dimarts, 30 d’octubre de 2007

Viquipedista

Aquest és un dels nous aspectes de la meva vida, al menys les darreres setmanes. Tot i que a partir d'aquest pont de tots sants ja no podré fer gaire cosa per exigències de la universitat, fins fa pocs dies estava immers de ple en una part que m'interessava del projecte català de la viquipèdia.

Vaig començar intentant aprofundir una mica amb l'article de Vilafranca però vaig acabar fent l'article de l'agrupament i d'altres aspectes de l'escoltisme i, tot i que el de Vilafranca no el vaig tocar quasi, sí que vaig afegir moltes fotos, i vaig crear un article especialment per al drac de vilafranca.

Malauradament, com deia, la falta de temps em fa retirar-me prematurament d'aquest intent de col·laborar amb la tasca. Molts pensareu que ho puc seguir fent, però resulta que aquesta col·laboració ocupava l'espai lliure que ara ocupa l'estudi profund de la llengua estrangera (uf!).

Doncs res, de moment així estem però clar... sempre s'hi és a temps de tornar a la wiki (que de fet no la deixaré, perquè seguiré tenint el compte)

divendres, 26 d’octubre de 2007

Resp. a "La trampa del vel"

Resposta a l'article d'opinió del Sr. Agustí A. (“La trampa del vel”) publicat el divendres 26 d'octubre del 2007 al setmanari penedesenc El 3 de vuit.


Sr August Armengol, al capítol II, secció 1a, article 27 de la constitució espanyola hi diu: “tothom té dret a l’educació” i “l’ensenyament bàsic (de 6 a 16 anys) és obligatori”. Sota aquestes premisses constitucionals, la Generalitat de Catalunya ha de garantir que tot infant entre 6 i 16 anys vagi a l’escola ja que és d’obligació constitucional. Davant d’això, prima l’escolarització i un centre educatiu públic no pot prohibir l’educació a un infant per qüestions de raça, cultura, gènere o del que sigui. D’afegitó, trobem també la Declaració dels drets de l’infant on diu textualment “L'infant té dret a rebre educació, que serà gratuïta i obligatòria almenys en la seva etapa elemental”. Més clar, l’aigua. Per tant, el que pensi la “voluntat popular” no té força davant uns postulats tant taxatius.

D’altra banda voldria comentar-li un parell de coses respecte a les creences i manifestacions religioses. Un infant pot manifestar lliurement la seva religió, si així ho desitja, dins les escoles públiques. Qui no pot manifestar les seves creences és el claustre de l’escola perquè és model i representant de l’escola pública, laica i plural. Així mateix i referent a la vestimenta, perquè és el problema d’on extreuen moltíssimes especulacions, voldria fer esment en una vinyeta apareguda a “La Vanguardia” on es veia una nena musulmana amb el vel i ben tapada i darrere tot d’adolescents d’avui dia arrossegant pantalons 5 talles més grans, ensenyant els calçotets i amb pírcings i tatuatges, deixant entreveure que la polèmica generada és absurda i demagògica. La multiculturalitat està a l’ordre del dia i amb comentaris com “...una cultura retrògrada...” demostra el seu odi (o por) a l’estranger.

No expressaré que penso del seu partit polític perquè sinó, com vareu esmentar en passats articles d’opinió, em denunciareu per injúries i calumnies (cosa que haurien de fer els creients islàmics com a resposta al seu magnífic i treballat article d’opinió).

divendres, 12 d’octubre de 2007

Publicitat aquí no!

La setmana passada vaig viure un moment certament curiós, que més aviat em va enrabiar, i força. Resulta que tot just arribar a casa, obrint la porta vaig adonar-me que l’etiqueta “Publicitat Aquí No” que vaig anar a buscar a l’ajuntament i que havia col·locat curosament just sobre la bústia havia estat arrencada. Vaig entrar a casa indignat. Però va ser al cap d’una estona quan, anant cap al cau, em van trontollar tots els meus esquemes en veure com al llarg del camí cap al cau, totes les etiquetes havien estat arrencades. I al arribar a la porta del cau, allí on hi havia un avís explícit de rebuig a la publicitat i dues (sí, sí, dues!) etiquetes de l’ajuntament, ja no hi havia res, estava buit, també havia estat arrencat del seu lloc, just sobre el forat de la bústia.

Què carai passa aquí? Qui són els interessats en bombardejar, saturar i ofegar als ciutadans amb publicitat? No heu pensat que alguns no en volem? De segur que en som molts, i de motius n’hi ha un fotimer. Personalment els motius són ben senzills: En primer lloc la publicitat amb la que ens omplen les bústies és inútil, absurda i no serveix ni pels terres acabats de fregar. I evidentment la quantitat de paper que s’arriba a gastar quan uns dels missatges de l’actualitat és la Reducció de Residus (més explícit no es pot ser).

Només em queda fer dues cosetes: enganxar una nova etiqueta sobre la bústia de casa i dir ben fort: PUBLICITAT AQUÍ NO!