dimecres, 24 de desembre de 2008

Bones festes

Carai... quant de temps sense escriure unes ratlles. Tot plegat no és pas per ganes, però sí per manca de temps. Més aviat, com sempre dic, sí no actualitzo és perquè utilitzo ben poc l'ordinador. Però aquestes darreres setmanes l'he utilitzat moltíssim treballant en dues creacions de webs (tant com el meu nivell em permet). Una per uns companys que han creat una nova empresa de campaments per a infants i joves (acampanatura.com). L'altre... de rebot de la webdelcau, en van proposar de crear una nova web per a una escola de la vila. I sí, vaig acceptar (estalella.net, tot i que fins el 8 de gener no estarà activa i mantenim la vella). Clar, d'utilitzar l'ordinador l'utilitzava, però després de les webs no em quedaven ganes de fer més coses i corria a buscar un llibre, un cafetó o una estoneta al cau, amb altres éssers humans de carn i òs, jeje.

Ara però, davant de l'ordinador, estava pensant que som dia 24, i que demà és Nadal... i seguint la tradició no podem oblidar-nos de l'element més important d'aquesta nit o de demà 25...

Què pensarieu d'algú que entra d'amagat per la xemaneia amb un sac?

El tió truca a la porta i conviu uns dies amb la família.

dilluns, 15 de desembre de 2008

Boig per tu


Cada cop que el veig se m'ericen tots els pèls! [enllaç]



"Sigues el canvi que vols veure en aquest món"

diumenge, 14 de desembre de 2008

La Marató


Dies com avui enalteixen l'orgull de ser català.

La Marató en directe - Web de la Marató

"Tu ets el canvi que vols veure en aquest món"

dissabte, 22 de novembre de 2008

Quasi ni una


Buff! qun matí

Tot plegat semblava planificat i organitzat pel mateix Sr. Murphy. L'element iniciador ha estat la maquineta d'afeitar que, amb un gest sec i punyent, ha ratllat la meva pell del coll (just on hi ha la cicatriu) i carai, tu, no parava de sagnar. Clar que al final ha parat, sinó ara mateix seria a l'hospital injectant-me una unitat de sang. Després, encara mig mullat, a estudiar una micona que divendres que vé hi ha exàmen! Però no, no ha durat gaire aquest temps d'estudi. Ui! Que truquen...
- Ei que els del cau de sant boi necessiten les claus del cau!.
- Ara me n'hi vaig!
Baixant les escales de dues en dues, surto de casa cap al cau, pensant que els castorets i els seus caps estaran allà davant, esperant, perquè ningú no els obre malgrat a dins hi ha gent (no saben que no hi ha electricitat i que el timbre no funciona). però no.... ningú... així que torna cap a casa amb les mans buides i sense haver pogut complir l'objectiu. Vinga, torna't a concentrar! Però minuts més tard unes veus suaus però estridents denoten com un grup de castorets s'apropa al cau. Ara sí, aquesta vegada ja tenen clau. Seguim amb la didàctica de la llengua anglesa....

Una hora més tard m'encaminava corrents i mort de gana cap al mercat, a esmorzar i passejar una estona (m'encanta!) que, els dissabte, Vilafranca torna als temps en que era una vila (gent mirant, tocant, remugant, xerrant, pagesos cridant, carros, cotxets, bufandes, olor a verdura, soroll de bosses, flaire d'un sofregit de macarrons d'alguna veïna... i als carrerons, amb més silenci, soroll de plats i coberts, d'olles bullint, de converses matinals...). I d'aquí, xino-xano cap a un partit de bàsquet, que ja feia mitja horeta que havia començat... bé... sí no fos perquè, en arribar, ja estaven a les dutxes (arribava una hora tard). Com deia murphy, Si una cosa va malament, encara pot anar pitjor. I és que tant per tant, calia aprofitar el temps donat... per visitar a l'àvia, que ja toca (masses dies sense conversar) ... tiiiiit...... tiiiiiit..... No hi ha ningú! Cansunlou! Vaja, torna cap a casa després de no haver fet quasi res del previst.

I aquesta tarda... encara serà prou divertit! Diria que us ho explicaré demà, però vist el poc temps que tinc per actualitzar i publicar... deixem-ho en un "Ens veiem quan el temps m'ho permeti"

Bon cap de setmana.

dissabte, 15 de novembre de 2008

Wii

Remembering Nitendo64 kids video, i've find another one with the Wii as a present for Christmas or birthday. Most of them are really pathetic (althought they are children) for they behaviour but it's funny and rather curious.
I recommend: 2.10 minute cause it's so cute - 7.34 minute it's a heart attack.




dilluns, 3 de novembre de 2008

Tot va bé, si acaba plovent


Foto: Fent el super esmorzar a les 8.03 del matí de diumenge.

Cap de setmana plujós, passat per aigua, amb vent, no gaire fred.... i de SORTIDA amb els Ràngers! Yeeeha! He de dir que tots els anys com a cap m'ho he passat molt, molt... increiblement bé, i els grups han estat supermotivadors. Tot i així tinc la sensació que aquest any ens ha tocat la loteria!!! Verge Santa, quin grup, quins Ràngers (i quines Guies, és clar!). Som un grup de 31 nois i noies (6 grans, 11 mitjans i 15 petits). Totes les quintes ja les he tingut altres anys (a castors els petits, els mitjans l'any passat i a Llops i Daines; i els grans l'any passat) però aquest anys, així... junts, i amb les noves incorporacions (que prometen molt!) crec que serà un any ben divertit i on farem un munt de coses.

Cap de setmana, com deixa, plujós i de sortida. Van faltar molts nens (però com que som tants....). Ara, quina cohesió que va generar l'estar tancats en aquell local... Un local brut, molt brut. Què dic brut, putrefacte: coloms morts (o el que en quedava), insectes que encara no s'han descobert, piles de merda amb termits, mobles, pols, cadires, 7 bombones de butà (arriba a petar i acabem a Vilafranca d'un bot), ventiladors vells, sofàs a punt de desintegrar-se.... Malgrat tot, hi vam trobar una escombra vella que ens va ajudar força, jeje.

I què dir de la jovenalla; uns motivats tu! Crec que hem fet una de les millors pluges d'idees de la història de l'agrupament (per no exagerar, darrers 4 anys). El millor és que són idees superbones i complementaries i planificables al llarg de tot el curs.

Per començar a gastar el mural, aquest dissabte començarem amb una de les idees més estelars (així que si algun Rànger em llegiu, jo de vosaltres no faltaria als propers 2 dissabtes).

Per cert... mil disculpes perquè vaig dir que faria un especial "Festa de Passos" i no he complert la paraula. I que consti que va anar increiblement bé... però no tinc gaire temps per actualitzar i escriure. Queda menys d'un mes per als examens i tinc molts articles i apunts per llegir (i entendre, que estan en anglès caraiu!). I a més... si tot va bé, dimecres tindré dues feinetes que em portaran uns ingressos extres (olè!).

Mil petons als culs nets de pèls.

I de la diada de Tots Sants, amb els verds una mica fluixos va sortir una frase divertida (tot i que molesta per alguns...):
- Ei, cauen de molt amunt!
- Pensa que d'aquesta alçada no et tires ni a l'aigua.

dijous, 23 d’octubre de 2008

Anar fent

Per aquestes dates va ser quan va sortir el logo del meu nom. Va ser així, d'avui per avui, en un dels meus rampells d'inspiració. Un logo que anava lligat a les webs que creava (cutres en html, millors en css, curioses en flash...) per pur hobby. Unes webs que no duraven gaire més que uns dies després d'haver-les acabat perquè el realment divertit era fer-les, jeje.

Però aviat, aquest novembre, farà 4 anyets de la darrera aposta, que encara segueix en peu; The Gennius Document. Tot s'ha de dir que el començament era una plantilla base típica i igual a la resta de gent de blogger. Però de mica en mica me la vaig fer meva... l'anava canviant al meu gust; petites coses és clar, perquè el disseny em va captivar molt. També cal dir que el blog ha patit dues resetejades de les grosses sobretot degudes a l'eliminació de les imatges dels comentaris i també perquè quan vaig canviar el model de "categories" vaig preferir resetejar que dedicar-me a ordenar la pila d'articles fets... massa feina, uff!

Ahir?! Gran pel•licula als multicines Cau; pantalla gran, projector, pipes, birres i... EL ÀLAMO i una de riure d'uns "moterus" (J.Travolta), jeje. però ara mateix m'en vaig a celebrar que som dijous nit i que demà no tinc classe. Vaja... una excusa per sortir i tancar la Moderna. He d'aprofitar avui perquè demà tinc "TACA-LEPE-TAMO (TAula de Caps d'Agrupament - LEquip PEdagògic - TAula de MOtivats)" i dissabte sortida de Passos (demà faré un article especial per a la Festa de Passos, de la qual en sóc membre de la comissió organitzadora, jeje).

Apa, me'n vaig cap a la plaça dels garrins a beure i socialitzar-me una micona.

dimecres, 15 d’octubre de 2008

Als pares...



"No proveu mai de ser el cap, el censor, l'ogre de casa vostra, que és allò que
la vostra muller suposa que sou quan afirma: - Espera que vingui el pare! -

No ho permeteu! Perquè això significa que la vostra esposa us trasllada l'odi
que aniria per ella en aquell moment."



Referència: NEIL, Alexander Sutherland. Summerhill. Eumo: Vic, 1986.

dimecres, 1 d’octubre de 2008

Oda al maleducat

Bé, avui he trobat aquesta foto... la qual demostra que jo tenia raó i que aquest personatge, tant maleducat, es mereixia les paraules que li vaig dirigir. Per tu, Fèlix, aquesta oda:

"Oh Fèlix Miró, ets el vilafranquí més descarat,
i mira que n'arribes a ser de maleducat.

Enfilat en una escala i amb aires de millor,
no tens cap problema de deixar als de darrere sense visió.

Però amb tota la teva prepotència ens vas dir,
"Que no teniu cames?" Qui et va parir!

Jo de tu no tornaria a tapar a la gent,
o d'una patada a la teva escala t'enviarem a prendre vent.


Fèlix, fica't la càmera pel cul i posa't a ballar Malcasats!

dilluns, 29 de setembre de 2008

Facebook!

Des d'aquest cap de setmana que tinc més feina a fer... a actualitzar... a curiosejar.... M'he fet una compta a Facebook. I perquè? Doncs per un seguit de pressions per part de diferents personatges de la meva vida actual.

Per començar divendres a la nit, tot i que ja erem dissabte, em vaig trobar a una amiga que em va comentar que havia penjat les fotos de Festa Major al seu Facebook.... - però jo no tinc compte! -. Així que si les volia veure, m'havia de fer una compta. L'endemà, com qui no vol la cosa, en un dinar familiar ("la Gran Sabatada") estavem parlant amb els cosins i va sortir el tema dels blogs, weblogs, fotologs, metroflogs i.... sí, també els facebook.

Tot plegat em va fer reflexionar i diumenge al matí em vaig crear una compte de Facebook per a mi solet (elis, elis). I ara vinga a remenar per descobrir totes les seves possiblitats, per trobar les amistats que circulen pel facebook i que conec.... tot plegat per endinsar-me més en el nou món d'internet.

Cal estar al dia , nen!

dijous, 25 de setembre de 2008

Preferencies


"Mai no he tingut preferències entre els infants de l'escola. És clar, sempre
m'han agradat més uns que d'altres, però sempre procuro dissimular-ho."

"Em fa por que a l'escola es manifestin actituds sentimentals envers als
alumnes; és molt fàcil de confondre la A per la B i veure un Picasso en un
infant que no fa altra cosa que embrutar amb colors una tela de pintor."



Referència: NEIL, Alexander Sutherland. Summerhill. Eumo: Vic, 1986.

dimecres, 24 de setembre de 2008

Learning English

Aprofito un descans per oferir-vos un parell d'enllaços que us portaran a una amplia gamma de recursos en linia per aprendre anglès (o si més no, practicar).

En primer d'ells és Vaughanradio i es tracta d'una radio Espanyola que parlen íntegrament en anglès, amb persones natives. No és una radio anglesa! És una o dues persones parlant en anglès sobre diferents temes, contes, diàlegs... i, mentre van parlant, descrivint, exposant... de tant en quan detallen i tradueixen algunes paraules complexes al castellà.

És molt interessant perquè és una radio d'una acadèmia d'anglès que té un caire clarament educatiu i d'aprenentatge de la llengua anglesa. Feu-hi una ullada, no té desperdici.

El segon link és més de recursos. La pàgina es diu La mansión del Ingles i té un recull de listenings, readings, vocabulary, grammar, i tot el que faci referència a l'anglès. Els recursos són facilment utilitzables i molt ben organitzats, per temàtica, per dificultat, per extensió... i a més, t'ofereixen un munt d'exercicis per practicar aquesta teoria i recursos. Increíble.

Siau

divendres, 19 de setembre de 2008

Goigs St Felix

Avui he trobat un arxiu mp3 dels Goigs de Sant Fèlix. No m'hagués afectat gaire si no fos perquè eren els goigs d'abans... els bons... els que m'aixecaven tots (TOTS) els pèls del cos, del primer a l'últim.

Abans, com recordareu, l'orquestra dels goigs era una orquestra de cambra, és a dir, violins, violes, violoncels i baixos. Aquells goigs em feien vibrar tot el cos, se m'entelaven les ulleres, se m'eriçaven tots els pèls i la pell es posava de gallina. La gola se'm ressecava i els ulls brillaven de goig i emoció...

Ara... amb els goigs nous, i passat uns anys, segueixo sense acostumar-me. Ja no tinc ganes d'anar-hi... no em motiva... i els pocs cops que hi he anat m'ha deixat força indiferent. Les flautes no tenen (ni mai tindran) la força de uns violins, mai! Ho sento però la orquestra actual... no m'acaba de convencer.

Que consti que no dubto ni un moment dels músics (que segur que en saben un niu) però els goigs ja no m'emocionen.... I AIXÒ EM TOCA MOLT ELS .... bé, ja m'enteneu. No arreglaré res però si és per mi... ja poden tornar a posar l'orquestra de cambra... abans no deixi d'anar a goigs definitivament, cosa que em faria molt de mal.

A continuació podeu veure els dos models de goigs:

L'antic:




I el nou:




Què n'opineu vosaltres?

dijous, 18 de setembre de 2008

Estimar



"Que ens estimin pel que som, vol dir que no només ens estimin pel que
es veu, el que de vegades fem o pel que tenim, sinó pel que de veritat som:
tant per fora (el que es veu) com per dins; amb les coses bones i les dolentes,
les que els agraden i les que no."



Referència: PONCE, Àngels. Ensenya'm a ser feliç. Ara Edicions: Badalona, 2007

dimarts, 16 de setembre de 2008

CDE RNG 08

Avui us ofereixo una de les millors versions de cançons que van sorgir durant el Camp d'Estiu dels Ràngers i Noies Guies d'aquest any, a Riudaura. I com que m'agrada tant... us la poso aquí. I a més, al marge dret podeu escoltar la versió original (Estiu'TV3) amb el reproductor mp3 que hi ha incorporat al menú. :p

Vull trobar tots els mitjons (versió "Vull saber-ho tot de tu")
========================================
Necessito arribar,
a casa per poder-me dutxar.
Necessito trobar,
tots els mitjons que he perdut a l’estiu!
Aquí,
es aquest terreny,
on per fi ens hem pogut establir...

Pro sééé...

Que només arribar me’n faltaven tres, feien pudor.
vaig haver de buscar sota el ronyó del meu amic Pau Compte.
Ell em voler va ajudar i em va dir que no,
que eren al riu,
i va aprofitar,
per així poder-me matar.

Vull trobar tots els mitjons,
menjar en una taula digne,
Tafanejar els meus e-mails,
el dia que arribi a casa

Vull continuar fent bibac,
cada nit fora la tenda,
veient la pluja d’estels el dia onze a la nit,
veient la pluja d’estels el dia onzeeee,
la mateixa nit...

Increible. I està molt ben aconseguida i sense poder escoltar la cançó, perquè a part de Gossos i Pinker Tones, no teniem res de música. Genial no?!
Per cert, Ràngers, Guies, recordeu aquesta foto? Doncs el dia 27 de setembre farem realitat allò que deiem....

No és un adéu per sempre,
és sols un adéu per un instant,
el cercle refarem,
i fins potser serà més gran!


Siau! Nísu.

dilluns, 15 de setembre de 2008

Great man




"There is only one way to be a great man;

Believe in yourself even noone else does"




dissabte, 13 de setembre de 2008

Reinstituïm la lectura

Sí. Ahir al vespre, després de ben bé 3 mesos (a part d'uns quants dies concrets) he reinstituit el saludable i enriquidor hàbit de la lectura. A l'estiu... massa coses a fer i molta molta calor per llegir, excepte al pati sota la fresqueta ombra d'algun arbre, jeje.

La lectura ens obre un mar de possibilitats que altres elements no ens ofereixen. En primer lloc i més important fem un treball mental molt important, tant a nivell cognitiu (comprensió, relació de llenguatge...) com a nivell imaginatiu. A més, sense adonar-nos-en, aprenem a escriure correctament les paraules i a crear estructures semàntiques cada vegada més complexes.

Alguns intel·lectuals diuen que hi ha una relació directa entre les faltes ortogràfiques i el nivell de lectura d'una persona. Jo prefereixo pensar que aquell que fa faltes és perquè no s'hi fixa.

Doncs ahir vaig començar de nou (perquè l'havia deixat a mitjes) un llibre molt interessant sobre educació emocional que té aspectes teòrics i aspectes pràctics... a més, les idees que dóna semblen força encertades.

Titol? jeje... força suggerent: Com ser docent i no deixar-hi la pell.

Creieu-me si us dic que és molt interessant ja no només pels docents (o futures docents) sinó per tots aquells amb una vida estressada. Apte sobretot a partir de l'adolescencia. Crec que seria un bon llibre de lectura per a un institut perquè ajuda a construir una estructura emocional i d'autocontrol que necessiten moltes de les personetes que circulen per Instituts, serveis públics i empreses privades.

Referència: PAGÈS, Eugènia; REÑE, Alba. Com ser docent i no deixar-hi la pell. Graó: Bcn'08

Nísu

divendres, 12 de setembre de 2008

Love

Ulleres


"De persones, n'hi ha de dues menes: les que porten ulleres i les qui es pensen que no en necessiten. Al segon grup se l'identifica perquè es freguen els ulls quan els diem que estem a punt de xocar contra un autobús de dos pisos."


"Un cop acceptem que ens hem de posar ulleres, hem de decidir de quina mena seran. Generalment se'n necessiten de dues classes: per llegir i per trobar les ulleres que es necessiten per llegir."


Referència: BROWNING, Guy. No clavis mai cops de pala a una medusa. Empúries: Bcn'05

dijous, 11 de setembre de 2008

I Visca Catalunya

Avui la imatge és com les web que posa "No disponible" perquè.... buff.

Diada nacional de Catalunya.... i com cada any, per mi comença tard.... molt tard....

Com sempre, la nostra diada comença a les 12.00h de la matinada del 10 a l'11 de setembre. Però aquesta vegada va començar a les 21.00h. A les 21.30h erem a la Fornal fent unes cervesetes mentre anavem fent una reunió amb els ..... amb la nova unitat del cau per preparar la reunió de pares, planificar el primer trimestre i veure quins nens i nenes tindrem. Després, un soparet d'entrepans i vi, cafè i unes copitxueles (ratafia al poder!). I tot plegat vam fer un sobretaula (amb més cerveses i altres) amb altres caps del cau que també havien vingut a la Fornal a sopar.

Ja ben entrada la diada nacional de Catalunya ens encaminavem cap a la plaça dels garrins i el Forat del Pany on un Dj de quaranta anys o més punxava música de tot tipus. El primer cop que vam entrar.... er... una porqueria de música. Vam pixar, pillar una birra i cap a la plaça dels Porcs. Una mica de conversa i societat per acabar altre cop dins del Forat del Pany (perquè el NoiNoi ja havia tancat) a beure més i a ballar al ritme d'una música que millorava per moments (serà l'alcohol?).

Problema? Em va costar molt de mentalitzar-me que, en realitat, el llit estava quiet i que no es movia.

Al matí no m'he llevat tard... cap a les 11.00h, despertat pel putu gos de merda que, malgrat me l'estimo molt, l'hagués matat perqu no parava de bordar... arggg!! Total que m'he aixecat molt a poc a poc i, aguantat el mal de cap (i el mareig considerable), m'he posat uns pantalons per sobre el pijama, ulleres de sol i a passejar el gos.

A casa, amb el cap rodant i els ulls borrosos (perquè ruc de mi he dormit amb les rapidilles) m'he apalancat al llit per seguir descansant... "fins que em passi el maldecap".

Un dinar potent per seguir dormint (i eliminar alcohol) fins quasi les 20.00h que m'he despertat i he pensat.... "Aquesta nit no dormiràs". M'he aixecat, he engegat el PC i m'he posat a fer una mica de feina de la web, a remenar els Flogs del personal i, després d'uns quants (molts) intents he aconseguit arreglar el maleït msn de merda.

I després de sopar estic aqui... ja sense "headache" i amb poca son. Així que aprofitaré per penjar les fotos del Camp d'Estiu de LLops i Daines que ho esperen des de principis de juliol (però queda clar que primer són els R/NG, no?!)

Vaja que avui el màxim esport que he fet (a part de treure el gos... grrr) és el moviment dels dits escrivint aquestes línies.

Oh sí! Déu beneeixi els dies resacosos de sofà-llit!

Nísu. I visca Catalunya!
PS: Nens, això no ho feu mai! L'alcohol és lleig i dolentot.

dilluns, 8 de setembre de 2008

Recordant...

Avui, mentre remenava fotografies he trobat aquesta foto de la meva gateta, que ja va morir. No, no ho sentiu, no passa res. Llàstima que la forma va ser una mica desagradable... no cal dir gaire cosa més sí us dic que estava fora el carrer dormint sota d'un cotxe. Coses que passen.

Però el record és el que queda i aquesta foto és increible, o no?! jeje... es que n'éstic orgullós de les meves bèsties.

I a més, com a curiositat, he trobat aquesta foto de l'altre gatet (un de carrer) que vam agafar de ben petit i que vaig poder captar el moment en què canviava d'ullals. Fixeu-vos-hi perquè a la foto es veuen 8 ullals (enlloc dels 4 habituals). No deixa de ser curiós.

diumenge, 7 de setembre de 2008

WebDelCau

Argg, quin mal de cap! Però perquè carai fem tantes fotos?! Tinc el cap com un timbal de mirar, regirar, retocar, col·locar i arreglar fotografies. Masses hores ja remenant Photoshop i Picasa...

Això de penjar fotos del cau a la web és molt interessant, molt "chic" i tal però quan has de mirar 800 fotografies del Camp d'Estiu de Ràngers i 600 més del Camp d'Estiu de LLops i Daines la cosa no és tant divertida. Espero que triquin les fotos de P/C (i les de castors perquè n'hi havien 50 i ja estan triades) perquè sinó pararé boig!

A més, entremig d'això ja he actualitzat la totalitat de la webdelcau. Nous caps d'agrupament, nous secretaris, nous economistes, noves comissions, nous caps... i molt més. Tot plegat, un munt de feina a fer i a desfer. Ara que la part més divertida, més interessant i important també és la més secreta. I es que els caps nous ja estan triats i comencen a reunir-se... però ningú sap qui són, quins grups es formaran, qui tindrà qui, qui serà què, com serà qui, què serà com... er.... m'estic liant...

Doncs això, la WebDelCau ja està activa de nou i a punt per descobrir el secret més ben guardat d'aquest setembre: ELS NOUS EQUIPS DE CAPS! (tataxan!)

Jaja, ja queda poc!

divendres, 5 de setembre de 2008

Imatge: 2nd Round


Ara el blog té contador de visites! 100 punts a qui el trobi.

dimecres, 3 de setembre de 2008

Vídeos FM'08

Encara amb la resaca i cansament postfestamajorenc, he començat a pujar vídeos d'aquesta recent Festa Major 2008 al popular i conegut portal "YouTube". Aquests vídeos s'uniran amb els d'altres festes passades per tal de seguir amb el proposit d'exportar la més típica de Catalunya més enllà de les nostres fronteres catalanes.

Podreu trobar moltes cosetes. Des dels balls a les cercaviles fins als castells el dia 30 d'agost. Però també hi ha espai pel Ball de Foc dels Diables de Vilafranca i per la festa com pot ser el tradicional Ball de Gralles del dia 30 d'agost.

>>> Tots els vídeos

Ball de Gralles - No volem ser (30/08/08.Plaça Sant Joan)


Pilar de 6 aixecat per sota (29/08/08.Plaça de la Vila)


The Pinker Tones - Sonido Total (31/08/08.Poliesportiu)


Panderetes - La Jota (29/08/08.Processó)

dimarts, 2 de setembre de 2008

Miri, escolti, senti!

Avui s'acaba tot. Feliç ANY NOU VILAFRANQUI a tothom. Aquesta nit, quan el campanar toqui les 12 en punt de la nit i traspassem el dia d'avui, 2 de setembre, Vilafranca del Penedès entrarà en un coma profund fins el proper 15 de setembre.

Alguns treballaran, pocs obriran botiques, l'ambient diurn seguirà endavant, de mica en mica i a marxes pausades... però quan es faci fosc, quan la nit entri pels carrers de la vila i les faroles il·luminin els balcons... llavors Vilafranca es converteix en un desert on ningú circula pels carrers, on tot, TOT, està tancat.

Aquest ambient descriu els dies posteriors a la més gran, a la més típica, a la única i immillorable FESTA MAJOR DE VILAFRANCA!

Fins l'any que vé, Oh gloriós Sant Fèlix!. T'enyorarem, Oh estimadíssim Drac! I recordeu... ja sols ens queden 359 dies per encetar, de nou amb el pregó, la Festa Major 2009!

dijous, 28 d’agost de 2008

Puig...perduts

Aquesta foto correspon a la part per on els Ràngers van pujar (grimpar) fins al coll entre Puigsacalm i Puig dels Llops després de patir una bona estona. Quan baixàvem del Puigsacalm vam passar, altre cop, pel lloc on va ocòrrer el moment d'or dels Ràngers i Noies Guies d'aquest any, un punt on van cometre l'error d'anar per un camí no marcat... i es van perdre, jeje. No sembla gran cosa però us ben juro que és dret de veritat... vaja, que se t'encongeixen els collons com dues caniques (de les petites).

El primer camí és el de pujada. El segon que es veu és el camí erroni seguit de la paret per on (si fa no fa) van mig escalar uns metres més amunt aquesta jovenalla. I el darrer... el de més a la dreta (seguint recte des d'on es venia) hi ha el camí correcte i marcat. El cansament ens juga males passades.


Ah per cert... ahir, segona nit de Festa Major (extraoficial). Vam començar amb un assaig de castells, seguint amb la increible i inmillorable orquestra MITJANIT que va portar una festassa del mil, sobretot a la segona part, i després d'una mini ruta amb gralles i timbal (preparant-nos pel ball de gralles) vam acabar a les 5.00h a "La Moderna". Ara, avui no m'he llevat amb (gaire) maldecap.

I aquesta nit... MÉS!

Ordre del dia 28 d'agost:
  • 20.45h.Goigs a St. Fèlix
  • 22.00h. Pregó de Festa Major
  • Soparet (entrepà, vi, cervesa i més)
  • 00.00h. Música electrónica a la pl. Estació (Estramoni i Victor Electric Band)
  • 00.30h. Concert Punki al Tívoli (W.A.R, Musaranya, Eter, Cesk Freixes)
  • 05.00h. Seguirem a "La Moderna"? Serà el que voldrem (o podrem) fer

dimecres, 27 d’agost de 2008

Comença la festa

Aquesta nit passada hi ha hagut la popular i ja tradicional penjada d'estelades a l'església de Santa Maria. Què seria de la Festa Major sense aquesta imatge...?!

Tot va anar molt bé; ràppels, la penjada en el més solemne silenci, una mica de pòlvora (cortesia dels Diables de la Ràpita), el cant dels segadors... però de sobte un parell de cobards encaputxats i amb aires xulescs, just davant de les escales de santa maria, van desplegar una bandera española (aquella que ens representa "oficialment") i amb tota la valentia que els dóna l'alcohol de 96º i un passamuntanyes, van cremar-la davant de tothom.

Actes com aquests són incomprensibles en unes persones que defensen uns ideals de lluita antifeixista. Amb actes com aquest demostres el seu feixisme interior perquè, al cap i a la fi, la bandera espanyola actual no representa més que a un estat democràtic i plural (malgrat els governants corruptes i mentiders).

Segurament molts de la plaça estaven contents d'aquest acte (alguns fins aplaudien) però aquests són els que després, quan algú crema una bandera catalana o una estelada fiquen el crit al cel i s'escandalitzen.

Hipòcrites!

El que em rebenta més és que aquests detalls trenquen tota la seva bona fe. L'acte d'ahir em va encantar (cutre, però no hi ha peles) però el detall de la bandera em va molestar, és un detall que sobrava.

Per sort després hi havia Figatrònic! I quina festassa!!! Però el més increíble era el trasto amb què feien la música. Es veu que només n'hi ha dos al món.

dimarts, 26 d’agost de 2008

Imatges: Puigsacalm

Perquè una imatge val més que mil paraules...

Foto: m'acompanya el Barra. El Lluís feia la foto.

diumenge, 24 d’agost de 2008

Puigsacalm

Proper objectiu: Puigsacalm (1515m). És un pic fàcil, simple, ràpid. Aquest és el pic que vam fer a la sortida llarga del camp d'estiu; des de riudaura fins al capdamunt d'aquest cim. Malauradament i per qüestions personals que no venen al cas vaig haver de baixar a Vilafranca (un vist i no vist perquè a la nit tornava a ser al campament) i no vaig poder fer el cim... sniff...

Però a mi ningú em vacila (i menys una muntanya de 1.515 metres) així que demà dilluns m'encaminaré amb uns companys (el Lluís i el Barra) cap a Sant Privat d'en Bas i farem el cim. Tot per ser tossut de mena.

I com no podia ser menys, després ens anirem a banyar al riu del campament de Riudaura, per recordar aquells dies de camp d'estiu... quina enyorança companys... quins records...

Apa, ja faré la crònica (tot i que aquest cop anirà tot bé, malgrat plogui o nevi, perquè no és una Aneto).

Petons als peus.

Felicitat



"El secret de la felicitat no rau a fer sempre el que es vol,

sinó a voler sempre el què es fa."


Referència: Lev Nikolàievitx Tolstoi, 1858

dissabte, 23 d’agost de 2008

Imatge: Aneto

Crònica: Aneto

Dimecres al migdia marxàvem cap a Benasque, cap al pàrquing de l'Hospital de Benàs. Allà, deixem el cotxe, fem el dinar, mengem i, amb la calma, ens encaminem ben carregats cap al refugi de la Renclusa, a 2140 metres. En arribar, plantem l'iglú i ens podem a fer el sopar. Ja sense sol però encara amb una mica de llum mengem una sopa ben calenta i unes salsitxes que ajuden a escalfar els nostres cossos en un vespre certament fred i una mica ventós. La nit és força freda així que dormim ben tapats dins dels sacs.

L'endemà al matí ens llevem a les 5.45h, desplantem la tenda, deixem tot el material innecessari ben atapeit dins de dues taquilles del refugi i esmorzem un petit entrepà de nocilla amb una mica de suc de préssec. Són les 7.13h quan comencem a caminar (una mica tard).

L'inici marcaria el conjunt de dia. Quan portem just 1/2 hora caminant, una pedra relliscosa s'emporta el meu peu dret cap al fons d'un forat amb una petita contusió al genoll que recordaria 6 hores després, quan emprendrem el camí de tornada.

De pujada, un llarg camí de pedres grosses i petites. Estaríem 2 hores caminant i grimpant enmig d'un mar infinit de pedres i roques, grans i petites, relliscoses i immòbils, amb una pendent certament pronunciada. Ens guiem a través de les fites, seguint i guaitant els petits montícles rocosos construits per excursionistes. Però, sense adonar-nos-en, cometem el primer error; seguim el camí cap a la Maladeta. Un camí que ens portarà fins al capdamunt de la canal fins que trobarem, davant nostre, la glacera de la Maladeta. D'aquí, vam haver de fer un rodeig per dalt intentant trobar el portillón superior però acabem a la cresta dels Portillons. A l'altra cara, divisem l'Aneto, al fons de tot, i sota nostre una paret vertical impracticable de quasi 100 metres de caiguda lliure. Evidentment hem de girar cua després d'intentar avançar per la cresta amunt, per veure si hi havia algun pas. Però no.

Seguint avall per la cresta arribem al Portillón superior per on ja agafem el camí correcte cap al cim de l'Aneto. Un tram més (llarg) de roca i pedra, mesclat amb alguns trams de neu fins que comencem el tros infinit de neu i gel. En aquest punt, seiem i ens posem els grampons. Mirem el rellotge. Són les 12.10h. Massa tard. Decidim seguir endavant un tram més fins que a un company se li desenganxa la part posterior del gramó esquerre. Parem. Són quasi les 13.30h. És el moment i amb el cor fort i la veu encongida decidim tirar endarrere després de creuar-nos a uns quants excursionistes que, de tornada, ens comenten que encara ens queda 1 hora i mitja fins al cim.

Tornem amb l'esperança d'intentar-ho el dia següent. Però aquí comença el meu maldecap. De primer, en una traça enmig de la neu, el peu esquerre s'enfonsa per sobre del genoll colapsant la xiruca de neu. Conseqüència? Mitjons mullats, xiruca mullada. Però no ens podem deturar i seguim el camí de tornada al refugi. Arribem al portillón superior amb facilitat, i després, al portillón inferior baixant una increíble tartrera terriblement empinada. Ja sota del portillón parem a fer un mos. I seguim.

Caminem avall arribant a la zona verda on, per un descuit, torno a fotre la pota, aquest cop al riu. Ja tenim les dues xiruques ben mullades (caraiu, sí és que estava gafat. Però no podem parar.

Arribem a baix cap a les 18.00h. Entrem al refugi, agafem els trastos i despleguem la tenda, ben mullada per la humitat de la nit anterior, esperant que el poc sol que queda l'assequi una mica. En aquest moment em trec les xiruques, els mitjons... tot ben mullat. I els peus? Com la cara d'un ancià de 70 anys; ben arrugats, des del taló fins als capcirons dels dits. És quan decideixo que, o s'assequen les xiruques o no hi haurà un segon intent. Sopem a les 19.00h i a les 20.00h anem a dormir esperant a l'endemà.

Ens despertem pel soroll del despertador. Són les 5.00h del matí. A fora es veuen alguns frontals que s'encaminen cap als portillons. 1 hora més tard esclata la desgràcia. Un soroll ensordidor colapsa l'ambient; calamarsa. Fins les 7.30h no para de ploure i és quan ens n'adonem que no hi haurà un segon intent.

Quan surt el sol, esmorzem i desclavem la tenda, amb molta calma i baixem cap a la Besurta i cap al pàrquing per agafar el cotxe cap a casa.

Aquest cop se'ns ha resistit. El proper... farem el cim.

dilluns, 18 d’agost de 2008

Tocant el cel


Aquesta setmana torno a marxar... ja seguint amb la tònica habitual de tot l'estiu. Però aquest cop la cosa serà més díficil, més cansada, més arriscada, més freda. Objectiu? Coronar el cim més alt dels Pirineus, la majestuosa i impresionant muntanya de 3404 metres; l'Aneto. Després de molts anys tornaré als peus d'aquesta increíble muntanya per, aquest cop sí, caminar per la seva esquena i arribar al capdamunt de la seva cabellera blanca.

Però aquesta fita no la faré sol. M'acompanyarà un company del cau, el Lluís; i el seu germà petit, l'Aitor, que ens l'emportem a fer una de les caminades més llargues de la seva vida (de moment). He de reconèixer que em motiva molt, perquè les últimes dues setmanes he estat de campaments (com ja us havia comentat) amb aquestes dues persones, entre d'altres, ja que un és cap del cau i de la unitat de Ràngers i l'altre, el germà petit, és precisament un dels nois que tenim a la unitat, jeje. No deixa de ser curiós.


Quina caminada que ens espera. Un mínim de 4-5 horetes (segons l'Alpina) fins a coronar el cim d'aquesta muntanya que fa les delicies de molts excursionistes. Motxilla, sac, aïllant, grampons, piolet, crema del sol, ulleres i molta roba d'abric. I sobretot, sobretot, no ens deixéssim els ganyips i la xocolata, perquè d'energia en necessitarem, i molta, al llarg de tot el camí.

Ai, que no podré dormir aquesta nit... quins nervis! Les ganes de fer l'Aneto poden molt més que d'altres coses, sobretot després de no poder fer el Puigsacalm durant aquests campaments, sniff... i pensar que, dels caps, era l'únic que no l'havia coronat encara. Però no us preocupeu perquè abans no acabi l'estiu (però després de Festa Major) el Puigsacalm es rendirà sota les meves gastades xiruques.

Siau.

diumenge, 17 d’agost de 2008

Al tercer avís

Per si algú ho vol saber.... A Gràcia hi ha molta molta festa! Ara acabem de tornar i estava mirant el campus de la uni a veure si hi ha alguna novetat i de pas... el blog. I, ai carai, me n'acabo d'adonar que al final no vaig ficar la cançó, que de fet... en tenim més d'una.

Ja que, com dirien els companys castellans, lo prometido es deuda, aquí teniu la millor de les millors, la número u, el single campdestiuesc dels Ràngers i Noies Guies dosmilsetdosmilvuit, fruit de les moltes anècdotes i detalls que han sorgit durant els dies de campaments. Per tots vosaltres i en rigorosa exclusiva...
*Avís: alguns aspectes de la següent cançó poden no correspondre's amb la realitat.

Al tercer avís (versió de la cançó "Al Partir")

Ja ha arribat el camp d'estiu,
i tot està anant molt bé,
menys el Soler.
L'Alexandra ja ha tornat,
i al casament s'ha emborratxat,
li roda el cap.
El Soleri no ha cagat,
i l'Alba no ha callat,
el Pau Gimenez sempre està fent el sopar.
L'helena avui fa anys,
l'Arnau s'està pelant,
i l'Aitor no es desperta fins que acabem d'esmorzar.

Al tercer avís m'en vaig al riu,
feu serveis d'una vegada ja n'hi ha prou!,
anirem cap a Olot,
robarem chupa-chups,
els caps sempre ens enganxen i pillem!.
Més enllà del riu hi ha el Puigsacalm,
quina llarga caminada els peus fan mal,
vindran els homes de blanc,
i ens donaran autan,
però malgrat això els mosquits ens picaran.

A quasi tots hem acusat,
i al Pau Compte hem enfarinat,
que bé ha quedat.
La Xènia sempre va al riu,
i el Iago sempre se n'enriu,
mira'l que és viu.
La Foix farà un pilar,
l'Oriol l'aguantarà,
el Nil sobre la barca del riu estarà.
La Daina busca llop,
i no el troba enlloc,
sort de la Foix i el Carles que sempre ajuden en tot.

Al tercer avís m'en vaig al riu,
feu serveis d'una vegada ja n'hi ha prou!,
anirem cap a Olot,
robarem chupa-chups,
els caps sempre ens enganxen i pillem!.
Més enllà del riu hi ha el Puigsacalm,
quina llarga caminada els peus fan mal,
vindran els homes de blanc,
i ens donaran autan,
però malgrat això els mosquits ens picaran.


Sento dir que aquests dies seran quasi monotema perquè, de mica en mica, sorgiran records d'aquests dies que voldré compartir amb vosaltres... (oohhh que maco que ha quedat).

dissabte, 16 d’agost de 2008

Tot acaba

Com es nota quan no faig servir l'ordinador... poques vegades he actualitzat el blog al llarg d'aquest llarg i profitós estiu. Clar que no vol dir que no hagi fet res, eh?! Fins i tot diria que no he pogut descansar. Casal d'estiu, campaments amb els Llops, i ara, del 3 al 15 amb la meva unitat, amb els superràngers (una mica de "peloteo" per si em llegeixen). Quin camp d'estiu! Es nota que tenen uns caps de putamare, d'aquells que s'en troben pocs. Vah! L'èxit ha estat gràcies a tots, caps, nens i noies (i al temps també, que sempre ajuda).

He de reconeixer que les meves expectatives del camp d'estiu (vista el tarannà del curs en sí) han quedat curtíssimes. Són uns putos cracks! Que guai. Crec que tant a tall general com particular ha sortit tot molt bé; malgrat les mil-i-una bulles que els hem fet perquè clar, no ens enganyem, són nens i noies de 12 a 14 anys i <<en aquesta societat el que es porta és no fotre res>> (Feu serveis d'una vegada!).

Aquest camp d'estiu quedarà marcat en la memòria de la gran majoria dels participants, tant nens com caps, perquè ha estat realment increíble... i el munt d'anècdotes que n'hem tret. Sé del cert (i això encara m'agrada més) que d'aquest camp d'estiu se'n parlarà pels segles dels segles (amén) i és un fet que cal destacar com a positiu perquè això implica directament al record cap als meus companys i a mi (els caps) que hem dedicat moltíssims esforços (més dels que molts es pensen) a la preparació i execució d'aquest camp d'estiu.

Però clar... no tot dura per sempre i ara torno a ser a vilafranca. S'acaba el camp d'estiu i un altre curs. Quina pena, quina llàstima, quina tristor i buidor... però no... de buidor res perquè he tornat més ple que abans, ple de records alegres, de batalles, de cremades, de somriures, de rialles i de més idees per a començar un nou curs amb tota l'energia del món.

I m'agradaria acabar amb una cançó, la del camp d'estiu. No en podria dir la banda sonora perquè si hi ha una cançó, o cançons, que han sonat a tort i a dret són el "Corren" dels Gossos i "Sonido total" de The Pinker Tones. Ah, per cert! He aconseguit un dels meus objectius interiors; que escoltessin i els agradés "The Pinker Tones". Ara m'agradaria veure'ls el 31 d'agost a la plaça de l'estació, allà davant de tot, ballant els sons més increíbles del Professor Manso i Mister Furia, jeje.

I aquí ho deixo perquè m'he de dutxar i marxar corrents cap al Bilwi que avui hi ha festa a Gràcia i hem de comprar sopar i beguda sana i natural.

Una curiositat: 843 fotografies (i falta una càmera).

dijous, 3 de juliol de 2008

Lo Drach

Estic editant des dels ordinadors (si se'n poden dir així) de la única i monopolísta biblioteca de Vilafranca, la Torres i Bages. Així que poques paraules i cap fotografia, ves!

Simple i contundent, avui faré publicitat...
Siau!

dimarts, 1 de juliol de 2008

Fastcamp (II)

Quin cap de setmana!! Són d'aquests caps de setmana que no abunden, que són ben escassos, únics, irrepetibles, increibles o, com diria en Puigcercós, espectacular, diguem-ne! Com bé sabreu he passat tres dies amb els camps d'estiu dels Llops i Daines i dels Castors.

Divendres a les 14.45h ja m'encaminava per l'AP7 cap a Vic > Ripoll > Olot > Riudaura, arribant al campament quasi dues hores després ja a punt per berenar (en el meu cas dinar perquè vaig marxar directament cap a Riudaura al sortir de Pacs (sí és que sóc un p*** motivat!). Així he pogut aprofitar al màxim aquest increible, com deia, cap de setmana.

Uns holes, unes abraçades i cap a fer feina! Instal·lacions, taula, escorredor de plats, claus, destrals, pics... quina passada! Estira troncs, talla per aquí, destraleja per allà, forats per dalt, encaixos per baix, pedres amunt i claus-de-pam avall. Tot plegat per aconseguir una magnífica taula i increíble escorredor de plats.

A part de les instal·lacions també hi va haver espai per la diversió (tot i que fer instal·lacions també és curiosament divertit i entretingut). Un paintball, les banyades al riu matí (just llevar-nos) i a la tarda (abans de berenar) no podien faltar ni tampoc els salts, les corredisses, les estones de relax, les xerradetes amb la canalla, pelar patates, fer truites a 8 mans (un trenca, un bat, un posa sal, un posa la truita a la paella, un fa la truita, un aixeca i tanca el paper per guardar-la de la calor dins la safata...), sopars, dinars, esmorzars, jocs de nit, ensurts, estrelles, olor a humit, sol de matí, calor d'iglú, mandra fora el sac...

en poques paraules... CAMP D'ESTIU!


Clar que tot això va durar fins diumenge a les 12.00h quan vaig marxar cap a veure els més petits de tots, de tornada cap a Vilafranca (en venia de camí). Cap als volts de la una vaig arribar al terreny de l'Esquirol, on 3 anys abans havia fet el meu primer camp d'estiu amb la quitxalla que una hora abans havia deixat a Riudaura. El terreny... igual però amb uns aires de dominguero fora inesperats: taules de picnic, un munt de gent i un percal de taules, cadires i parasols.... uns escoltes de Parets del Vallès que celebraven el seu fi de curs (marxaven el diumenge). Caminant una micona vaig trobar-me les tendes i els castorets, alguns de ben bruts, jeje, però ben contents i feliços!

A mitja tarda, perquè em queien els ulls, tornava cap a casa per la carretera, amb el sol a l'horitzó tocant la moral dels conductors.

Una curiositat de no res. En els tres dies he fet més de tres centes fotografies: 250 amb els LLops i Daines i unes 50 amb els Castors! Que fort... i el pitjor de tot és que quasi totes són bones i, borrant les que no serveixen... en queden 314! I la càmera sense treure fum! Sí és que és una càmera tot-terreny!

dijous, 26 de juny de 2008

Fastcamp!

Motxilla a punt de camp d'estiu... però us preguntareu perquè és tant i tant petita i esquifida, oi?! És motxilla de cap de setmana, jeje, perquè demà, després del casal d'estiu de Pacs, gaudiré amb els Llops i Daines de l'agrupament d'uns dies de camp d'estiu, un tastet breu i ràpid, un fastcamp. A les 14.00h, en acabar el casal d'estiu, m'encaminaré amb el cotxe cap a Riudaura, on des d'ahir al matí els Llops i Daines estan muntant el que serà el seu camp d'estiu d'aquest any i que durarà fins el proper 5 de juliol. Jo simplement m'hi quedaré tres dies, fins diumenge, perquè dilluns he de tornar a ser aquí per continuar amb el casal d'estiu.

I a sant de què? Doncs mira... enlloc de sortir de festa a la nit i avorrir-me de dia (ara que no hi ha classes ni exàmens) aniré a passar uns dies al màxim amb una tropa d'infants i caps al bell mig de les muntanyes de la Garrotxa. És clar que els ajudaré a muntar taula, latrines i demés instal·lacions, no us pensessiu pas que vaig de vacances a fer panxing i grassing.

A més, aprofitaré per inspeccionar el terreny que utilitzarem amb els Ràngers i Noies Guies a principis d'agost, del 3 al 15, quan fem el nostre increible i genial camp d'estiu de R/NG dosmilvuit. Així, coneixent el terreny, sabrem millor com actuar i quines activitats i tallers podem fer, instal·lacions que podem muntar, de quin riu podrem gaudir i de tantes altres coses.

Fins i tot... tindré l'exclusiva de les primeres fotografies d'aquest camp d'estiu, jeje! I si molt m'apures, diumenge, de tornada podria passar a veure els més petits de tots, els castors, que comencen el seu campament el dissabte a l'Esquirol, Santa Maria del Corcó, població que està de camí de Riudaura.

Quina enveja oi?! Elis, elis! I vosaltres no! :p

dimarts, 24 de juny de 2008

Sant Joan



La nit de Sant Joan,
és nit d'alegria;
Doneu-me xampany!
Doneu-me xampany!

Quina nit!... i dia, jeje. Com era d'esperar vam començar a marxes forçades, sempre decidint a última hora on passarem la nit. Eren les 20.00h que començàvem a moure'ns del Tívoli (concretament al Tito birra-en-mà) cap a Can Torreta a comprar el sopar i la priva. Amb calma i sense estressar-nos vam entrar i vam començar a comprar els ítems necessaris per a un magnífic i potent sopar de Sant Joan. Menú? Amanida de pasta (espirals, llacets, olives negres i blanques, potes de cranc, quilos de tonyina, formatge, anxoves, oli, salses rosa i de maionesa, tomàquet... i lo que surja oiga!. I tot ben amenitzat amb unes ampolletes de vi rosat. De segon?... Postres?... vam anar directament als >13º.

Clar que les coses no sempre surten bé. Vam posar les olles a sobre els fogons i uns segons després, just el temps per apartar-me de davant dels fogons, va esdevenir la tragèdia... "un petit xerric, un cop sec, uns fogons amb pendent de 45º, dues olles a terra, un tsunami culinari...". El moble que aguantava els fogons estava mig podrit i els claus es van desencaixar tombant tot el fogó endavant fet que van precipitar les dues olles, amb aigua encara freda (buff!), pel terra de la cuina. Ostia! Quin mullader!. Apaga els fogons, tanca el gas, FREGA!

Tot va quedar en un ensurt i vam poder cuinar amb un pla alternatiu gràcies als veïns de dalt. Mentre nosaltres, a sota, tallavem i preparàvem l'amanida a la fresca del pati. El pati.... buff, quantes batalletes i històries d'alcohol que van sortir... tots i totes estem marcats per aquesta creu, ningú s'escapa d'una nit d'excès i intoxicació etílica, jeje.

La nit va ser genial. Després d'una bona estona al pati parlant i xerrant vam sortir a buscar els concertillos discotequeros de les platges. Però al final, el nostre objectiu d'anar a la Carpa o va quedar reduit a quedar-nos al parc de davant la platja amb la festa punki-tecno-rave que va durar fins a altes hores del matí d'avui 24. Buff, quin cansament.

I a les 7.30h a menjar, que hi ha gana. Hem trobat un forn barat i a prop (no com el Trull) i hem recuperat forces i eliminat excessos d'alcohol. Tot per marxar cap a caseta pels volts de les 9.00h. Eh! I de tornada, ens hem deslliurat del control dels mossos malgrat l'hem vist... estaven ben distrets amb d'altres cotxes, jeje. Quina sort eh?!

Apa, me'n vaig que tinc reunió de Casal d'Estiu....sí... avui, pff (I demà comencem amb la quitxalla... arf.... nota mental: he de dormir!)

dilluns, 23 de juny de 2008

Mestres

Fa uns dies que vaig rebre un powerpoint d'una companya i el trobo tant i tant bonic que em veig amb la imperiosa necessitat de compartir-lo amb totes i tots vosaltres. És un powerpoint amb preguntes profundes i amb una força emocional increible.

No deixeu de veure'l >>> Soy maestra (arxiu comprimit)

*Podreu trobar-lo a la categoria de Documents

dijous, 19 de juny de 2008

Migració del domini

A partir d'avui, ja que tenia temps per fer-ho, he migrat tots els documents, articles, textos, imatges, opinions i demés a un altre domini, a una altra adreça web dins els dominis blogger. la modificació és simple: trasllat de gennius.blogspot.com a l'adreça, de caràcter més personal, genissabat.

per quina raó? Doncs no ho sé, però fa dies que vaig guardar-me l'adreça genissabat i ara que ja tinc temps he aprofitat per migrar-ho tot i arreglar tots els enllaços perquè no quedi res penjat.

Tot i així, si veieu que algun enllaç no funciona, feu'm-ho saber i ho arreglaré de seguida.

Esperem que aquesta nova etapa sigui tant o millor que aquests darrers anys.

Http://genissabat.blogspot.com

TheGenniusMusic: Electrotumbao - The Pinker Tones (31 d'agost - FM'08 VfP)

dimecres, 18 de juny de 2008

Seny d'humanitat



"
Hi ha d'haver una dosi prodigiosa de seny en l'ésser humà, un
fons de resistència al mal, un ressort que el porta vers la llum,
malgrat tot, perquè el caos no sigui encara pitjor del que és ara."


Referència: FERRIÈRE, Adolphe. L'autonomia dels escolars. Delachaux: Neuchâtel, 1921

dimarts, 17 de juny de 2008

Demà acabo!

Malgrat que fa dues setmanes que vaig acabar les classes serà demà, dimecres 18 de juny, quan acabaré definitivament el segon curs de magisteri. I tot ben net (i amb bona nota :p). Alguns direu que és fàcil? Doncs sí, però mira... no sóc jo qui ha posat la dificultat o facilitat a la carrera que m'interessa.

La veritat sigui dita; estic ben satisfet d'aquest segon any. Ha complert molt per sobre les expectactives marcades en un principi, fruit d'un primer curs una mica cutre i avorrit, molt poc profitós i sense gaires continguts veritablement útils. En canvi, aquest segon curs acabo amb una massa grisa en plena forma i carregada de continguts, habilitats i experiències positives. Tant a nivell d'estudis universitaris com a nivell personal, he crescut molt més aquest segon any; les pràctiques, les assignatures, els matins, les classes, el grup, els llibres... tot plegat ha fet de mi un home diferent ("mai ens podrem banyar dues vegades en unes mateixes aigües", Hume).

Un fet destacable i ben diferenciat del primer any és l'afany incansable i incomprensible que m'ha agafat de menjar-me (no literalment, és clar) llibres de pedagogia de la col·lecció "Textos Pedagògics" i altres llibres amb títols suggerents o recomanats per terceres persones. Qui ho diria que John Locke (aquell que parlava de la ment com a una pissarra blanca que cal omplir) pugués tenir uns "Pensaments sobre educació" tan interessants i curiosos alhora.

De resultes d'aquesta sobtada fam de lectura (que duri) he pogut constatar al llarg d'aquest any que a Vilafranca tenim una Biblioteca, i perdoneu-me l'expressió, de merda. La Biblioteca Torres i Bages gaudeix d'una limitada font de recursos interessants, al menys en base al meu interès. He estat unes quantes vegades rementant pel racó enfront de l'escala del 2n pis, al final de tot, a la part d'educació i pedagogia i he aconseguit trobar poca cosa interessant. Quina llàstima! Quina vergonya!.

Bé, s'acaba el curs de la uni i comença el Casal d'Estiu, que aquest any serà a Pacs, jeje! Tant de bo vagi bé... i tant que anirà bé, per favor! També estem enllestint el dossier de camp d'estiu... que bé, que bé... 13 dies a Riudaura, calor d'agost, activitats, tallers, aventura, jocs de valents, diversió, cohesió i rialles! Quina impaciència!! Argggh tant de bo fossin més dies, jeje. Amb "lo" bé que ens ho passarem i el molt que riuem crec que serà uns dels camps d'estiu que recordaré amb més detall. Oh que bé!

I ara... ara a llegir una micona que no me'n puc estar. Ja us faré una petita ressenya i síntesi del que estic llegint ara. Només una prèvia: "Els infants no són pas petits adults incomplets; són éssers a part, tan diferents de nosaltres, adults, com els capgrossos ho són de les granotes, molt més diferents encara, tot i que la diferència no salti a la vista, sinó que sigui d'ordre psicològic." Algú encerta de quí són aquests mots?

dijous, 12 de juny de 2008

Qüestió de grup




"En un grup ningú és imprescindible però tohom és necessari"



dilluns, 9 de juny de 2008

Writing on...


"Writing on a chalkboard, forces teachers to move"

Aquest vídeo mostra una mica una antagonia al video del divendres. Mireu-lo i a veure què en podeu treure. Està molt currat!.... i també en anglès, jeje. Sí, se que és repetitiu de l'altre dia, però ja us dic que paga la pena. I sinó.... poseu-vos-hi fulles (d'ortiga, que pica molt!)

divendres, 6 de juny de 2008

Teach me to think

Navegant per webs i blogs educatius m'he trobat amb aquest vídeo (escrit en anglès, però s'entén perfectament):



Molt curiosos els missatges que van sorgint. Alguns de molt pensats.

dimecres, 28 de maig de 2008

L'AP7


Vinga va! només ens faltava això! Suposo que la majoria de penedesencs i penedesenques ja ho sabreu.... ara resulta que per accedir a l'AP7 haurem de pagar. Resulta ser que no n'hi ha prou en cobrar en anar i venir, i xupar-nos les cues, noo ara també haurem de pagar per intentar accedir-hi. Tots tres accessos i totes les tres sortides tindran un magnífic i fastigós peatge tancat.

Sembla ser que a Vilafranca, Gelida i Sant Sadurní passarà com a Altafulla on estan construint uns magnífics peatges de color taronja a l'entrada i sortida de l'autopista. Enlloc de pagar a mig camí (sí és que es dignen a treure els peatges de Martorell i el de Tarragona) haurem de pagar per accedir a l'AP-7 i per sortir-ne. Toca't els ous!


Després de pensar-hi, ja entenc el què passa! Resulta que amb els peatges a mig camí, aquells turistes de la resta de l'estat español i els estrangers, han de pagar.... i és clar, això no és pot permetre de cap de les maneres, no?!


Espero amb candeletes la propera manifestació contra aquests peatges. També desitjaria que acabéssim tallant l'AP7 perquè tinc unes ganes terribles de cagar-m'hi al mig.

PEATGES?! Ni al Penedès ni enlloc!

dimarts, 13 de maig de 2008

divendres, 2 de maig de 2008

Millorem l'anglès

No és gens estrany de sentir que el nivell d’anglès d’altres països d’Europa és molt superior a l’espanyol. Però sí que pot sobtar que passi el mateix amb països que considerem subdesenvolupats. Un fet que és comprensible si destaquem que la gran majoria dels països no tradueix pel·lícules i sèries, és a dir, que la gran majoria dels continguts de la televisió i dels cinemes són en Versió Original (V.O).

Algú podria dir que són coses de l’educació, que és el sistema educatiu de cada país el que fa que els infants aprenguin més o menys, però llavors és quan infants i adults que no han estat escolaritzats et poden dir quatre mots en castellà per haver estat mirant, durant hores i hores, les telenovel·les sud-americanes que es poden veure a la gran majoria de les televisions del món. Partint d’aquesta premissa, ens hem de plantejar sí el baixíssim nivell d’anglès dels nostres infants i joves, en quant a comprendre o establir un diàleg, és degut a que la majoria dels cinemes i televisions de l’estat espanyol projecten pel·lícules i sèries traduïdes al castellà o al català.


No hauríem d’obviar que els infants catalans veuen moltes sèries castellanes, de les televisions privades de l’estat espanyol i que, probablement quan són força petits, no entenen res malgrat mirar-se els dibuixos i tantes altres coses. Així, de mica en mica, els infants van adquirint i interioritzant el que van sentin i relacionant el vocabulari amb els contextos en què els senten. Talment com un infant que encara no sap parlar i va adquirint el vocabulari a base d’escoltar i relacionar amb els contextos, els infants catalans més grans utilitzen el mateix sistema amb la llengua castellana de la televisió. És difícil de canviar a tota una població, acostumada a sentir i veure-ho tot en la seva llengua, perquè s’adaptin i vegin amb bons ulls les versions originals als cinemes i a la televisió. És per això que els mestres, des de les escoles, haurien de començar a introduir i normalitzar les versions originals.


Descarrega l'article complet [PDF]

dimarts, 22 d’abril de 2008

Escales avall

Dissabte al migdia mentre esmorzava/dinava, després d'una nit de gresca, vaig anar a la recerca del setmanari penedesenc, el 3 de vuit. De sobte una cosa em va sobresaltar: Descobreixen un possible refugi de la guerra civil. Així, en color negre, amb una foto i en plena primera pàgina anunciaven una descoberta... sobre un possible... Em va deixar estupefacte sobretot perquè no m'acaba de quadrar la noticia.

En primer lloc, no és una descoberta, entenent pel que generalment s'utilitza. Ja era ben sabut que existia un refugi de la guerra civil a la rambla. Només cal escoltar els nostres pares, avis o besavis quan parlen de quan ells o elles eren petitons i havien d'amagar-se dels bombardeigs. Quina falta de memòria històrica, senyors!

Perquè sino... dieu-me, quina opció és la correcta?
1 1 v. tr. [LC] Fer cessar d’estar cobert. El president corregué la cortina i descobrí la placa commemorativa.
3 3 tr. [LC] Ésser el primer a conèixer (una cosa fins aleshores desconeguda). Descobrir una mina. Descobrir un nou element químic. Descobrir un nou continent.
[Font: DIEC]

En segon, perquè aquesta prudència de "possible". Poques vegades aquest diari ha estat tant precautiu, a no ser que hi hagin intencions, per part de l'ajuntament, de fer creure que no és pas un refugi i amb l'objectiu d'eliminar-lo del mapa de Vilafranca...

I és clar!!! No hi pensava que potser el Marcelino té un amic artista que vol fer una alegoria als refugis de la guerra civil i gastar-se tres-cents mil euros dels vilafranquins i vilafranquines amb l'excusa de la memòria històrica. Així s'entendria que aquest refugi, que és memòria viva i real, molesta per als plans urbanístics de l'enteniment del nostre molt honorable alcalde.

Això fa pudor, molta pudor!

diumenge, 20 d’abril de 2008

Injusticies



"Tota injusticia sorgeix a causa d'estimar-nos

massa a nosaltres mateixos i massa poc als altres"


Teleconightfever

Quina gran celebració! Res millor que una telecogresca per fer xarinol·la i celebrar que ja sóc director d'activitats de lleure infantil i juvenil!!! I, exceptuant algun concert en concret, la resta va ser molt engrescador: Betagarri i Fundación!!

Després de perdre'ns La Pegatina, per haver arribat tard, vam menjar-nos (amb patates i una mica de julivert) La Excepcion, un grup de rap(?) que malgrat que algunes cançons eren interessants, sí s'ha de reconèixer que era una mica repetitiu.

I després Betagarri (que mai decepcionen) i una Fundación Tony Manero que va mantenir l'energia fins passades les cinc del matí. LLàstima que el la veu i el teclat no se sentien massa bé. Segurament el que estava a la taula de so era un becari (o un de telecomunicació que va saltar-se alguna classe...).


En resum: molta birra, molta festa, molta música i molta molta gent!

Genial!

dijous, 17 d’abril de 2008

Llegint pel món


Mentre em llegia el llibre "Pensaments d'eduació" de John Locke, vaig trobar-me amb una part on parlava sobre la lectura. Curiosament, parlava sobre com depenen de l'actuació dels adults, els infants es mostraven favorables o contraris a llegir.

Deixant de banda la necessitat de donar exemple, de denotar la importància de la lectura, de llegir per tal que els infants llegeixin. Fins aquí està clar. Tanmateix, criticava la imperiosa actuació dels adults a obligar a la lectura, a pressionar per a què els infants llegeixin. Amb això, segons diu Locke, el que es crea és aversió a llegir, els infants mostren rebuig a la lectura i veuen en ella una obligació, una imposició i quelcom que, en cap cas, pot ser divertit i motivador.

Per això, segons Locke, cal mostrar la lectura als infants com a quelcom important, com a un esdeveniment curiós i gratificant de manera que es crei en l'infant les ganes de llegir un llibre, i un altre, i un altre... fins a que es converteixi, involuntariament, en una rutina.

Mentre llegia aquestes línies, recordava la meva propia experiència, veia com al llarg de l'escolarització sempre ens han imposat la lectura, sense quasi capacitat de decisió envers el què volem o decidim llegir. Me'n vaig adonar també que ha estat aquests darrers dos anys, ja en ple estudi de magisteri, quan he llegit molt, més que mai, i sobretot llibres que mai hagués pensat que llegiria: llibres pedagògics..... ecs!

Suposo que tot té un perquè, i crec que és resultat de l'experiència. Són pocs els llibres d'historietes i ficció que m'arribin a motivar, i generalment són aquells que et diuen mil-i-un cops "L'has de llegir", "És una passada, no te'l pots perdre".... de manera que al final cedeixo i me'ls llegeixo, quan tothom ja ho ha fet (Pilars de la Terra, Angels i Dimonis, Codi Da Vinci, Saga Harry Potter...) i també d'altres més particulars.

Estic content, doncs, de tenir aquestes ganes de llegir, de llegir i de rellegeir. I la de coses que se n'aprèn dels llibres pedagògics. Ara tinc més agruments per defensar la meva posició pedagògica. Polítics tremoleu perquè aviat els mestres agafarem el poder de la societat, ja, ja, ja!!!

Bé, ja ens vorem, que encara he de fer feineta (I demà teleconifghtfever!).

dimecres, 16 d’abril de 2008

Doing good!


"A Scout is active in DOING GOOD, not in passive BEING GOOD.
It is the duty to be helpful and generous to other people."

"Un escolta és actiu FENT-HO BÉ, i no pas passiu SENT BO.
És el deure de ser servicial i generós amb els altres."


Referència: BADEN POWELL, Robert. Scouting for boys. London: Horace Cox, 1908. p.325

dilluns, 14 d’abril de 2008

Nena, ja el tenim!

Dilluns, a les 14.02h del migdia, just obrint la porta de casa, amb la motxilla a l'esquena i amb la cartera i la T-10 a la mà per agafar el tren que em portaria cap a Vic... he trobat un munt de cartes que estaven escapades per terra, procedents de la bústia. Ajupit per a recollir-les veig que entre la pila treu el cap, tímidament, una carta allargada de color blanc, amb uns dibuixos de color verd turquesa i vermell rosat que em són d'allò més familiars; Escola Forca.
Entro a casa per deixar el munt de cartes i sobres i torno a sortir, ara ja amb una mica més de presses, carrer amunt cap a l'estació de tren... amb la carta de Forca a la mà.
Un cop caminant, no me'n puc estar i em miro la carta... deu ser publicitat sobre els monografics d'aquest any, o potser és informació de l'últim monogràfic? Però sí no vaig completar les hores.... Ja està bé! Al ataque!
L'obro amb la intriga del secret que guarda i, uns moments després...
"Ens adrecem a tu per comunicar-te que hem rebut de la Secretaria General de Joventut de la Generalitat de Catalunya...."
...la ment s'atura uns segons, però la mirada, aquells ulls brillans, un somriure d'orella a orella, els pensaments eufòrics i l'adrenalina iniciant-se en el torrent sanguini denoten i descobreixen el secret, sense cap mot.
"... el teu carnet i el diploma del curs que realitzares amb nosaltres...."
Al cap d'uns instants, la ment comença a funcionar de nou i, amb les cames movent-se per inèrcia, les primeres paraules del pensament ressonen per tot el cervell mentre un formigueig recorre cada racó del cos, com si cadascun dels mots pensats s'haguéssin convertit en minúscules plomes que corren pels nervis del cos.

Sí!! Ja està!! Nena, que ja el tenim aquí! Ara sí que puc dir que oficialment sóc Director d'Activitats de Lleure Infantil i Juvenil.

Curiosament, aquest fet esdevé una segona alegria en el dia de dilluns ja que, poques hores abans, m'havien concedit una feina com a Director del casal d'Estiu de Pacs, un lloc perfecte! Un petit poblet, amb poquets infants (30-40), a un cop de bicicleta de Vilafranca, amb un equip de monitors genial, responsable i segur que molt treballador (a alguns els coneixo i sé que ho faran de maravella).

Ja ho diuen... les alegries venen de dues en dues!

divendres, 4 d’abril de 2008

El joc


"Tots els jocs i distraccions dels infants haurien d'anar dirigits a
adquirir hàbits bons i útils; si no és així n'introduiran de dolents.
En una edat tant tendra, facin el que facin, tot deixa empremta."


Referència: LOCKE, John. Pensaments sobre educació. Vic: Eumo, 1991. p.126