Amelie

Avui, des de fa dues hores, m'he passat l'estudi pel forro dels collons.
Després de dinar, per variar, m'he posat a estudiar coneixement del medi.... i a pensar com carai explicaria a la canalla cada un dels temes que anava llegint i repassant, tenint en compte que havien de ser didàctiques i metodologies diferents a les pensades els últims 4 dies....

I a mitja tarda, quan m'ha picat el mosquit de la gana i he baixat a recol·lectar unes magdalenes que fa dies que corren per la cuina, m'ha agafat mandra de seguir estudiant. I llavors és quan he vist que tenia la pel·licula "Amelie"; una pel·lícula que m'havien recomanat.

Certament, he d'estar agraït. Quina pel·lícula més maca. A part de deixar-me ben descansat, l'he trobat preciosa. Crec que, de moment, totes les pel·lícules franceses que he vist m'han agradat moltíssim; les últimes los chicos del coro i aquesta.

He gaudit com un nen petit amb sabates noves. Us convido a veure-la.

Títol: Amelie (Le fabuleux destin d'Amélie Poulain)
Director: Jean-Pierre Jeunet
Sinopsis: Amelie no es una chica como las demás. Ha visto a su pez de colores deslizarse hacia las alcantarillas municipales, a su madre morir en la plaza de Notre-Dame y a su padre dedicar todo su afecto a un gnomo de jardín. De repente, a sus veintidós años, descubre su objetivo en la vida: arreglar la vida de los demás. A partir de entonces, inventa toda clase de estrategias para intervenir, sin que se den cuenta, en la existencia de varias personas de su entorno. Entre ellas está su portera, que pasa los días bebiendo vino de Oporto; Georgette, una estanquera hipocondríaca: o "el hombre de cristal", un vecino que sólo ve el mundo a través de la reproducción de un cuadro de Renoir. [Text extret de ciclic.org]

I ara, a treure les bèsties.