Avui, un de molt petit m'ha donat una bona lliçó. Eren prop de dos quarts de vuit del matí quan el Xip, el meu gos, s'avançava cercant noves olors pel trist passeig de la via que tenim per Vilafranca. Despuntava el dia però l'enllumenat il·luminava el carrer encara mig enfosquit. Una petita brisa freda es ficava pels plecs dels guans i del coll fent sentir la tardor a flor de pell. Uns metres més avall, just on encara aguanta una de les belles fonts Vilafranquines, un home de 60 llargs descansava sobre la pedra freda d'un banc. I davant seu, just a la valla de la via, un petit gos, de pota curta, pèl marró mig enremolinat... i deslligat.
El primer pensament que em ve al cap és: -Suposo que l'aguantarà quan m'acosti amb el gos? - Una resposta que es s'ha fet palesa amb un altre gos que venia del fons de l'escena. El petit gos ha sortit disparat, però com que l'altre (un pastor alemany) era petit d'edat, he pensat que no hi ha hagut enfrontament.
Deixem-ho clar. La meva experiència amb gossos petits han estat de diverses classes, que es van sumant:
Tornant al tema, ara ja saber perquè no m'agraden aquestes bèsties petites. Doncs bé, he baixat del passeig i m'he posat a l'altre costat del carrer per evitar el gos, però al tornar a entrar més avall, el gosset ha sortit disparat cap al Xip. Jo no he fet res, m'he limitat a aguantar (també perquè el Xip acabava de deixar-me un regalet).
El gosset ha fet un parell de grunyits però de cop, estaven tots dos quiets sense dir res, olorant-se i movent la cua. Moments més tard, el gos petit estava amb les potes del davant recolzades al pit del Xip per poder arribar al morro, jeje. Llavors ha arribat l'amo, educat, tranquil, ha agafat el gos i ha seguit el seu camí.
Llavors he pensat que aquell gos era ben maco i molt educat (com l'amo!). I també he pensat en els prejudicis que havia tingut, en la tensió que m'he generat per un prejudici a una situació.
Aprenem-ne. Els prejudicis no són gaire bons.
El primer pensament que em ve al cap és: -Suposo que l'aguantarà quan m'acosti amb el gos? - Una resposta que es s'ha fet palesa amb un altre gos que venia del fons de l'escena. El petit gos ha sortit disparat, però com que l'altre (un pastor alemany) era petit d'edat, he pensat que no hi ha hagut enfrontament.
Deixem-ho clar. La meva experiència amb gossos petits han estat de diverses classes, que es van sumant:
1. El gos és una mitja puça peluda que no sap fer res més que bordar, grinyolar i emetre uns sons terriblement estridents.
2. Una altra situació és similar a la primera amb l'afegit de que el gos està deslligat i l'acompanya un amo (llegir genèric) que, sense cap mena de vergonya deixa l'animal deslligat davant d'altres gossos. I sense pressa deixa que el seu gos s'acosti amb aires de prepotència i amenaçadors a un altre gos.
3. La següent situació afegeix un comentari poc afortunat de l'amo (recordeu, genèric!) on t'atziva, sense pudor i amb tota la cara del món: - Nen! Agafa aquest gos eh?! Que no mossegui! - o sinó un - Agafa bé el gos, que és més gros!. Vaja, que et venen ganes d'escupir un "Vagi-se'n a cagar a la via" (mai més ben dit!)-
4. Però el millor dels millors (com dirien a l'APM) és la situació (aquest cop és única, només m'ha passat un sol cop) que vaig viure al Parc Tívoli on jo anava amb dos gossos: el Xip (que aleshores tenia prop de 6 mesets) i el Taro (un pataner de 2 anys). Travessava de punta a punta el Tívoli cap a la plaçeta dels Boters quan va venir disparat un gos petit, blanc, de pèl arrinxolat, bordant (evident!) i deslligat! Aquell gos, en un moment donat va mossegar a la cara del gos gran (el Taro) deixant-li una petita marca sobre l'ull que encara avui se li pot veure.
Ep! Amb totes aquestes l'amo (és diu Quim i és del 85 o 86) estava davant mirant's-ho!. El petit gos seguia bordant i jo intentava contenir els meus gossos. Quan el molt desgraciat va intentar mossegar al petit... doncs, el gran va fer les seves funcions i se li va tirar a sobre (amb la boca oberta és clar). En aquell moment vaig utilitzar el meu peu (mans ocupades per dos grans gossos) per apartar el petit fill de la gran **** per evitar que sigués devorat pel meu gos. Llavors l'amo va reaccionar, dient-me de tot i més perquè havia "xutat" el seu gosset (ull! Jo portava espardenyes sense veta).
Vaig marxar i dies més tard aquest amo (recordeu que es diu Quim i viu a prop del Tívoli) em va agafar pel carrer i em va amenaçar que m'apallissaria perquè el seu gosset (l'únic que va mossegar!) estava al veterinari, mig mort, per culpa de la meva "patada" (segons la seva versió).
Tornant al tema, ara ja saber perquè no m'agraden aquestes bèsties petites. Doncs bé, he baixat del passeig i m'he posat a l'altre costat del carrer per evitar el gos, però al tornar a entrar més avall, el gosset ha sortit disparat cap al Xip. Jo no he fet res, m'he limitat a aguantar (també perquè el Xip acabava de deixar-me un regalet).
El gosset ha fet un parell de grunyits però de cop, estaven tots dos quiets sense dir res, olorant-se i movent la cua. Moments més tard, el gos petit estava amb les potes del davant recolzades al pit del Xip per poder arribar al morro, jeje. Llavors ha arribat l'amo, educat, tranquil, ha agafat el gos i ha seguit el seu camí.
Llavors he pensat que aquell gos era ben maco i molt educat (com l'amo!). I també he pensat en els prejudicis que havia tingut, en la tensió que m'he generat per un prejudici a una situació.
Aprenem-ne. Els prejudicis no són gaire bons.
