Ahir definitivament em van dir l'escola on faré Practiques I els dos primers mesos de l'any 2008 (gener i febrer). Serà al CEIP Cristòfor Mestres. Clar que aquest resultat no ha estat lluny de la controvèrsia i discussió.
Tot va començar el 8 d'octubre. Aquest dia, dilluns, ens havien de dir l'escola de pràctiques I. A la tarda del dia 8 vaig pujar a secretaria i a la cartellera vaig buscar el meu nom. Per sorpresa meva, al costat del meu nom posava un "Pendent de Vilafranca del Penedès. Vaig preguntar a dins la secretaria i em van dir que encara no havíen tingut temps per trucar a tot arreu.
No va ser fins el dia 25 de novembre que vaig rebre un correu electrònic on m'informaven que ja m'havien assignat una escola de pràctiques: CEIP Cristòfor Mestres. En un primer moment em va fer molta gràcia, però de seguida vaig caure en què era l'escola on havia fer l'estada l'any anterior (així com haver estat la meva escola de la infantesa). Amb tot això, l'endemà vaig anar a preguntar a secretaria la raó per la qual m'havien posat en aquesta escola.... potser havien trucat a tot arreu i no hi havia altra opció. És important entendre la necessitat de veure diferents realitats d'escola, si?!
Divendres, a secretaria de pràctiques, vaig preguntar on més havien trucat. Havien trucat a una sola escola: el CEIP Mas i Parera. Amb això que li vaig comentar que necessitava el cap de setmana per pensar una mica.
Dimarts (perquè dilluns no hi havia ningú) vaig anar a parlar amb la secretària per comentar-li que volia un canvi d'escola, a la que fos. La raó era ben simple: el Cristòfor Mestres és on vaig estudiar al llarg de l'educació infantil i primària i és on vaig fer l'estada a l'escola el curs passat. Em van dir que no podia ser, que era saltar-se les normes, que sols es podia canviar entre aquelles escoles de Vic i tal... Jo, evidentment, vaig replicar dient que el fet d'haver fet l'estada a aquesta escola era motiu suficient per un canvi, element que va desmentir-me dient que l'estada no comptava per res i que l'important són les pràctiques de 2n i 3r. Al final, al cap de una bona estona institint va dir que s'ho miraria i que en parlaria amb el coordinador de mestres.
3 setmanes després, encara no he rebut resposta i m'he cansat d'esperar. Ahir vaig anar a preguntar-ho i em m'han confirmat que l'escola de pràctiques serà el CEIP Cristòfor Mestres. I què us diré.... estic content, i és clar que sí. Tot i que hagués preferit canviar d'ambient, perquè l'escola i algunes mestres les conec (perquè van ser els meus mestres i perquè sempre és isnteressant coneixer noves metodologies, estratègies i formes de treball i organitzció, tinc unes ganes terribles de començar.
D'altra banda, he de reconeixer que tinc el culet com un cigró, estic, i perdoneu-me l'expressió, cagat de por. La de vegades que he somniat aquest moment de fer de mestre, la de idees utopies i més reals que m'han passat pel cap, les ganes de provar-ho... cada dia estan més a prop.... i és ara quan t'envaeix aquella sensació que és una mescla d'eufòria, ganes de fer coses, d'un benestar estrany que depèn com potser és més malestar... una sensació d'enrariment em recorre el cos. Seran els nervis? Serà que aquella inseguretat necessaria dels mestres (que parlava en Jesús de Bases Psicopedagògiques) m'ha envait el cos de punta a punta? Ufff....!!!! Ja estic suant...
Però de ganes no me'n falten, no!
Tot va començar el 8 d'octubre. Aquest dia, dilluns, ens havien de dir l'escola de pràctiques I. A la tarda del dia 8 vaig pujar a secretaria i a la cartellera vaig buscar el meu nom. Per sorpresa meva, al costat del meu nom posava un "Pendent de Vilafranca del Penedès. Vaig preguntar a dins la secretaria i em van dir que encara no havíen tingut temps per trucar a tot arreu.
No va ser fins el dia 25 de novembre que vaig rebre un correu electrònic on m'informaven que ja m'havien assignat una escola de pràctiques: CEIP Cristòfor Mestres. En un primer moment em va fer molta gràcia, però de seguida vaig caure en què era l'escola on havia fer l'estada l'any anterior (així com haver estat la meva escola de la infantesa). Amb tot això, l'endemà vaig anar a preguntar a secretaria la raó per la qual m'havien posat en aquesta escola.... potser havien trucat a tot arreu i no hi havia altra opció. És important entendre la necessitat de veure diferents realitats d'escola, si?!
Divendres, a secretaria de pràctiques, vaig preguntar on més havien trucat. Havien trucat a una sola escola: el CEIP Mas i Parera. Amb això que li vaig comentar que necessitava el cap de setmana per pensar una mica.
Dimarts (perquè dilluns no hi havia ningú) vaig anar a parlar amb la secretària per comentar-li que volia un canvi d'escola, a la que fos. La raó era ben simple: el Cristòfor Mestres és on vaig estudiar al llarg de l'educació infantil i primària i és on vaig fer l'estada a l'escola el curs passat. Em van dir que no podia ser, que era saltar-se les normes, que sols es podia canviar entre aquelles escoles de Vic i tal... Jo, evidentment, vaig replicar dient que el fet d'haver fet l'estada a aquesta escola era motiu suficient per un canvi, element que va desmentir-me dient que l'estada no comptava per res i que l'important són les pràctiques de 2n i 3r. Al final, al cap de una bona estona institint va dir que s'ho miraria i que en parlaria amb el coordinador de mestres.
3 setmanes després, encara no he rebut resposta i m'he cansat d'esperar. Ahir vaig anar a preguntar-ho i em m'han confirmat que l'escola de pràctiques serà el CEIP Cristòfor Mestres. I què us diré.... estic content, i és clar que sí. Tot i que hagués preferit canviar d'ambient, perquè l'escola i algunes mestres les conec (perquè van ser els meus mestres i perquè sempre és isnteressant coneixer noves metodologies, estratègies i formes de treball i organitzció, tinc unes ganes terribles de començar.
D'altra banda, he de reconeixer que tinc el culet com un cigró, estic, i perdoneu-me l'expressió, cagat de por. La de vegades que he somniat aquest moment de fer de mestre, la de idees utopies i més reals que m'han passat pel cap, les ganes de provar-ho... cada dia estan més a prop.... i és ara quan t'envaeix aquella sensació que és una mescla d'eufòria, ganes de fer coses, d'un benestar estrany que depèn com potser és més malestar... una sensació d'enrariment em recorre el cos. Seran els nervis? Serà que aquella inseguretat necessaria dels mestres (que parlava en Jesús de Bases Psicopedagògiques) m'ha envait el cos de punta a punta? Ufff....!!!! Ja estic suant...
Però de ganes no me'n falten, no!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada