Nostàlgia

S'està a punt d'acabar la segona gran onada de fred d'aquest hivern (sí, estavem a hivern) i tant de fred i tantes collonades i jo no he vist cap engruna de neu per Vilafranca..... i amb els paisatges que va deixar la nevada de l'any passat, em fa posar trist.

La veritat es que necessito que nevi; m'agrada. No només pels paisatges emblanquinats sinó també perquè les meves bèsties s'ho passen d'allò més bé corrent per sobre els camps coberts de neu blanquíssima.

Una llàstima.... però almenys tinc el consol d'haver tastat neu de març. Dimarts, just baixar del tren i durant tot el camí fins a casa, va estar nevant, molt subtilment però el suficient per ser l'home més feliç de la ciutat i per enaltir encara més la meva alegria.

La veritat és que el vent que fotia era molesta i feia repicar la poca neu que queia amb violència contra la pell suau i fràgil de la meva carona. (:P)

Uff.... que comença la classe. Apa, ens veiem.