Des de sempre que he tingut clar el meu objectiu per aquesta vida; ser mestre o, en el seu defecte, educar, ensenyar i acompanyar. A llarg dels anys m'he anat fent idees del que seria, amb més o menys ganes, amb diferents dubtes i pors, amb inseguretat... però sí que hi ha una pregunta que mai ha deixat de tormentar-me (tant per bé com per malament) i que encara segueix dins meu: "Sabré fer-ho bé?". Massa sovint penso que potser m'exigeixo massa però no és aquest el pensament d'un mestre?. Sí, és veritat que potser no sembla gaire encertada però crec que és una pregunta que, sí fem el que hem de fer, ens portarà a voler conèixer més, a aprendre, a millorar-nos, a oferir més qualitat a aquells que estan a les nostres mans i que esperen de nosaltres tot el que els poguem oferir.
Partint d'aquesta concepció del mestre, vaig acabar entrant a Magisteri de Llengua Estrangera sabent, en part, que em ficava en un lloc un pèl complicat. Sempre he cregut que els coneixements per ensenyar els té tothom que hagi acabat l'educació obligatòria bàsica (E.P i E.S.O) però els mestres tenen la didàctica d'aquest ensenyament (i que prefereixo dir-ne acompanyament). Per aquesta raó vaig creure convenient formar-me en altres aspectes que m'ajudin a millorar.
Els estudiants de magisteri som conscients (o ho hauriem de ser) de que en qualsevol moment podem trobar-nos exercint una classe de matemàtiques, de ciències o potser d'anglès o música. Per aquesta raó crec indispensable un mínim coneixement de l'anglès i la música més enllà del que ens ensenyen a l'institut. Un coneixement que ens permeti desenvolupar alguna activitat didàctica i ben divertida per als nostres (de dll. a div. de 9 a 5) infants.
I perquè vaig triar l¡'anglès? Doncs perquè és en allò que em balla més. Cert que la música fa molt temps que no la toco, però sí que és una cosa de la que en tinc facilitat (tot i que la manda em va fer deixar-la de petit). L'anglès però, requereix de molt més, sobretot perquè sóc dels que creu que a primària s'hauria de treballar molt més la praxis, el treball oral dels infants davant una llengua desconeguda. Per això em cal un bon nivell d'anglès i d'expressió oral en aquesta llengua (que no idioma).
Al cap i a la fi el meu objectiu no serà treballar de mestre d'anglès sinó que, de sempre, he preferit la tutorització i el contacte amb un grup. Ara que les coses poden canviar, perquè la visió de conèixer a molts més infants i veure moltes realitats diferents és un incentiu que la tutorització no t'ofereix.
Serà el que serà. Ara el que hem de posar són ganes i molts colzes.
Partint d'aquesta concepció del mestre, vaig acabar entrant a Magisteri de Llengua Estrangera sabent, en part, que em ficava en un lloc un pèl complicat. Sempre he cregut que els coneixements per ensenyar els té tothom que hagi acabat l'educació obligatòria bàsica (E.P i E.S.O) però els mestres tenen la didàctica d'aquest ensenyament (i que prefereixo dir-ne acompanyament). Per aquesta raó vaig creure convenient formar-me en altres aspectes que m'ajudin a millorar.
Els estudiants de magisteri som conscients (o ho hauriem de ser) de que en qualsevol moment podem trobar-nos exercint una classe de matemàtiques, de ciències o potser d'anglès o música. Per aquesta raó crec indispensable un mínim coneixement de l'anglès i la música més enllà del que ens ensenyen a l'institut. Un coneixement que ens permeti desenvolupar alguna activitat didàctica i ben divertida per als nostres (de dll. a div. de 9 a 5) infants.
I perquè vaig triar l¡'anglès? Doncs perquè és en allò que em balla més. Cert que la música fa molt temps que no la toco, però sí que és una cosa de la que en tinc facilitat (tot i que la manda em va fer deixar-la de petit). L'anglès però, requereix de molt més, sobretot perquè sóc dels que creu que a primària s'hauria de treballar molt més la praxis, el treball oral dels infants davant una llengua desconeguda. Per això em cal un bon nivell d'anglès i d'expressió oral en aquesta llengua (que no idioma).
Al cap i a la fi el meu objectiu no serà treballar de mestre d'anglès sinó que, de sempre, he preferit la tutorització i el contacte amb un grup. Ara que les coses poden canviar, perquè la visió de conèixer a molts més infants i veure moltes realitats diferents és un incentiu que la tutorització no t'ofereix.
Serà el que serà. Ara el que hem de posar són ganes i molts colzes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada