dimarts, 27 de març del 2007

Càncer

De petits, quan ens deien que la terra estava malalta, ens imaginavem una bola de color blau i marró amb un sac de gel al cap i un termòmetre a la boca, amb mala cara i els colors pujats.

Avui, navegant per internet, he trobat aquest vídeo, al youtube és clar, que m'ha recordat aquell pensament de la meva infància.


dijous, 22 de març del 2007

Nostàlgia

S'està a punt d'acabar la segona gran onada de fred d'aquest hivern (sí, estavem a hivern) i tant de fred i tantes collonades i jo no he vist cap engruna de neu per Vilafranca..... i amb els paisatges que va deixar la nevada de l'any passat, em fa posar trist.

La veritat es que necessito que nevi; m'agrada. No només pels paisatges emblanquinats sinó també perquè les meves bèsties s'ho passen d'allò més bé corrent per sobre els camps coberts de neu blanquíssima.

Una llàstima.... però almenys tinc el consol d'haver tastat neu de març. Dimarts, just baixar del tren i durant tot el camí fins a casa, va estar nevant, molt subtilment però el suficient per ser l'home més feliç de la ciutat i per enaltir encara més la meva alegria.

La veritat és que el vent que fotia era molesta i feia repicar la poca neu que queia amb violència contra la pell suau i fràgil de la meva carona. (:P)

Uff.... que comença la classe. Apa, ens veiem.

dimecres, 21 de març del 2007

Sant Tornem-hi

Bé, fa més d'un mes que no escrivia res.... i es que he estat força ocupat. Però avui... avui he entregat dos dels treballs que m'han portat de vòlit les últimes setmanes. Síííí !!! Engrapa-la aquesta !!!!

Avui sóc un home lliure.... bé, lliure lliure no, perquè encara carrego un parell o tres de treballs més que tampoc em fan gens de gràcia.... sobretot perquè el pes no el carrega un de sol, sinó que són aquests magnífics i esperats, desitjats i encoratjadors treballs de grup, però no ens hi fessim mala sang.... que és fàcil quedar amb gent de tots els racons de Catalunya.

Fora d'això, estic molt content. Al cau, aquest cap de setmana hem tornat a tenir sortida; al Pla del Penedès (i sí sí, és ben pla). M'encanta perquè a totes les sortides el temps ha estat immillorable, amb un Sol "espatarrant". Divendres abans de la sortida sempre ha plogut, però després, l'endemà feia un Sol del dimoni que anava de maravella per caminar.

I ara tinc un moreno de mes de Juny, jeje. Apa, vaig a dinar.