dijous, 30 de novembre de 2006

No lo he robado

Al Youtube he trobat un vídeo mexicà magnífic. És una campanya contra la pirateria i fa reflexionar molt relacionant aquesta amb un altre fet concret. Molt curiós. Hi han dues versions, però quedeu-vos sobretot amb la segona perquè el final és espectacular. I fa reflexionar molt seriosament. És un altre punt de vista.



I voldria recordar-vos una frase que podeu llegir a la capçalera d'aquest weblog:

Els infants no aprenen allò que els grans diuen, sinó allò que fan

dimecres, 22 de novembre de 2006

Una frase per recordar

Ei, no puc aguantar més. Resulta que fa unes setmanes vaig entrar al departament de Ciències i Ciències Socials de la universitat i em vaig quedar fixat en una frase que hi havia allà, en un DinA3, en lletres negres i ben definides... Una frase que va penetrar en mi amb tanta intensitat que si hagués estat un cop de puny m'hagués fet saltar les 30 i tantes dents que tinc. Una frase que se m'ha repetit una vegada i auna altre en el meu caparró, donant voltes i més voltes, d'un cantó a un altres, d'una orella a l'altre...

Així que he decidit compartir aquesta frase amb vosaltres, estimats lectors. Penseu que és una frase que em va impactar molt, perquè jo, com ja deveu saber, sóc com sóc i no hi puc fer res. I aquesta frase em va atravessar la pell, la musculaura i, un cop dins del cos, no va poder sortir i encara circula pel meu cap, per la meva sang, pel meu cor...

Conscientment, ensenyem el que sabem.
Inconscientment, ensenyem el que som.

dimarts, 21 de novembre de 2006

Ensenyem anglès a l'escola

Estic super content. Després de llegir sobre unes jornades sobre l'ensenyament a l'anglès vaig decidir incriure'm ja que el dia d'avui tenia molt bona pinta.

I HA ESTAT AIXÍ !!.

Primer ha vingut un home que ens ha parlat sobre com ensenyar a nens de parbulari fins a 2n de primària anglès a través dels dialegs. Ha estat impressionant com a través de dialegs entre dues persones, a mode de conte, ens ha ensenyat alemnay, si més no, a dir uns dialegs. I després ens ha mostrat un vídeo on surtien nens de 5 i 6 anys fent una representació força llarga en anglès. Una autèntica maravella.

La metodologia que emprava consisita en ensenyar als nens unes frases en anglès barrejats amb simbols de manera que els nens no sabien què volia dir però sí qui ho deia. És un aprenentatge oral, per perdre la por a parlar. I aquesta tècnica barrejada amb gramàtica i lèxic pot crear maravelles de nens i nenes.

Estic molt content d'haver assistit a aquestes jornades, molt però molt content. Encara estic flipant amb la tècnica que ens ha ensenyat. Els resultats són impressionants.

dilluns, 20 de novembre de 2006

Sant tornem-hi!

Som dilluns 20 de novembre. Estic exactament al tercer pis de l'edifici C de la Universitat de Vic, l'edifici de la Facultat d'educació, just davant del departament de ciències i ciències socials, assentat en una cadira de plàstic i potes de ferro aparentment força incomode. Estic esperant a que el professor de ciències naturals acabi la reunió per parlar sobre l'ambiciós i dificultós projecte que ens han proposat (i obligat si volem aprovar, evident).

Vaig estar a Vilafranca des de dijous fins avui al matí i, per variar, he tornat a Vic més cansat del que vaig marxar. M'he passat els quatre dies amunt i avall, que si sopars d'aniversari (benvinguts siguin), avançat aquests ambiciosos projectes de socials i naturals, sopars amb els amics i companys, que si els gossos, que si visites a l'escola on vaig cursar la primària....

Crec que he aprofitat al màxim aquests quatre dies de festa. I no podria estar més content i vaja, que sóc feliç, molt feliç.

divendres, 17 de novembre de 2006

Més prohibicions estupides

Avui, llegint el 20minutos a internet, com sempre, he llegit una noticia que m'ha deixat perplex. la FACUA (Federació de Consumidors en Acció)ha demanat que es retiri l'anunci de casa taradelles.

Noo, no és per explotació infantil o per si diuen o no mentides. Resulta que provoca mals hàbits ja que sembla ser que dóna a entendre que el nen es menja tota la pizza, i això és lleig.

La veritat és que es terrible. Prohibim anuncis inofensius amb arguments estupids però alhora oferim tele-abocadors que omplen les tardes. Fent un flashback al passat, recordo que des de les 5.30 fins quasi abans de l'hora de noticies del vespre, les televisions omplien l'espai amb dibuixos animats infantils, per a nens. Ara els nens i nenes sols poden veure programes d'un contingut cultural que ratlla l'estupidesa. I no només això, els telenoticies NO haurien de mostrar RES, perquè tot el que ensenyen és destrucció, morts, terrorisme i desgracies en general. I això sí que és un problema.

No hem de prohibir tant. Enlloc de prohibir hauriem de educar als nens i ensenyar què està bé i què està malament i evitar que la televisió sigui el pare o mare del nen perquè els de veritat estan masa ocupats treballant o preocupats per altres coses.

Deixem de tractar als nens com a criatures i tractem-los com el que són; PERSONES, petites si, però persones al cap i a la fi. Personetes que necessiten una mà que els ajudi a caminar per la vida, a crèixer. Deixem que descobreixin el món, el de veritat, el que tenen a la cantonada. Deixem respirar a aquests infants que van sobrecarregats i estressats per culpa del somnis frustrats s'uns pares hipocrites i sords davant les clemències d'uns nens que de segur deien estar més estressats que els adults.

LLibertat !!

dijous, 16 de novembre de 2006

L'etern retorn...

Avui he anat a la meva antiga escola, a l'escola on vaig passar llargs dies, mesos i anys, aprenen, educant-me, errant, ensopegant, aixecant-me de nou, cridant, ballant, saltant...

Just a l'entrar m'he trobat a uns dels meus nens, els de la unitat de llops/Daines del cau. Però ha estat al creuar la segona porta, la que dóna pas a l'interior de l'edifici quan m'ha recorregut un calfred per tot el cos; des de la punta del dit fins als últims pèls del cap, m'he estarrufat com un gat, literalment.

I és quan m'he trobat a aquelles mestres que em van ensenyar a sumar, a llegir, a errar i a buscar les solucions dels errors, a tornar-me a aixecar, a no perdre mai l'esperança, a respectar, a somniar... a ser feliç. Per tot això i molt més...

Moltíssimes gràcies

JClic en xarxa. Primera prova

Després d'unes quantes visites per la web del Clic he trobat la manera de pensar-ho a Internet.

Això vol dir que no necessites del programa per jugar, aprendre o posar-te a prova amb les activitats del Clic. Concretament amb el JClic, una versió en Java que permet pujar les activitats a internet i, a trevés d'un applet i el plug-in del java, ja pots gaudir de les activitats Clic de l'escola. I jo n'he començat una. I m'he centrat en l'agrupament escolta de Vilafranca, jeje


Podeu provar l'Activitat clic - WebDelCau.OrG i em dieu què us en sembla, que afegirieu o que canviarieu

dimecres, 15 de novembre de 2006

La FM en Clicks

A finals de Juliol s'anunciava una exposició sobre la Festa Major de vilafranca, la més típica de Catalunya, o això diuen.

Però quina sorpresa al saber que l'exposició recreava fidedigne la Festa Major en format barrufet, o si més no, en format Click, literalment. Els artistes de 1dos3 Picaparet van recrear la Festa Major de Vilafranca amb uns 400 clicks de joguina, si si, els playmobil. Impressionant, sense paraules. I un dia de Festa Major, esperant que sortís St. felix de l'església i comencés la processor, vaig entrar a l'exposició i vaig gravar amb la meva supermegamacroxupiguai càmera digital l'escena on es va gravar un curtmetratge amb aquests clicks. Una passada.

I ho vaig penjar al YouTube, jeje. I Aqui us el deixo.



dilluns, 13 de novembre de 2006

Marxa per l'educació.CAT

Ja fa dies que vaig rebre una comvocatoria de la manifestació que se celebrarà el proper 18 de novembre de 2006 a Barcelona. Una bona proposta de la reivindicació d'un servei de voluntariat.

Quan ho vaig sentir dir, m'hi vaig inl·lusionar, em vais entusiasmar vers aquesta iniciativa tant interessant i segurament necessaria. Així que avui, amb més calma i temps (perquè per llegir necessitem temps), m'he posat a investigar per la web de la marxa educativa. Impressionant la quantitat d'entitats que s'hi han adherit, i moltes a nivell de Catalunya, que bé, serà molt emocionant, units per una causa, serem un clam, una sola veu que no necessitarà cridar, doncs el murmuri de cada un dels voluntaris serà suficient per fer tremolar els fonaments de la ciutat comptal.

Però llegint he trobat una qüestió que m'ha agradat poc. Tot i que és lògic, les coses es poden canviar i fer-ho encara millor del que són. En un lloc en concret de la web hi posa: << l'objectiu principal és reivindicar el paper que tenim els agrupaments escoltes, centres d´esplai i moviments infantils i juvenils de la ciutat en la construcció de la vertebració social de la ciutat.>>

Puc entendre que aquest progecte comencés com a Barcelona en particular, però actualment hi han associacions i grups com Escoltes Catalans, Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya, Acció Escolta o Esplac entre d'altres que són més que la ciutat de Barcelona.

Vull fer una crítica constructiva. Si ho podem fer més gran millor, els problemes d'espais, diners i mitjans no recauen a la ciutat de barcelona, són la lluita constant de Barcelona, de l'àrea metropolitana i de la resta de Catalunya.

Per una millora en l'educació en el lleure a Catalunya, UNIM-NOS !!

diumenge, 12 de novembre de 2006

Per perdre el temps....

Ja fa temps vaig trobar un arxiu flash que t'ofereix la possibilitat de fer allò tant i tant adictiu de fer petar bombolles, si si, aquelles dels plàstic. Francament, són coses que fas de petit, però que més endavant, d'adolescent les segueixes fent, perquè simplement és entretingut i divertit. Però clar, de jove, te n'adones que també ho fas si en tens la ocasió....

Però com pot ser tan i tan adictiu i divertit, amb la simplicitat de quelcom.... el millor invent, tu!



*Necessitaràs el Flash Player 8
Font: UK & Ireland Yahoo

Carta als candidats...

Fa unes setmanes va sortir publicada al periodico una carta d'un mestre als candidats al parlament de catalunya. Una gran carta, permeteu-me que ho digui. Felicito al bon mestre que va gosar (perquè s'ha de tenir coratge) escriure una carta d'aquestes característiques.

La funció d'un mestre és ensenyar, però més enllà d'aquesta realitat, l'ensenyar ha d'anar lligat a l'educar. Sóc cap de l'agrupament escolta i guia de vilafranca i nosaltres, i tots els escoltes del món, els esplais i els grups o moviments infantils, ens dediquem a l'educació, en el lleure. Intentem inculcar valors i actituds als infants a fi de transformar les generacions per aconseguir un futur millor. No es pot negar que als caus, esplais i grups parroquials eduquem, ajudem a aprendre, a creixer a l'infant, l'acompanyem.

En el llibre Va de mestres vaig poder llegir que el mestre acompanya a l'infant en el seu viatge. I és aqui on ens hem de centrar. Tots els educadors (mestres, monitors, logopedes i tants d'altres que em deixo) acompanyem als infants en el seu viatge a través de l'evolució i el desenvolupament de la seva persona.

No és feina del mestre educar, ni dels joves monitors, ni dels pedagogs, ni dels pares, sinó de la societat. Una societat on hi ha el mestre, els monitors, els pedagogs, els polítics i els pares i mares, avis i avies, oncles i tietes. Tots som responsables de l'educació dels infants que ens envolten.

Baden Powell deia que els nens no aprenen allò que els gran diuen sinó allò que fan. És per això que l'eduació recau en molts àmbits. Els pares i mares haurien (no poso han perquè és molt subjectiu) de ser el primer pas de l'educació del nen; els hàbits més bàsics (sabates, higiene, bona cordialitat, etcètera). A partir d'aquí, la resta podem ajudar a que els nens s'ho marquin com a rutina. Si des de la família no es dóna importància a dir gràcies, per exemple, el nen li serà difícil adaptar-ho com a seu a través d'altres, tot i que no impossible, evidentment.

El gran repte del mestre és saber ensenyar, dins la formalitat que implica el currículum, i alhora educar i inculcar valors i actituds pròpies d'un bon ciutadà del món: allò que haurien d'ensenyar els pares i mares. Els educadors en el lleure van un pas més enllà. Intenten inculcar aquests valors a través d'un altre mètode; el joc.


Com podeu veure, si reflexionem una mica sempre arribem al mateix lloc. Tots busquem un mateix objectiu i és gràcies a aquesta repetició que els nens veuen la importàcia d'aquest valors i actituds. Però no només s'han d'ensenyar. Baden Powell deia que els nens no aprenen allò que els gran diuen sinó allò que fan. Aquesta frase resumeix la importància de fer allò que es diu. Els infants acuten per imitació. Si prediquem en l'exemple ells ens seguiràn. Si no respectem a la gent, no esperem que el nostre fill ho faci. Cal donar un bon exemple als nostres fills a fi que es converteixin en persones de profit.

Convido a reflexionar sobre el tema. Si es vol que es valorin als mestres, cal que els pares valorin als mestres. Els nens veuen l'autoritat allà on els hi senyalen els pares. Els nens saben que un policia és l'autoritat perquè els pares els ho han ensenyat i no pas perquè sigui cosa innata.

Ets pare o mare? Diga'm, has criticat mai a un mestre davant del teu fill?



Ups... porto tanta estona escrivint que no sé si m'he repetit o m'he desviat del tema.... Si cal aniré arreglant el text, a fi que sigui més comprensible. :P

dissabte, 11 de novembre de 2006

Frena el canvi climàtic

Ja fa unes setmanes que a la universitat hi ha un grup de cartells d'una magnífica campanya per frenar el canvi climàtic. Són cartells amb una foto i un quadret negre amb lletra groga al mig on hi ha una frase que fa reflexionar. N'hi han alguns de impressionants.

Però avui m'hi he parat, i he vist que tenien una web. És impressionant tot el que tenen muntat. Això ho he d'aprofitar pel cau, així que els hi he enviat un mail per veure si em podien fer arribar els cartells per al cau de Vilafranca, perqupe la campanya val molt la pena. Hi han cartells molt impactants. M'agrada molt el de "turismo rural". Una foto d'un paisatge cremat amb una casa al mig, jeje.



Imactant oi?! És BRUTAL !!

divendres, 10 de novembre de 2006

Clic 3.0 i JClic

Una de les coses que sempre m'havien fascinat era el programa Clic. El més probable és que la fascinació venia donada per l'edat i pel que significava el programa en un moment en què no hi havia gaire cosa superior al 384, 486 i al magnífic Windows 3.1, de manera que era un nivell i tecnologia superior, per dir-ho d'alguna manera.

Actualment, tot i seguir vigent i funcionar a les mil maravelles, el clic 3.0 està desfassat, ja que parteix de la base windows, el paint i el bloc de notes.

A classe de Noves tecnologies aplicades a l'educació l'hem començat a treballar. Tot i que en principi es complicat, seguint uns senzills passos pots fer un munt d'activitats. Més que difícil podriem dir que és laboriós (és correcte).

Més amunt m'he referit a que estava desfessat. La raó és perquè el Clic 3.0 és purament visual. I amb les noves generacions que creien en el món del consumisme, de la imate i el so, cal buscar maneres més visuals, amb so i animació a fi que als nens els hi entri millor. I evidentment això ho dic perquè hi ha una nova versió del Clic, basan en java i que ofereix un ventall de possibilitats més ampli a nivell visual i sonor, més facilitat de producció d'acivitats i molt ben organitzat.

La veritat és que sols he estat un parell de dies provant i remenant el JClic, però m'ha convençut i crec que és el futur del Clic 3.0. Al cap i a la fi és exactament el mateix, però més modern, actualitzat i visualment més avançat. Un exemple:



La veritat és que tots dos funcionen quasi igual, però el JClic és més ràpid i fàcil ja que t'estalvies alguns passos de programació, perquè ja ho incorpora el programa.


Crec que tot mestre i tota mestra d'escola hauria de saber utilitzar el Clic o el JClic i saber muntar alguna activitat amb aquest programa. Ho trobo la millor manera de fer servir les TIC com a eix transversal de l'aprenentatge. I no només això; si s'aconseguís que els nens puguéssin tenir el CLic a casa, podria ser una eina d'ajuda i de repàs en hores extraescolars. Com ja he dit abans i no em cansaré de repetir, el Clic té un ventall immens de possibilitats i amb aquest nou model, el JClic, les possiblitats s'han multiplicat; nous formats de imatge(.gif, .jpeg, .bmp), de so (.mp3, .midi, .wmp) i tantes altres aplicacions módernes pròpies del windows XP i que el Clic 3.0 no oferia.


Si voleu més informació visiteu la pàgina del Clic de la XTEC