Me'n torno a estudiar.

Rellegir

Hi ha moment en la vida que et planteges que ja és hora de fer quelcom que creus important, que cal fer-ho o sinó, de mica en mica, va esdevenint massa tard. Aquest cap de setmana, potser pel cansament, per la necessitat o ves a saber què, vaig decidir que ja era hora de tornar-hi, de submergir-me una vegada més a món de la lectura.

He tingut moments que he llegit molt, d'altres poc, i d'altres que amb prou feines he obert l'agenda... dels moments de lectura, recordo amb molt alguns llibres del vaixell de vapor (recordeu en Tintoff, el mostre menjatinta), o el mític "Bub" de l'editorial Delta, que vaig llegir mil-i-una vegades de petit on un nen es trasformava en gos i explicava les seves peripècies...

Més endavant vaig llegir-me un llibre que em va agradar moltíssim, sobretot per com estava escrit; Ensayo sobre ceguera on el món sencer es torna cec; no té pèrdua.

Fa uns anyets amb la ja mítica saga Harry Potter i els best sellers Codi da Vinci i Angels i Dimonis... i algunes ferragoses però molt interessants com Els Pilars de la terra i, com no, 1984 de George Orwell.

Aaahhhhhh, faig tard a classee!!!!... segueixo després

Peresos

Ufff.... per fi he trobat un momentet per comentar la jornada d'aquest cap de setmana. Ara mateix, sóc a Vilafranca, no pas a Vic, i m'he passat quasi tot el dia fent feina de la uni (excepte una part del matí) i intentant arreglar el maleit ordinador. He borrat mil-i-un programes de merda que tenia intal·lats, he alliberat espai amb l'aplicació de windows borrant quasi 1Gb de porqueria i finalment l'he formatejat. Ara sembla que ja va una mica millor... però que no es confíi perquè aviat li rentaré la cara, tant bon punt aconsegueixi un windows XP Home Edition, jajajaja!!

I de cara al cap de setmana.... divendres vaig arribar a vila a quarts d'onze, vaig sopar i enlloc de sortir de festa... tancat a casa fent feina de la uni, arreglant paperassa, apunts i brossa, organitzant-me, acabant la didàctica de castellà i passant a net els apunt de les jornades d'ensenyament d'anglès a primària i infantil (que va ser molt molt interessant, tot i ser en anglès). Vaig acabar.... aviat (però de dissabte).

A la tarda... sortida amb els rangers del cau als monjos... uíííííííí! Tot i que vaig tornar esgotadíssim, m'ho he passat de p.mare, com sempre, es un goig fer aquesta tasca tant i tant gratificant! A dalt teniu una foto de la sortida (amb una mica d'ulleres... coses del no dormir).

Bé, m'en torno a fer feineta, que això de fer una didàctica d'aplicar la lectura d'un llibre d'anglès a classe no és fàcil (si t'ho vols currar, és clar).

Siau!

Escalfant l'ambient

Aquest matí m'he llevat ben d'hora.... havia d'estudiar. He aixecat la persiana i m'he trobat aquesta postaleta; globs aerostàtics inflant-se.

Ha estat un gust estudiar veient com s'anaven inflant de mica en mica i, alhora, clarejava el dia. És com si amb les flamarades per escalfar l'aire de dins els globus, anéssin escalfant també l'ambient exterior.... tot i que només aparentment perquè una vegada més estavem a 1ºC.

Sincerament, fins que no han marxat els globus no m'he pogut concentrar del tot perquè cada dos per tres els ulls s'escapaven per veure l'evolució ascendent dels set globus.

Doncs mira... ara he fet una pauseta però he de tornar-hi... me'n vaig a estudiar una miquetona més fins l'hora de dinar.

Moritz

Uff... això d'estar masses dies sense mirar el correu passa factura... masses coses, però totes llegides i molt interessants.

I un dels correus és aquest, que m'han enviat des de MEG i que vull compartir amb totes i tots vosaltres:

... i no se'n cansen de ser així?

Catalunya i el catalanisme continuen sent l'objectiu predilecte de l'armada mediàtica madrilenya.

Cada dia col·leccionen nous enemics. Cada català és un dimoni en potència i ells fan d'àngel exterminador de bèsties. Aquest mes la víctima propiciatòria és la cervesa Moritz.

Por tierra, mar y aire, és a dir, des de la televisió, la ràdio i la premsa, els mitjans de comunicació de la gran capital han començat a disparar contra els propietaris de la marca catalana per haver subvencionat l'organització "Plataforma per la Llengua". Es deuen pensar que deu ser una plataforma atòmica; com que Corea del Nord ha pactat, ara el gran perill nuclear són la Plataforma i la cervesa Moritz, que etiqueta exclusivament en català.

La família cervesera ha fet una nota pública contra la campanya i proclamen: "El profund compromís amb Catalunya des de 1856. Per això donem suport en la mesura de les nostres possibilitats a diverses iniciatives adreçades a la normalització de l'ús del català i a la cultura catalana".

Com els fabricants afirmen, Moritz etiqueta en català perquè és l'idioma propi del país en el qual té l'origen, la seu social i el cent per cent del mercat.

Que n'és de difícil, ser normal ...

Passa-ho si us plau"

Crec que, una vegada més, els nostres companys espanyols mostren el seu rebuig cap a la nostra llengua i el seu odi cap a la nostra cultura.... potser serà veritat que els fem por?

Utilitza la llengua; parla, escriu, pensa.... en català, i en castellà, i en anglès, i en italià, i en.... (perquè nosaltres som oberts a tothom).

Assemblea General II

Fins ara he estat fent feineta així que pararé un moment per comentar la jornada.

Una vegada més l'agrupament de Vilafranca ha fet presència a l'Assemblea General de Minyons Escoltes i Guies. Aquest any ha estat a Tàrrega així que hem marxat a les 8.00h del matí de vila i hem marxat cap a Tàrrega. Un cop allà, i amb el fred que malauradament feina, hem travessat tot un llarg carrer, hem aparcat i hem tornat una mica endarrere caminant fins a l'Ateneu on es desenvolupava l'Assemblea General. Però teniem gana!

A mig camí ens hem trobat una pastisseria, hem entrat per esmorzar i ens hem trobat a un cocap de vilafranca, amb unes noies del cau de Sant Boi de Llobregat. Tots junts hem anat cap a l'assemblea, just un carrer més amunt. Ens hem inscrit i hem entrat a la platea de l'ateneu, tots juntets amb d'altres membres de la demarcació Baix LLobregat - Garraf - Alt Penedès.

L'assemblea ha trascorregut com sempre i s'han dir coses força interessants. I com sempre, com assemblearis i democràtics que som.... hem votat cosetes!!.

I com sempre, hem recopilat el màxim de material comunicatiu possible: tríptics de monogràfics, projectes, catàlegs de brownsea, pòsters, eines... i hem fet fotos pel record. I a més a més, hem tingut la sort de veure un dels nostres companys (ex-economista de l'agrupament i actual economista de la demarcació) darrere el faristol parlant davant de tota l'assemblea!!

Ara, sols queda passar la informació al proper consell de l'agrupament. :p

Assemblea General

No puc dormir.... són quasi les 3 de la matinada de diumenge 25 de novembre i no puc dormir, no tinc son. He estat fent feina després de sopar i cap a les 2.00 he parat. He intentat dormir però no tinc son (caca!). I, per aprofitar el temps, he tornat a encendre l'ordinador i he fet una mica més de la didàctica de castellà, però me n'he cansat aviat i he pensat de postejar alguna coseta.

Demà a les 8.00h del matí hem quedat davant del cau per anar a l'Assemblea General de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya. Aquesta assemblea és una reunió d'un matí de tots els caps, tècnics, pedagòcs, comissaris i demés, d'arreu de Catalunya, concentrats, en aquest cas, a Tàrrega.

Avui dissabte ha començat una mica una festa prèvia. S'ha organitzat una manifestació per al Transport Públic, s'ha fet un sopar, un correfoc i un concert. Demà diumenge es farà el plenari, i és on anirem nosaltres. Així que intentaré tornar a dormir perquè sinó demà... malament.

A veure si faig fotos i les penjo! Bona nit.

Think before post

Una campanya molt interessat i d'aquelles que no en pots dubtar de les veritats que hi plasma. Us ho deixo perquè reflexioneu. Think Before you Post

Imatges: Sta Maria

Recordant que la nostra Festa Major, la de Vilafranca del Penedès, és la més típica de Catalunya, Oh yeah!

Ara mateix acabo de guardar la redacció d'anglès que he d'entragar demà. Genial! Cada dia sóc més ràpid fent redacción... clar que a una redacció per setmana ja toca fer-les millor no?!

En canvi.... per la didàctica de Castellà estic estancat, no m'acaba de rutllar el conjunt de la classe. Tinc moltes coses però no acabo de trobar com fer-ho servir.... arrrrgggg... necessito una nit de festa grossa per evadir-me una mica i posar-me de pet amb la didàctica. Aquest divendres, A REVENTAR!

Pràctiques I

Ahir definitivament em van dir l'escola on faré Practiques I els dos primers mesos de l'any 2008 (gener i febrer). Serà al CEIP Cristòfor Mestres. Clar que aquest resultat no ha estat lluny de la controvèrsia i discussió.

Tot va començar el 8 d'octubre. Aquest dia, dilluns, ens havien de dir l'escola de pràctiques I. A la tarda del dia 8 vaig pujar a secretaria i a la cartellera vaig buscar el meu nom. Per sorpresa meva, al costat del meu nom posava un "Pendent de Vilafranca del Penedès. Vaig preguntar a dins la secretaria i em van dir que encara no havíen tingut temps per trucar a tot arreu.

No va ser fins el dia 25 de novembre que vaig rebre un correu electrònic on m'informaven que ja m'havien assignat una escola de pràctiques: CEIP Cristòfor Mestres. En un primer moment em va fer molta gràcia, però de seguida vaig caure en què era l'escola on havia fer l'estada l'any anterior (així com haver estat la meva escola de la infantesa). Amb tot això, l'endemà vaig anar a preguntar a secretaria la raó per la qual m'havien posat en aquesta escola.... potser havien trucat a tot arreu i no hi havia altra opció. És important entendre la necessitat de veure diferents realitats d'escola, si?!

Divendres, a secretaria de pràctiques, vaig preguntar on més havien trucat. Havien trucat a una sola escola: el CEIP Mas i Parera. Amb això que li vaig comentar que necessitava el cap de setmana per pensar una mica.

Dimarts (perquè dilluns no hi havia ningú) vaig anar a parlar amb la secretària per comentar-li que volia un canvi d'escola, a la que fos. La raó era ben simple: el Cristòfor Mestres és on vaig estudiar al llarg de l'educació infantil i primària i és on vaig fer l'estada a l'escola el curs passat. Em van dir que no podia ser, que era saltar-se les normes, que sols es podia canviar entre aquelles escoles de Vic i tal... Jo, evidentment, vaig replicar dient que el fet d'haver fet l'estada a aquesta escola era motiu suficient per un canvi, element que va desmentir-me dient que l'estada no comptava per res i que l'important són les pràctiques de 2n i 3r. Al final, al cap de una bona estona institint va dir que s'ho miraria i que en parlaria amb el coordinador de mestres.

3 setmanes després, encara no he rebut resposta i m'he cansat d'esperar. Ahir vaig anar a preguntar-ho i em m'han confirmat que l'escola de pràctiques serà el CEIP Cristòfor Mestres. I què us diré.... estic content, i és clar que sí. Tot i que hagués preferit canviar d'ambient, perquè l'escola i algunes mestres les conec (perquè van ser els meus mestres i perquè sempre és isnteressant coneixer noves metodologies, estratègies i formes de treball i organitzció, tinc unes ganes terribles de començar.


D'altra banda, he de reconeixer que tinc el culet com un cigró, estic, i perdoneu-me l'expressió, cagat de por. La de vegades que he somniat aquest moment de fer de mestre, la de idees utopies i més reals que m'han passat pel cap, les ganes de provar-ho... cada dia estan més a prop.... i és ara quan t'envaeix aquella sensació que és una mescla d'eufòria, ganes de fer coses, d'un benestar estrany que depèn com potser és més malestar... una sensació d'enrariment em recorre el cos. Seran els nervis? Serà que aquella inseguretat necessaria dels mestres (que parlava en Jesús de Bases Psicopedagògiques) m'ha envait el cos de punta a punta? Ufff....!!!! Ja estic suant...

Però de ganes no me'n falten, no!

Pen Gennius

MECAGUNLAPUTADOROSILAREPUTAMEMORIAQUEVAPARIRALPENDELSCOLLONS!

Avui he perdut el Pen. Tècnicament no l'he perdut, perquè sé on està. Està a la sala d'ordinadors del campus Torre dels Frares de la universitat de Vic. Avui, just abans de classe d'anglès a l'escola d'idiomes, intentant imprimir el projecte d'intervenció i les memòries de pràctiques, he deixat el pen copulant amb un ordinador.

La veritat és que no em fa cap gràcia.... la informació dels dos documents és confidencial i personal. Ara mateix acabo d'acabar un cartell que penjaré demà al matí a la sala d'ordinadors. Espero i desitjo que quí hagi agafat el PEN sigui una ànima caritativa i tingui l'amabilitat de tornar-me el pen.

Arggg!!!!! Ara esclafaria una mandarina amb violència (sí és que en tingués una al davant, és clar).

Have a nice day

Avui, com cada dilluns, he agafat el tren de les 9.19 cap a Barcelona per continuar cap a Vic. A Gelida he entrat en coma i m'he despertat just a Sants. He baixat i he sortit, perquè abans d'anar a Vic he passat per l'escola FORCA per revisar el projecte d'intervenció socioeducativa i les memòries de pràctiques per al Curs de Director en Acitivitats en el Lleure Infantil i Juvenil. I, per sorpresa meva, està molt bé. Jo, preocupat perquè no em semblava massa ben fet (tot i que m'hi he passat hores i hores), doncs resulta que està molt ben fet... Això m'ha donat esperances de tramitar el carnet de director per el Març, fet que portarà a rebe el títol i carnet de director el juny!!!

Al acabar la reunió he tornat cap a pl. Catalunya a agafar de nou el tren i, quina magnífica sorpresa quan ha estat seure 2 minuts (sí, dos) i tornar-me a aixecar perquè arribava el tren que anava a Vic (Toma!!!).

Amb els sempre 3/4 d'hora d'espera a que arribi el tren de Vic, he pogut fer aquesta reunió. Estic molt content perquè no he perdut el temps en cap moment.

Have a nice day!

Què hi farem

Una vegada més l'educació rebuda em fa actuar d'una manera que, a ulls d'aquells que no ho entenen, pot semblar una actitud estúpida i d'imbècil. Segurament alguns de vosaltres us haureu trobat amb aquestes situacions on hom actua de manera diferent a com ho farien molts i que, desgraciadament, no és entesa per la resta.

Els últims 2 dies me n'han passat dues, d'aquestes situacions. La primera va ser divendres a la tarda, al bar (taules+cadires+màquines espenedores de menjar guarro i beguda). Resulta que anava a comprar una ampolla d'aigua per calmar la set del meu cos quan, just davant de la màquina d'aigües, vaig veure que la manivela per obrir la màquina estava en fora i, de fet, vaig poder obrir la porta sencera de la màquina. Vaig trobar-me davant d'una pila d'ampolles d'aigua al meu avast gratuitament... Però clar, jo vaig quedar-me allà, palplantat i amb una cara d'embobat. A fora, per la finestra, hi havia un grup que em mirava... animant-me amb mímica de pillar una ampolla. I va ser llavors que la meva ètica va actuar fent-me recular, ajustar la porta i tornar per on havia vingut... sense agafar cap aigua.

L'altre? Avui dissabte al matí. Em va trucar un company de cau preguntant-me què feia aquest matí i si podia anar de sortida amb ell. El company amb qui havia d'anar d'excursió s'havia posat malalt i estava sol amb els nens (i els pares, encara). Sens dubtar-ho he dit que sí. I pim, pam, pum, dutxat i caminant cap al parc Sant Salvador a trobar-me amb el company i els castorets. Allà hi havia el cap de castors i un company que està al cau però a nivell de gestió. Aquest últim ha estat allà mentre jo arribava i ha vingut després, a dinar.

Hem anat a la Torre de les Aigües, una sortida d'un dia per caminar una miqueta. I a la Torre de les aigües hem estat jugant una estoneta perquè feia molt bon temps. Sí, feia fred, però anavem abrigats. Després ha vingut un altre dels caps de castors, que era fora de la vila i tornava al migdia. Després de dinar, he marxat cap al cau, amb la meva unitat, els Ràngers i Noies Guies.

Aquests actes són causa directa de la meva educació: dels pares, de la família, de l'escola, dels escoltes, dels amics... I n'estic orgullosíssim, i així us ho dic.

No m'arrepenteixo de haver fet el que he fet, tot i que fins ara he estat fent feina de la universitat (i el que em queda per endavant). Clar que això vé perquè avui no he fet res i demà, que hem de buidar el cau de trastos, tampoc sé si podré fer alguna cosa. Malviatge per la feina, però és el que hi ha; què hi farem.

Imatges: Pel record

La foto és d'una activitat (segurament la Festa de Nadal) de l'AEG Pere II i Santa Maria de Foix al Casal 2000 (per la pista vermella en té tota la pinta). La data? potser és el meu primer any de Ll/D, és a dir, desembre de 1994 però crec que també pot ser que acompanyés als meus germans (no porto foulard) i que fós l'any 1992 o 1993.

En definitiva.... pel record, sniff!

Coses que passen

Uff... avui estic realment cansat. Entre que ahir vaig tenir un dia intensiu d'universitat, que a la nit vaig estar fent feina fins les tantes, aquest matí llegint la espessa i ferragosa LOE, a la tarda uni..... i ara tinc la convicció que seguiré el camí d'ahir perquè encara he de fer moltes coses per divendres....

Malgrat tot, necessito para un moment i deixar un missatge aquí, al meu weblog, perquè sovint, quan estic concentrat fent feina o estudiant, em venen idees i records que no fan més que molestar i intentar trencar-me el ritme de treball; i ho ha aconseguit.

M'ha vingut a la ment això:

Exacte. La magnífica exposició de fa un parell de Festes Majors que es deia "1, 2, 3, Festa Major" i que era una recreació de la Festa Major de Vilafranca amb playmòbils. Amb totes aquestes 400 eren? joguines disfressades, el drac, els gegants, l'ajuntament, les forques, els caballets, els castellers... van fer una curtmetratge ESPECTACULAR! Digne de guardar-ho a la memòria.

I jo em pregunto..... QUAN HO PODREM TORNAR A VEURE?

La veritat és que vaig esperar temps i temps, visitant de tant en quant la pàgina web de 1dos3 picaparet, els creadors de tal magnificiència, per veure si penjaven el curtmetratge i poder-lo gaudir una vegada més...

Però no.... sembla ser que l'ajuntament vol fer negoci. Arrrgggh!

Bé, me'n torno a fer feina que sinó no acabaré. Ciao

Passa-ho

PASSA'L, REENVIA'L, DISTRIBUEIX-LO

3.03

Una vegada més he de parlar d'ella. El meu amor tàcit als transports públics s'està convertint en un odi incondicional cap a tot allò que va sobre rails i té relació amb Espanya.

Avui, com cada dilluns he agafat el tren de les 9.50 a Vilafranca (i ha arribat puntual!) per anar cap a Vic, a la universitat. Tot ha anat bé fins arribar a Sant Feliu o Sant Joan Despí: el tren ha parat i un "tin-tan-tun" ha ressonat arreu del tren:

"Senyors viatgers els informem que per una averia a Sant Andreu Arenal el tren circula amb demora"

De cop i volta, per tot el vagó podies sentir un i altre renec cagant-se amb ella. Entre pitos, flautes i parades a varies estacions, he arribat a Plaça Catalunya a les 11.20. Si calculeu veureu que de les 9.50 a les 11.20 hi ha una diferència temporal de 1 hora i 30 minuts. Tenint en compte que el trajecte era de 55 minuts perquè era un tren sense parada a La Granada, Lavern, El Papiol i Castellbisbal, ella ha anat amb un retard de trenta-cinc minuts (35min.). FELICITATS !! S'està superant.

Però aquí no acaba la meva història... uuuuiii no. Després he esperat els 31 minuts de rigor esperant el tren que em portaria cap a Vic tot i que sempre en són 27. Ha arribat el tren, he pujat i cap a Vic que hi falta gent. Però no, resulta que a Moncada Bifurcació ha tornat a parar, i una bona estona... exactament 10 minuts.

Resultat? Havia d'arribar a Vic a les 12.34 i he baixat del tren exactament a les 13.24. Jo em pregunto si no és pot considerar maltractament? He estat 3.03 hores dins de dos trens diferents, respecte les 2.18 de rigor. I si hi sumem tots els retards...entre el de Vilafranca - Pl.Catalunya, el de l'arribada del tren a pl. Catalunya i l'últim, per arribar a Vic, suma un total de..... trrrrrrrrrrrrrrrrrrrr.... TXAN!

50 minuts!

Gràcies estimada, t'odio amb tot el meu cor! El proper dia, compraré un bitllet d'anada, i a un dels teus subdits que ens demanen el bitllet li el fotre pel cul.

Però això no quedarà així, estic plantejant-me engegar una campanya de bicot... però que sigui original, innovadora, diferent, que els molesti de veritat!

vejam, vejam....

Cagades

Avui l'han tornat a cagar, els molts maleïts fills de la gran santíssima ......... (fill the gab). Crec que mai m'havia emprenyat tant com avui, sobretot perquè realment necessitava arribar aviat a Vilafranca. I, com no, ells han tornat a fer tard (però més subtilment).

És ben sabut que ells es van carregar el túnel dels FGC entre bellvitge (o Bellvige) i Sants. Ran d'això també la línia de Vilanova ha estat tallada i tots els trens passen per Vilafranca. Doncs, fa tres setmanes se'ls va ocòrrer la magnífica idea de canviar horaris de renfe de festius a laborables durant el dissabte 22 i diumenge 23 d'octubre. Al llarg de les seguents setmanes van seguir amb les mateixes. Ara, ni se t'acudeixi mirar els horaris laborables de la línia C4 perquè els trens passen cada 1/2 hora, però quan els hi surt de la punta de la pastanaga, nano!

Doncs resulta que avui he anat a l'estació a 3/4 de 8, per si de cas no tornessin a canviar horaris i el tren ha arribat a les 7.55, just com els darrers dies. I com que no han avisat de res doncs vol dir que segueixen amb el "pla de xoc" per la seva cagada a bellvitge. He arribat a Barcelona bé, just 10 minuts abans de les 9h i m'he encaminat cap a l'escola Forca travessant la plaça Catalunya.

Avui teniem una bona sessió, finançament i tesoreria, un aspecte que m'interessava força. Malauradament al migdia tenia un dinar de comiat dels Llops i Daines del curs passat. I tot i que començaven a la 1h del migdia, jo tenia monografic fins a les 3h. Com que volia arribar abans de dinar, per estar una estona jugant amb la canalla, he decidit marxar a la 1h per ser a Vilafranca a les 2h. I com les darreres setmanes, els trens marxaven a "i cinc" i a "i trenta-cinc" jo a les 12.50 he marxat del monografic (petant-me les dues últimes hores, no pas perquè no m'interessés) i he anat corrents cap a l'estació.

I allí m'he trobat amb la cagada. Resulta que els trens circulaven com sempre.... cada hora 1 tren. Així que he estat 5 minuts cagant-me en tot. Llavors ha vingut un tren cap a Martorell (a les 12.59) i mira... l'he agafat fins a Sants, perquè l'estic fins als ous de Pl. Catalunya.

A Sants ha anat tot molt bé. He esperat fins a les 13.25 (13.20 a catalunya) per anar cap a Vilafranca. Ha arribat i he pujat. De mica en mica s'ha enfilat cap a l'Hospitalet, Cornellà, Sant Joan Despí.... fins arribar a Sant Feliu on ens hem hagut d'esperar que passés un tren de mitja distància (es veu que tenen preferència ells davant els trens que SEMPRE circulen per la C4). Després, a Molins de Rei, just 20 segons després de arrancar el tren, han parat de nou perquè un energúmen, un desgraciat, un maleït imbècil s'ha fotut al mig de la via. Seguidament, a Sant Sadurní d'Anoia ens han tingut esperant 10 minuts perquè passessin dos trens (de llarga distància i un Talgo, diria). Ha arrencat de nou ja sense més incidències. El tren havia d'arribar a les 14.20 i he baixat a l'andana a les 14.35.

Total que he arribat a les 14.40 al cau quan hi hauría d'haver arribat a les 13.00h. Cagada. Al cap i a la fi, sóc un més dels centenars de milers de catalans i catalanes putejats, fastigejats, amargats, oblidats i torturats per una empresa que gestiona el transport de les rodalies de la ciutat de Barcelona.

Per sort per mi, la canalla del cau m'ha fet oblidar fàcilment tots els maleïts problemes que es provoca la puta i fastigosa ................ (nom de la implicada) a tots els usuaris de Catalunya.

Amelie

Ahir a la nit no podia dormir i vaig mirar, una vegada més, Amelie (Le fabuleux destin d'Amélie Poulain) una obra mestra, una pel·lícula que no em cansaria de mirar-la.

Crec que és una pel·lícula que ratlla l'absurd. La descripció del detalls aburds, preguntes encara més incoherents i la magnífica presentació i relació dels personatges entre ells és un dels elemtns que m'ha agradat més; deixant de banda el magnífic argument principal de la vida de la jove Amelie.

És una d'aquelles pel·lícules que no et deixa indiferent, que agrada i et mirar la vida d'una altra manera. Jo, al menys, després de mirar la pel·lícula sempre em fixo molt amb els detalls (tot i que després em passa). Però les altres vegades que he vist la pel·lícula també em va passar.

Chapeau per les filmes francoise.

A, per cert, he desintal·lat el maleït driver de la Lexmark i el word torna a funcionar correctament.... al final resulta que no era un vírus, jeje.

Idees

Avui dijous, després d'instal·lar un driver de la impresora LexmarkZ640 per poder imprimir uns documents.... el word ha trigat 5 minuts (literalment) a carregar un document d'una sola pàgina. En aquests moments he tingut una idea; llençar la impresora dalt-a-baix de l'edifici de Caixa Penedès del Tívoli. Mecagunlaputaimpresoraieldriverquelavaparir!!!

Ara... potser no hagués estat del tot correcte....i m'ha il·luminat una nova idea; buscar algun virus dins l'ordinador. Per això, he programat l'ordinador perquè demà al matí, just encendre'l, m'escanegi l'ordinador de pe a pa. I clar, això suposa una possible pèrdua d'informació així que se 'ha acudit la tercera genialitat; copiar allò més important de l'ordinador (que no tinc gravat en DVD's) dins el GenPenius (de Pen Genius), el meu estimadíssim PenDrive d'1Gb de Kingston.

I ara me'n vaig a fer nones amb el Gen Penius fins al coll d'informació, amb un ordinador que va una mica lent i amb unes ganes d'enviar a pendre pel cul (i perdoneu l'expressió) el virus que malmet el meu preciós ordinador.

Nota al virus: "Estàs mort... potser no ara.... però demà segur que sí, ja!"

El Padrino

Dimecres o dijous d'aquest pont vam fer una sessió de cinema: "El Padrino", de Francis Ford Coppola.

La veritat es que era la primera vegada que veia la pel·lícula i he de dir que em va agradar moltíssim. No cal dir que la pel·lícula va marcar un precedent de com es representen els mafiosos italians posteriors. El Padrino ha creat escola. Des de la manera de parlar com per lels mètodes i normes internes.

Doncs bé, resulta que fa uns dies van detenir el Cappo, el Padrino de la Cosa nostra, la mafia siciliana. I entre els papers que se li van intervenir van trobar una espècie de decàleg de drets i deures i de bona conducta d'un mafiós de la cosa nostra. Impressionant...

Los mandamientos de la Cosa Nostra

1º.- "Prestar dinero directamente a un amigo", y aconseja, si es necesario, hacerlo a través de una tercera persona.

2º.- "No se mira a las mujeres de nuestros amigos", o la traducción de Cosa Nostra del "no desearás a la mujer del prójimo".

3º.- "Prohibido cualquier tipo de relación con la policía".

4º.- "Un hombre de honor no debe dejarse ver en tabernas y círculos sociales".

5º.- "Si el deber te llama, debes estar disponible siempre", incluso aunque tu mujer esté a punto de parir.

6º.- "Puntualidad y respeto de manera categórica".

7º.- "Fidelidad total a la esposa".

8º.- "Se está obligado a decir siempre la verdad".

9º.- "Se puede matar, extorsionar, traficar, pero nunca robar el dinero de otros padrinos o de otros clanes mafiosos".

10º.- La Cosa Nostra no permite la entrada de "quien tiene un familiar en las fuerzas del orden", quien ha "traicionado sentimentalmente" a la mujer, tiene "un mal comportamiento o no demuestra valores morales".

Extret de 20minutos.es

Per quant la segona del Padrino? Aquest cap de setmana per exemple?

Imatges: Maravelles

Malgrat que el càncer l'estigui consumint de mica en mica fins a la mort, ella, la nostra Mare Terra, segueix maravellant-nos amb preciositat com aquesta.

Imatges: mirades

Cotó i sucre

Des de que va sortir la llei del menor, les accions agressives o violentes per parts dels menors de 18 anys no han augmentat. Exacte, no ens enganyem, el que ara anomenem bulling sempre ha existit i sempre existirà. Uns sempre han abusat d'altres (no necessariament forts vs. dèbils). El factor clau davant la sensació de que ha augmentat la violència és la facilitat amb que els mitjans de comunicació (MC) aconsegeixen informació de tot tipus. I, tenint en compte l'ús que se'n fa (explícitament sensacionalista i morbós fins a límits insospitables), he de dir que els MC són, en gran part, els culpables de moltes de actuacions actuals.

La idea de gravar les agressions, violacions, actes vandàlics i demés forma part de la morbositat i l'afany de protagonisme d'un conjunt d'energumens que són recolzats (tot i que no públicament) per part de la majoria dels MC i sobretot dels programes que podem trobar actualment circulant per les diferents cadenes privades i públiques espanyoles. La programació fa cagera.... però això ja ho sabiem des de fa uns quants anyets.

Ara bé, el problema que tenim avui dia és que els menors poden actuar amb absoluta impunitat, sense cap límit, amb una petita multa, internament en un centre de menors durant uns mesos i poca cosa més. I tot això en cas que el que facis sigui una cosa molt molt greu com matar a algú, atracar un banc o violar a algun nen o nena.

El que no podem negar és el problema que s'ha generat davant d'una sobreprotecció dels menors i de creure que un adolescent de 14, 15, 16 o 17 anys no és conscient del que fa. MENTIDA!. N'estic segur que quan un jove li estampa la bota (amb punta de ferro) a la cara d'un altre infant el que segur que no se li passa pel cap és que el que està a punt de fer és del tot correcte. Cert que un infant de 14 anys no té la mateixa ment que un jove de 17, però cal fer-hi alguna cosa perquè últimament s'està demostrant que la llei del menor és un perill, un perill per als altres joves i adolescents, per els propis delincuents, per als nens i nenes més petits i també per als adults.

Prou impunitat, o canviem la llei o arribarem a un punt on algú es cansarà, dirà prou i aplicarà la famosa frase feta dels romans que deia: "qvid pro qvo". S'ha d'arreglar aquesta llei del menor que és una pauta de tot allò que poden fer sense que els passi res. En aquests moments un menor de 17 anys té quasi absoluta impunitat davant molts delictes que a un adult li imposarien una condemna de presó. Ja és hora de canviar una llei que dóna caramels de sucre i llençols de cotó als delincuents juvenils.

Objectiu: mestre

Des de sempre que he tingut clar el meu objectiu per aquesta vida; ser mestre o, en el seu defecte, educar, ensenyar i acompanyar. A llarg dels anys m'he anat fent idees del que seria, amb més o menys ganes, amb diferents dubtes i pors, amb inseguretat... però sí que hi ha una pregunta que mai ha deixat de tormentar-me (tant per bé com per malament) i que encara segueix dins meu: "Sabré fer-ho bé?". Massa sovint penso que potser m'exigeixo massa però no és aquest el pensament d'un mestre?. Sí, és veritat que potser no sembla gaire encertada però crec que és una pregunta que, sí fem el que hem de fer, ens portarà a voler conèixer més, a aprendre, a millorar-nos, a oferir més qualitat a aquells que estan a les nostres mans i que esperen de nosaltres tot el que els poguem oferir.

Partint d'aquesta concepció del mestre, vaig acabar entrant a Magisteri de Llengua Estrangera sabent, en part, que em ficava en un lloc un pèl complicat. Sempre he cregut que els coneixements per ensenyar els té tothom que hagi acabat l'educació obligatòria bàsica (E.P i E.S.O) però els mestres tenen la didàctica d'aquest ensenyament (i que prefereixo dir-ne acompanyament). Per aquesta raó vaig creure convenient formar-me en altres aspectes que m'ajudin a millorar.

Els estudiants de magisteri som conscients (o ho hauriem de ser) de que en qualsevol moment podem trobar-nos exercint una classe de matemàtiques, de ciències o potser d'anglès o música. Per aquesta raó crec indispensable un mínim coneixement de l'anglès i la música més enllà del que ens ensenyen a l'institut. Un coneixement que ens permeti desenvolupar alguna activitat didàctica i ben divertida per als nostres (de dll. a div. de 9 a 5) infants.

I perquè vaig triar l¡'anglès? Doncs perquè és en allò que em balla més. Cert que la música fa molt temps que no la toco, però sí que és una cosa de la que en tinc facilitat (tot i que la manda em va fer deixar-la de petit). L'anglès però, requereix de molt més, sobretot perquè sóc dels que creu que a primària s'hauria de treballar molt més la praxis, el treball oral dels infants davant una llengua desconeguda. Per això em cal un bon nivell d'anglès i d'expressió oral en aquesta llengua (que no idioma).

Al cap i a la fi el meu objectiu no serà treballar de mestre d'anglès sinó que, de sempre, he preferit la tutorització i el contacte amb un grup. Ara que les coses poden canviar, perquè la visió de conèixer a molts més infants i veure moltes realitats diferents és un incentiu que la tutorització no t'ofereix.

Serà el que serà. Ara el que hem de posar són ganes i molts colzes.

Imatges: Drac 2007

Viquipedista

Aquest és un dels nous aspectes de la meva vida, al menys les darreres setmanes. Tot i que a partir d'aquest pont de tots sants ja no podré fer gaire cosa per exigències de la universitat, fins fa pocs dies estava immers de ple en una part que m'interessava del projecte català de la viquipèdia.

Vaig començar intentant aprofundir una mica amb l'article de Vilafranca però vaig acabar fent l'article de l'agrupament i d'altres aspectes de l'escoltisme i, tot i que el de Vilafranca no el vaig tocar quasi, sí que vaig afegir moltes fotos, i vaig crear un article especialment per al drac de vilafranca.

Malauradament, com deia, la falta de temps em fa retirar-me prematurament d'aquest intent de col·laborar amb la tasca. Molts pensareu que ho puc seguir fent, però resulta que aquesta col·laboració ocupava l'espai lliure que ara ocupa l'estudi profund de la llengua estrangera (uf!).

Doncs res, de moment així estem però clar... sempre s'hi és a temps de tornar a la wiki (que de fet no la deixaré, perquè seguiré tenint el compte)

Resp. a "La trampa del vel"

Resposta a l'article d'opinió del Sr. Agustí A. (“La trampa del vel”) publicat el divendres 26 d'octubre del 2007 al setmanari penedesenc El 3 de vuit.


Sr August Armengol, al capítol II, secció 1a, article 27 de la constitució espanyola hi diu: “tothom té dret a l’educació” i “l’ensenyament bàsic (de 6 a 16 anys) és obligatori”. Sota aquestes premisses constitucionals, la Generalitat de Catalunya ha de garantir que tot infant entre 6 i 16 anys vagi a l’escola ja que és d’obligació constitucional. Davant d’això, prima l’escolarització i un centre educatiu públic no pot prohibir l’educació a un infant per qüestions de raça, cultura, gènere o del que sigui. D’afegitó, trobem també la Declaració dels drets de l’infant on diu textualment “L'infant té dret a rebre educació, que serà gratuïta i obligatòria almenys en la seva etapa elemental”. Més clar, l’aigua. Per tant, el que pensi la “voluntat popular” no té força davant uns postulats tant taxatius.

D’altra banda voldria comentar-li un parell de coses respecte a les creences i manifestacions religioses. Un infant pot manifestar lliurement la seva religió, si així ho desitja, dins les escoles públiques. Qui no pot manifestar les seves creences és el claustre de l’escola perquè és model i representant de l’escola pública, laica i plural. Així mateix i referent a la vestimenta, perquè és el problema d’on extreuen moltíssimes especulacions, voldria fer esment en una vinyeta apareguda a “La Vanguardia” on es veia una nena musulmana amb el vel i ben tapada i darrere tot d’adolescents d’avui dia arrossegant pantalons 5 talles més grans, ensenyant els calçotets i amb pírcings i tatuatges, deixant entreveure que la polèmica generada és absurda i demagògica. La multiculturalitat està a l’ordre del dia i amb comentaris com “...una cultura retrògrada...” demostra el seu odi (o por) a l’estranger.

No expressaré que penso del seu partit polític perquè sinó, com vareu esmentar en passats articles d’opinió, em denunciareu per injúries i calumnies (cosa que haurien de fer els creients islàmics com a resposta al seu magnífic i treballat article d’opinió).

Publicitat aquí no!

La setmana passada vaig viure un moment certament curiós, que més aviat em va enrabiar, i força. Resulta que tot just arribar a casa, obrint la porta vaig adonar-me que l’etiqueta “Publicitat Aquí No” que vaig anar a buscar a l’ajuntament i que havia col·locat curosament just sobre la bústia havia estat arrencada. Vaig entrar a casa indignat. Però va ser al cap d’una estona quan, anant cap al cau, em van trontollar tots els meus esquemes en veure com al llarg del camí cap al cau, totes les etiquetes havien estat arrencades. I al arribar a la porta del cau, allí on hi havia un avís explícit de rebuig a la publicitat i dues (sí, sí, dues!) etiquetes de l’ajuntament, ja no hi havia res, estava buit, també havia estat arrencat del seu lloc, just sobre el forat de la bústia.

Què carai passa aquí? Qui són els interessats en bombardejar, saturar i ofegar als ciutadans amb publicitat? No heu pensat que alguns no en volem? De segur que en som molts, i de motius n’hi ha un fotimer. Personalment els motius són ben senzills: En primer lloc la publicitat amb la que ens omplen les bústies és inútil, absurda i no serveix ni pels terres acabats de fregar. I evidentment la quantitat de paper que s’arriba a gastar quan uns dels missatges de l’actualitat és la Reducció de Residus (més explícit no es pot ser).

Només em queda fer dues cosetes: enganxar una nova etiqueta sobre la bústia de casa i dir ben fort: PUBLICITAT AQUÍ NO!

Un regal pels educadors

Avui he rebut aquest powerpoint. Per tots vosaltres...

[botó dret i desar desar l'enllaç al disc..]

Càncer

De petits, quan ens deien que la terra estava malalta, ens imaginavem una bola de color blau i marró amb un sac de gel al cap i un termòmetre a la boca, amb mala cara i els colors pujats.

Avui, navegant per internet, he trobat aquest vídeo, al youtube és clar, que m'ha recordat aquell pensament de la meva infància.

Nostàlgia

S'està a punt d'acabar la segona gran onada de fred d'aquest hivern (sí, estavem a hivern) i tant de fred i tantes collonades i jo no he vist cap engruna de neu per Vilafranca..... i amb els paisatges que va deixar la nevada de l'any passat, em fa posar trist.

La veritat es que necessito que nevi; m'agrada. No només pels paisatges emblanquinats sinó també perquè les meves bèsties s'ho passen d'allò més bé corrent per sobre els camps coberts de neu blanquíssima.

Una llàstima.... però almenys tinc el consol d'haver tastat neu de març. Dimarts, just baixar del tren i durant tot el camí fins a casa, va estar nevant, molt subtilment però el suficient per ser l'home més feliç de la ciutat i per enaltir encara més la meva alegria.

La veritat és que el vent que fotia era molesta i feia repicar la poca neu que queia amb violència contra la pell suau i fràgil de la meva carona. (:P)

Uff.... que comença la classe. Apa, ens veiem.

Sant Tornem-hi

Bé, fa més d'un mes que no escrivia res.... i es que he estat força ocupat. Però avui... avui he entregat dos dels treballs que m'han portat de vòlit les últimes setmanes. Síííí !!! Engrapa-la aquesta !!!!

Avui sóc un home lliure.... bé, lliure lliure no, perquè encara carrego un parell o tres de treballs més que tampoc em fan gens de gràcia.... sobretot perquè el pes no el carrega un de sol, sinó que són aquests magnífics i esperats, desitjats i encoratjadors treballs de grup, però no ens hi fessim mala sang.... que és fàcil quedar amb gent de tots els racons de Catalunya.

Fora d'això, estic molt content. Al cau, aquest cap de setmana hem tornat a tenir sortida; al Pla del Penedès (i sí sí, és ben pla). M'encanta perquè a totes les sortides el temps ha estat immillorable, amb un Sol "espatarrant". Divendres abans de la sortida sempre ha plogut, però després, l'endemà feia un Sol del dimoni que anava de maravella per caminar.

I ara tinc un moreno de mes de Juny, jeje. Apa, vaig a dinar.

Onze de febrer '07

Són exactament quasi dos quarts menys cinc d'onze o les vint-i-dues o vint-i-dos en castellà o 22.22 d'un rellotge digital.

Aquest cap de setmana he anat amb els escoltes (els llops i daines) a Vilobi. Caminant! Deu meu Senyor, quina calor. I quin Sol. I... i avui som 11 de febrer? No s'ho creu ningu. La veritat es que m'he hagut de descordar els pantalons i anar amb bermudes perquè la calor era força insuportable.

Ara bé, no em queixo. Ans al contrari, millor! La veritat es que el bon temps sempre s'agraeix, encara que suem fins a l'última engruna d'aigua del nostre cos. Ben protegits no hi ha perill.

I guaiteu quina foto. Cel ben clar, un camp verd a l'esquerra, aire pur... i el cap ben protegit per un magnífic gorro de pescador... i el fulard ben lligat perquè el vent no s'emportés el gorro, perquè de vent si que en feia, però a cops.

Això si, estic esgotat! Ara em posaré a dormir i demà al matí, a les nou en punt (9.00) tornaré a l'escola!!! Allà on vaig passar 8 anys de la meva feliç infantesa, allà on hi guardo grans records; d'alegries i plors, d'amics i enemics, d'amors i desamors, de jocs i batusses.... El cristòfor Mestres!

Demà començo pràctiques !!! Oèèèè, oè, oè, oeeee!!! Si senyor... m'ho passaré d'allò més bé.... oi?! La veritat es que em fa respecte, però espero que al cap d'uns 5 o 10 minuts em passi, jeje...

Bona nit

Quan el gat ataca

Kiwi

Vaig trobar aquest vídeo al youtube, després de mirar-me un vídeo de la rata de Ice Age. Un vídeo que em va provocar un salt al cor, sobretot pel missatge que li vaig trobar....

Aconseguir el desig més profund a qualsevol preu....

Verdaderament no t'esperes el final.... i he de dir que és preciós. Quines idees que tenen aquests animadors eh?!

Amelie

Avui, des de fa dues hores, m'he passat l'estudi pel forro dels collons.
Després de dinar, per variar, m'he posat a estudiar coneixement del medi.... i a pensar com carai explicaria a la canalla cada un dels temes que anava llegint i repassant, tenint en compte que havien de ser didàctiques i metodologies diferents a les pensades els últims 4 dies....

I a mitja tarda, quan m'ha picat el mosquit de la gana i he baixat a recol·lectar unes magdalenes que fa dies que corren per la cuina, m'ha agafat mandra de seguir estudiant. I llavors és quan he vist que tenia la pel·licula "Amelie"; una pel·lícula que m'havien recomanat.

Certament, he d'estar agraït. Quina pel·lícula més maca. A part de deixar-me ben descansat, l'he trobat preciosa. Crec que, de moment, totes les pel·lícules franceses que he vist m'han agradat moltíssim; les últimes los chicos del coro i aquesta.

He gaudit com un nen petit amb sabates noves. Us convido a veure-la.

Títol: Amelie (Le fabuleux destin d'Amélie Poulain)
Director: Jean-Pierre Jeunet
Sinopsis: Amelie no es una chica como las demás. Ha visto a su pez de colores deslizarse hacia las alcantarillas municipales, a su madre morir en la plaza de Notre-Dame y a su padre dedicar todo su afecto a un gnomo de jardín. De repente, a sus veintidós años, descubre su objetivo en la vida: arreglar la vida de los demás. A partir de entonces, inventa toda clase de estrategias para intervenir, sin que se den cuenta, en la existencia de varias personas de su entorno. Entre ellas está su portera, que pasa los días bebiendo vino de Oporto; Georgette, una estanquera hipocondríaca: o "el hombre de cristal", un vecino que sólo ve el mundo a través de la reproducción de un cuadro de Renoir. [Text extret de ciclic.org]

I ara, a treure les bèsties.

Alcohol

Magnífic anunci de la MTV amb un missatge claríssim. Gaudiu-ne

Les tres erres

Les generacions d'edats inferiors als 25-30 anys conèixen el significat de les tres erres , i les generacions més grans, si llegeixen una mica, de segur que també el conèixen. Les tres erres; Reduir, Reuitilitzar, Reciclar. És la màxima per antonomàsia de l'ecologia, sempre i qun segueixi aquest ordre, que no ha estat posat a la babalà.

1. Reduir: les deixalles, la brossa, evitar la generació de més i més deixalles.
2. Reutilitzar: Abans de llençar les coses, sempre es bò donar'ls-hi el màxim ús possible. Utilitzar la cara blanca dels papers bruts, reomplir les ampolles, reusar els diaris...
3. Reciclar: utilitzar-ho per a algun altre ús o bé, a través de processos de fàbrica, tornar a ser utilitzats de nou. (vidre, plàstic i paper, entre d'altres).

Però últimament sento parlar de reciclatge referint-se a quelcom que ni ho és, ni s'hi assembla.... Sembla que queda bé i tot, dir-ho. I això pot provocar que la connotació tant important que tenen aquestes paraules, unides en les tres erres, perdi força i s'apropi a l'actual valor de paraules com "solidaritat","sostenibilitat" o la paraula "gràcies".

M'explicaré.
En exposicions de treball a classe, alguns portaven unes maquetes magnífiques, i d'altres de més senzilles. Però quan, entremig de l'explicació, parlaven de com l'havien fet, sortia molt sovint la frase "...i tot fet amb material reciclat". Què vol dir? Han utilitzat paper reciclat, ampolles de vidre reciclades, ampolles de detergent (plàstic reciclat)? Noooo, han utilitzat paper de diari, ampolles de plàstic, etcètera... que tenien a casa i que se n'anava a la brossa. Doncs d'això se'n diu REUTILITZAR i no pas reciclar.

Sé que sembla una tonteria, però no ho és.

Quan erem petits ens matxacaven perquè reciclessim.... i feiem tallers de reciclatge... Però quin és aquest reciclatge que t'obliga a comprar uns iogurts en pots de vidre per poder fer el taller de reciclatge? Quin és aquest taler de reciclatge que et diu "porta això, o porta allò" quan és més lògic preguntar-se "Què tens a casa que s'hagi de llençar i que puguem reutilitzar?".

Crec que els nens no són tan ignorants com pensem... i a vegades els tractem com si ho fossin, quan, massa sovint, no és així. Cal replantejar-nos la manera de tractar el reciclatge. No parlar tant del reciclatge i tractar més el reduir i el reutilitzar, conceptes tant o més importants que el propi reciclatge.

Recordeu el que he dit al principi: Reduir, reuitilitzar, reciclar. Va per ordre de preferència, de més a menys. I també cal entendre que no és millor qui més recicla sinó qui més redueix. La reutilització i el reciclatge són secundaris, són solucions per quan ja no podem reduir més.

Potser hauriem de reciclar el nostre pensament.... (perquè aqui no val ni el reduir ni el reutilitzar...). Cal ampliar el nostre pensament !!

Ja és hora que diguem les coses pel seu nom.... ja està bé d'utilitzar noms per quedar bé i semblar txatxipiruli o un superprogré de collons. L'únic nom que té això és demagogia... o hipocresia, que també.

Amb o sense...

Amb o sense.... aquest és el dilema.

Resulta que avui he passat per l'optica a preguntar preus per fer-me unes lentilles. I caram... no és tan car. Al menys pel que jo les faria servir.

Sincerament, no em vull desempallegar de les ulleres; porto massa temps amb elles. Però si que m'interessa deixar-les al calaix en alguns moments en concret:

• Quan surto a córrer: entre els salts i la suor, em van regalimant nas avall... faig més músul al braç cada vegada que l'acosto al nas que no pas a les cames.
• Al cau: jocs, caminar i activitats on les ulleres solen molestar, i molt

Ara tampoc se m'acut cap moment més, però sempre es troben usos... No sé, un dia d'aquests aniré a fer-me les lentilles de prova.... a viam que tal em van i si m'és pràctic...

I quedaria una cosa així...

No quedo malament no?.... Sense ulleres, amb lentilles... és quasi el mateix.

Ja l'he enxampat

Merda, caguloudelcollonsfregitsambsucdexcrementdegatdecarrer!!!

Ahir, acabant el maleït treball de TIC, vaig anar a dormir quasi a les 3.00 i amb la incomoditat d'unes molèsties al coll que m'han fastiguejat la resta de la nit. Per acabar-ho d'adobar, aquest matí m'he adormit i m'he perdut l'esmorzar, sense comptar que les petites molèsties de coll s'han convertit en un magnífic mal de coll de mil dimonis. Així es morin els maleïts bactèris.

El pitjor de tot és que avui tinc presentació del treball, i ja em direu com m'ho faré.... quina merda de setmana, eh!? I encara sort que la setmana passada vaig fer tota la feina que s'havia d'entregar, perquè sinó, si ho hagués deixat per aquesta setmana, també m'estaria cagant amb l'ordinador i mil històries. Si es que des del dilluns no n'he fet una a dretes... bé... l'exàmen d'ahir si. És la única cosa alegre de la setmana.

Estem a dimecres; encara !! He de dir que aquesta setmana se m'està fent eterna, però eterna eterna de veritat. Espero que aquest mal de coll es quedi en això i pugi un grau més, cap a l'encostipat o la febre. Això ja seria èl pitjor que podria passar.

Al menys tinc l'alegria que la setmana vinent hi ha setmana d'estudi i escriure des de Vilafranca, jeje. A veure qui aire es respira per allà durant la setmana, que ja ni ho recordo.

Us faria petons però us encomanaria, així que una salutació.

[fun3tikə]

Avui tinc exàmen de fonètica. Ens hem passat una setmana treballant-la. Realment es una porqueria, i no pas perquè no sigui divertit, sinó perquè cada professor que he tingut m'ho ha explicat d'una manera, cada so implica a diferents grafies i històries, segons el professor que et toca.

Quina merda, de veritat. Però què hi farem, he estudiat la fonètica tal i com la professora ho vol, perquè sino està malament i, evidentment, supendria. però no, no suspendré !! Tot per la llengua, tot pel català!!

Ara seriosament, no es gaire difícil, però molesta això de que cadascu ho veig d'una manera diferent. Així és força díficil aconseguir alguna cosa de profit. Si més no, alguns sons no canvien, si?! El so [p] sempre serà el so de la paraula i de tub. Perquè sinó ja ens podriem dedicar al parxis.

Ja us comentaré com m'ha anat.

Acabaré de repassar i cap a dinar, que tinc l'estómac buit !!

Bon any !

Si, sé que estem a dia 6 de gener, però què voleu que hi faci, estic saturat de feina; apunts, treballs, exàmens, projectes, reflexions escrites.... aaarrggghhh !!! Durant aquestes vacances de nadal m'he passat més hores treballant que menjant (i per nadal ens fem un fart de menjar, si?!).

I ara que he trobat un moment per escriure quatre línies per felicitar el nou any. La veritat és que no sé que dir-vos; tinc el cap saturat amb teories psicològiques de desenvolupament dels infants.