dilluns, 5 de novembre de 2007

Cotó i sucre

Des de que va sortir la llei del menor, les accions agressives o violentes per parts dels menors de 18 anys no han augmentat. Exacte, no ens enganyem, el que ara anomenem bulling sempre ha existit i sempre existirà. Uns sempre han abusat d'altres (no necessariament forts vs. dèbils). El factor clau davant la sensació de que ha augmentat la violència és la facilitat amb que els mitjans de comunicació (MC) aconsegeixen informació de tot tipus. I, tenint en compte l'ús que se'n fa (explícitament sensacionalista i morbós fins a límits insospitables), he de dir que els MC són, en gran part, els culpables de moltes de actuacions actuals.

La idea de gravar les agressions, violacions, actes vandàlics i demés forma part de la morbositat i l'afany de protagonisme d'un conjunt d'energumens que són recolzats (tot i que no públicament) per part de la majoria dels MC i sobretot dels programes que podem trobar actualment circulant per les diferents cadenes privades i públiques espanyoles. La programació fa cagera.... però això ja ho sabiem des de fa uns quants anyets.

Ara bé, el problema que tenim avui dia és que els menors poden actuar amb absoluta impunitat, sense cap límit, amb una petita multa, internament en un centre de menors durant uns mesos i poca cosa més. I tot això en cas que el que facis sigui una cosa molt molt greu com matar a algú, atracar un banc o violar a algun nen o nena.

El que no podem negar és el problema que s'ha generat davant d'una sobreprotecció dels menors i de creure que un adolescent de 14, 15, 16 o 17 anys no és conscient del que fa. MENTIDA!. N'estic segur que quan un jove li estampa la bota (amb punta de ferro) a la cara d'un altre infant el que segur que no se li passa pel cap és que el que està a punt de fer és del tot correcte. Cert que un infant de 14 anys no té la mateixa ment que un jove de 17, però cal fer-hi alguna cosa perquè últimament s'està demostrant que la llei del menor és un perill, un perill per als altres joves i adolescents, per els propis delincuents, per als nens i nenes més petits i també per als adults.

Prou impunitat, o canviem la llei o arribarem a un punt on algú es cansarà, dirà prou i aplicarà la famosa frase feta dels romans que deia: "qvid pro qvo". S'ha d'arreglar aquesta llei del menor que és una pauta de tot allò que poden fer sense que els passi res. En aquests moments un menor de 17 anys té quasi absoluta impunitat davant molts delictes que a un adult li imposarien una condemna de presó. Ja és hora de canviar una llei que dóna caramels de sucre i llençols de cotó als delincuents juvenils.