divendres, 30 de novembre del 2007

Escalfant l'ambient

Aquest matí m'he llevat ben d'hora.... havia d'estudiar. He aixecat la persiana i m'he trobat aquesta postaleta; globs aerostàtics inflant-se.

Ha estat un gust estudiar veient com s'anaven inflant de mica en mica i, alhora, clarejava el dia. És com si amb les flamarades per escalfar l'aire de dins els globus, anéssin escalfant també l'ambient exterior.... tot i que només aparentment perquè una vegada més estavem a 1ºC.

Sincerament, fins que no han marxat els globus no m'he pogut concentrar del tot perquè cada dos per tres els ulls s'escapaven per veure l'evolució ascendent dels set globus.

Doncs mira... ara he fet una pauseta però he de tornar-hi... me'n vaig a estudiar una miquetona més fins l'hora de dinar.

dijous, 29 de novembre del 2007

Moritz

Uff... això d'estar masses dies sense mirar el correu passa factura... masses coses, però totes llegides i molt interessants.

I un dels correus és aquest, que m'han enviat des de MEG i que vull compartir amb totes i tots vosaltres:

... i no se'n cansen de ser així?

Catalunya i el catalanisme continuen sent l'objectiu predilecte de l'armada mediàtica madrilenya.

Cada dia col·leccionen nous enemics. Cada català és un dimoni en potència i ells fan d'àngel exterminador de bèsties. Aquest mes la víctima propiciatòria és la cervesa Moritz.

Por tierra, mar y aire, és a dir, des de la televisió, la ràdio i la premsa, els mitjans de comunicació de la gran capital han començat a disparar contra els propietaris de la marca catalana per haver subvencionat l'organització "Plataforma per la Llengua". Es deuen pensar que deu ser una plataforma atòmica; com que Corea del Nord ha pactat, ara el gran perill nuclear són la Plataforma i la cervesa Moritz, que etiqueta exclusivament en català.

La família cervesera ha fet una nota pública contra la campanya i proclamen: "El profund compromís amb Catalunya des de 1856. Per això donem suport en la mesura de les nostres possibilitats a diverses iniciatives adreçades a la normalització de l'ús del català i a la cultura catalana".

Com els fabricants afirmen, Moritz etiqueta en català perquè és l'idioma propi del país en el qual té l'origen, la seu social i el cent per cent del mercat.

Que n'és de difícil, ser normal ...

Passa-ho si us plau"


Crec que, una vegada més, els nostres companys espanyols mostren el seu rebuig cap a la nostra llengua i el seu odi cap a la nostra cultura.... potser serà veritat que els fem por?

Utilitza la llengua; parla, escriu, pensa.... en català, i en castellà, i en anglès, i en italià, i en.... (perquè nosaltres som oberts a tothom).

diumenge, 25 de novembre del 2007

Assemblea General II

Fins ara he estat fent feineta així que pararé un moment per comentar la jornada.

Una vegada més l'agrupament de Vilafranca ha fet presència a l'Assemblea General de Minyons Escoltes i Guies. Aquest any ha estat a Tàrrega així que hem marxat a les 8.00h del matí de vila i hem marxat cap a Tàrrega. Un cop allà, i amb el fred que malauradament feina, hem travessat tot un llarg carrer, hem aparcat i hem tornat una mica endarrere caminant fins a l'Ateneu on es desenvolupava l'Assemblea General. Però teniem gana!

A mig camí ens hem trobat una pastisseria, hem entrat per esmorzar i ens hem trobat a un cocap de vilafranca, amb unes noies del cau de Sant Boi de Llobregat. Tots junts hem anat cap a l'assemblea, just un carrer més amunt. Ens hem inscrit i hem entrat a la platea de l'ateneu, tots juntets amb d'altres membres de la demarcació Baix LLobregat - Garraf - Alt Penedès.

L'assemblea ha trascorregut com sempre i s'han dir coses força interessants. I com sempre, com assemblearis i democràtics que som.... hem votat cosetes!!.

I com sempre, hem recopilat el màxim de material comunicatiu possible: tríptics de monogràfics, projectes, catàlegs de brownsea, pòsters, eines... i hem fet fotos pel record. I a més a més, hem tingut la sort de veure un dels nostres companys (ex-economista de l'agrupament i actual economista de la demarcació) darrere el faristol parlant davant de tota l'assemblea!!

Ara, sols queda passar la informació al proper consell de l'agrupament. :p

Assemblea General

No puc dormir.... són quasi les 3 de la matinada de diumenge 25 de novembre i no puc dormir, no tinc son. He estat fent feina després de sopar i cap a les 2.00 he parat. He intentat dormir però no tinc son (caca!). I, per aprofitar el temps, he tornat a encendre l'ordinador i he fet una mica més de la didàctica de castellà, però me n'he cansat aviat i he pensat de postejar alguna coseta.

Demà a les 8.00h del matí hem quedat davant del cau per anar a l'Assemblea General de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya. Aquesta assemblea és una reunió d'un matí de tots els caps, tècnics, pedagòcs, comissaris i demés, d'arreu de Catalunya, concentrats, en aquest cas, a Tàrrega.

Avui dissabte ha començat una mica una festa prèvia. S'ha organitzat una manifestació per al Transport Públic, s'ha fet un sopar, un correfoc i un concert. Demà diumenge es farà el plenari, i és on anirem nosaltres. Així que intentaré tornar a dormir perquè sinó demà... malament.

A veure si faig fotos i les penjo! Bona nit.

divendres, 23 de novembre del 2007

Think before post

Una campanya molt interessat i d'aquelles que no en pots dubtar de les veritats que hi plasma. Us ho deixo perquè reflexioneu. Think Before you Post

dimecres, 21 de novembre del 2007

Imatges: Sta Maria


Recordant que la nostra Festa Major, la de Vilafranca del Penedès, és la més típica de Catalunya, Oh yeah!

Ara mateix acabo de guardar la redacció d'anglès que he d'entragar demà. Genial! Cada dia sóc més ràpid fent redacción... clar que a una redacció per setmana ja toca fer-les millor no?!

En canvi.... per la didàctica de Castellà estic estancat, no m'acaba de rutllar el conjunt de la classe. Tinc moltes coses però no acabo de trobar com fer-ho servir.... arrrrgggg... necessito una nit de festa grossa per evadir-me una mica i posar-me de pet amb la didàctica. Aquest divendres, A REVENTAR!

Pràctiques I


Ahir definitivament em van dir l'escola on faré Practiques I els dos primers mesos de l'any 2008 (gener i febrer). Serà al CEIP Cristòfor Mestres. Clar que aquest resultat no ha estat lluny de la controvèrsia i discussió.

Tot va començar el 8 d'octubre. Aquest dia, dilluns, ens havien de dir l'escola de pràctiques I. A la tarda del dia 8 vaig pujar a secretaria i a la cartellera vaig buscar el meu nom. Per sorpresa meva, al costat del meu nom posava un "Pendent de Vilafranca del Penedès. Vaig preguntar a dins la secretaria i em van dir que encara no havíen tingut temps per trucar a tot arreu.

No va ser fins el dia 25 de novembre que vaig rebre un correu electrònic on m'informaven que ja m'havien assignat una escola de pràctiques: CEIP Cristòfor Mestres. En un primer moment em va fer molta gràcia, però de seguida vaig caure en què era l'escola on havia fer l'estada l'any anterior (així com haver estat la meva escola de la infantesa). Amb tot això, l'endemà vaig anar a preguntar a secretaria la raó per la qual m'havien posat en aquesta escola.... potser havien trucat a tot arreu i no hi havia altra opció. És important entendre la necessitat de veure diferents realitats d'escola, si?!

Divendres, a secretaria de pràctiques, vaig preguntar on més havien trucat. Havien trucat a una sola escola: el CEIP Mas i Parera. Amb això que li vaig comentar que necessitava el cap de setmana per pensar una mica.

Dimarts (perquè dilluns no hi havia ningú) vaig anar a parlar amb la secretària per comentar-li que volia un canvi d'escola, a la que fos. La raó era ben simple: el Cristòfor Mestres és on vaig estudiar al llarg de l'educació infantil i primària i és on vaig fer l'estada a l'escola el curs passat. Em van dir que no podia ser, que era saltar-se les normes, que sols es podia canviar entre aquelles escoles de Vic i tal... Jo, evidentment, vaig replicar dient que el fet d'haver fet l'estada a aquesta escola era motiu suficient per un canvi, element que va desmentir-me dient que l'estada no comptava per res i que l'important són les pràctiques de 2n i 3r. Al final, al cap de una bona estona institint va dir que s'ho miraria i que en parlaria amb el coordinador de mestres.

3 setmanes després, encara no he rebut resposta i m'he cansat d'esperar. Ahir vaig anar a preguntar-ho i em m'han confirmat que l'escola de pràctiques serà el CEIP Cristòfor Mestres. I què us diré.... estic content, i és clar que sí. Tot i que hagués preferit canviar d'ambient, perquè l'escola i algunes mestres les conec (perquè van ser els meus mestres i perquè sempre és isnteressant coneixer noves metodologies, estratègies i formes de treball i organitzció, tinc unes ganes terribles de començar.


D'altra banda, he de reconeixer que tinc el culet com un cigró, estic, i perdoneu-me l'expressió, cagat de por. La de vegades que he somniat aquest moment de fer de mestre, la de idees utopies i més reals que m'han passat pel cap, les ganes de provar-ho... cada dia estan més a prop.... i és ara quan t'envaeix aquella sensació que és una mescla d'eufòria, ganes de fer coses, d'un benestar estrany que depèn com potser és més malestar... una sensació d'enrariment em recorre el cos. Seran els nervis? Serà que aquella inseguretat necessaria dels mestres (que parlava en Jesús de Bases Psicopedagògiques) m'ha envait el cos de punta a punta? Ufff....!!!! Ja estic suant...

Però de ganes no me'n falten, no!

dimarts, 20 de novembre del 2007

Pen Gennius

MECAGUNLAPUTADOROSILAREPUTAMEMORIAQUEVAPARIRALPENDELSCOLLONS!

Avui he perdut el Pen. Tècnicament no l'he perdut, perquè sé on està. Està a la sala d'ordinadors del campus Torre dels Frares de la universitat de Vic. Avui, just abans de classe d'anglès a l'escola d'idiomes, intentant imprimir el projecte d'intervenció i les memòries de pràctiques, he deixat el pen copulant amb un ordinador.

La veritat és que no em fa cap gràcia.... la informació dels dos documents és confidencial i personal. Ara mateix acabo d'acabar un cartell que penjaré demà al matí a la sala d'ordinadors. Espero i desitjo que quí hagi agafat el PEN sigui una ànima caritativa i tingui l'amabilitat de tornar-me el pen.

Arggg!!!!! Ara esclafaria una mandarina amb violència (sí és que en tingués una al davant, és clar).

dilluns, 19 de novembre del 2007

Have a nice day


Avui, com cada dilluns, he agafat el tren de les 9.19 cap a Barcelona per continuar cap a Vic. A Gelida he entrat en coma i m'he despertat just a Sants. He baixat i he sortit, perquè abans d'anar a Vic he passat per l'escola FORCA per revisar el projecte d'intervenció socioeducativa i les memòries de pràctiques per al Curs de Director en Acitivitats en el Lleure Infantil i Juvenil. I, per sorpresa meva, està molt bé. Jo, preocupat perquè no em semblava massa ben fet (tot i que m'hi he passat hores i hores), doncs resulta que està molt ben fet... Això m'ha donat esperances de tramitar el carnet de director per el Març, fet que portarà a rebe el títol i carnet de director el juny!!!

Al acabar la reunió he tornat cap a pl. Catalunya a agafar de nou el tren i, quina magnífica sorpresa quan ha estat seure 2 minuts (sí, dos) i tornar-me a aixecar perquè arribava el tren que anava a Vic (Toma!!!).

Amb els sempre 3/4 d'hora d'espera a que arribi el tren de Vic, he pogut fer aquesta reunió. Estic molt content perquè no he perdut el temps en cap moment.

Have a nice day!

diumenge, 18 de novembre del 2007

Què hi farem

Una vegada més l'educació rebuda em fa actuar d'una manera que, a ulls d'aquells que no ho entenen, pot semblar una actitud estúpida i d'imbècil. Segurament alguns de vosaltres us haureu trobat amb aquestes situacions on hom actua de manera diferent a com ho farien molts i que, desgraciadament, no és entesa per la resta.

Els últims 2 dies me n'han passat dues, d'aquestes situacions. La primera va ser divendres a la tarda, al bar (taules+cadires+màquines espenedores de menjar guarro i beguda). Resulta que anava a comprar una ampolla d'aigua per calmar la set del meu cos quan, just davant de la màquina d'aigües, vaig veure que la manivela per obrir la màquina estava en fora i, de fet, vaig poder obrir la porta sencera de la màquina. Vaig trobar-me davant d'una pila d'ampolles d'aigua al meu avast gratuitament... Però clar, jo vaig quedar-me allà, palplantat i amb una cara d'embobat. A fora, per la finestra, hi havia un grup que em mirava... animant-me amb mímica de pillar una ampolla. I va ser llavors que la meva ètica va actuar fent-me recular, ajustar la porta i tornar per on havia vingut... sense agafar cap aigua.

L'altre? Avui dissabte al matí. Em va trucar un company de cau preguntant-me què feia aquest matí i si podia anar de sortida amb ell. El company amb qui havia d'anar d'excursió s'havia posat malalt i estava sol amb els nens (i els pares, encara). Sens dubtar-ho he dit que sí. I pim, pam, pum, dutxat i caminant cap al parc Sant Salvador a trobar-me amb el company i els castorets. Allà hi havia el cap de castors i un company que està al cau però a nivell de gestió. Aquest últim ha estat allà mentre jo arribava i ha vingut després, a dinar.

Hem anat a la Torre de les Aigües, una sortida d'un dia per caminar una miqueta. I a la Torre de les aigües hem estat jugant una estoneta perquè feia molt bon temps. Sí, feia fred, però anavem abrigats. Després ha vingut un altre dels caps de castors, que era fora de la vila i tornava al migdia. Després de dinar, he marxat cap al cau, amb la meva unitat, els Ràngers i Noies Guies.
Aquests actes són causa directa de la meva educació: dels pares, de la família, de l'escola, dels escoltes, dels amics... I n'estic orgullosíssim, i així us ho dic.

No m'arrepenteixo de haver fet el que he fet, tot i que fins ara he estat fent feina de la universitat (i el que em queda per endavant). Clar que això vé perquè avui no he fet res i demà, que hem de buidar el cau de trastos, tampoc sé si podré fer alguna cosa. Malviatge per la feina, però és el que hi ha; què hi farem.

divendres, 16 de novembre del 2007

Imatges: Pel record

La foto és d'una activitat (segurament la Festa de Nadal) de l'AEG Pere II i Santa Maria de Foix al Casal 2000 (per la pista vermella en té tota la pinta). La data? potser és el meu primer any de Ll/D, és a dir, desembre de 1994 però crec que també pot ser que acompanyés als meus germans (no porto foulard) i que fós l'any 1992 o 1993.

En definitiva.... pel record, sniff!

dimecres, 14 de novembre del 2007

Coses que passen

Uff... avui estic realment cansat. Entre que ahir vaig tenir un dia intensiu d'universitat, que a la nit vaig estar fent feina fins les tantes, aquest matí llegint la espessa i ferragosa LOE, a la tarda uni..... i ara tinc la convicció que seguiré el camí d'ahir perquè encara he de fer moltes coses per divendres....

Malgrat tot, necessito para un moment i deixar un missatge aquí, al meu weblog, perquè sovint, quan estic concentrat fent feina o estudiant, em venen idees i records que no fan més que molestar i intentar trencar-me el ritme de treball; i ho ha aconseguit.

M'ha vingut a la ment això:

Exacte. La magnífica exposició de fa un parell de Festes Majors que es deia "1, 2, 3, Festa Major" i que era una recreació de la Festa Major de Vilafranca amb playmòbils. Amb totes aquestes 400 eren? joguines disfressades, el drac, els gegants, l'ajuntament, les forques, els caballets, els castellers... van fer una curtmetratge ESPECTACULAR! Digne de guardar-ho a la memòria.

I jo em pregunto..... QUAN HO PODREM TORNAR A VEURE?

La veritat és que vaig esperar temps i temps, visitant de tant en quant la pàgina web de 1dos3 picaparet, els creadors de tal magnificiència, per veure si penjaven el curtmetratge i poder-lo gaudir una vegada més...

Però no.... sembla ser que l'ajuntament vol fer negoci. Arrrgggh!

Bé, me'n torno a fer feina que sinó no acabaré. Ciao

dilluns, 12 de novembre del 2007

Passa-ho

PASSA'L, REENVIA'L, DISTRIBUEIX-LO

3.03

Una vegada més he de parlar d'ella. El meu amor tàcit als transports públics s'està convertint en un odi incondicional cap a tot allò que va sobre rails i té relació amb Espanya.

Avui, com cada dilluns he agafat el tren de les 9.50 a Vilafranca (i ha arribat puntual!) per anar cap a Vic, a la universitat. Tot ha anat bé fins arribar a Sant Feliu o Sant Joan Despí: el tren ha parat i un "tin-tan-tun" ha ressonat arreu del tren:

"Senyors viatgers els informem que per una averia a Sant Andreu Arenal el tren circula amb demora"

De cop i volta, per tot el vagó podies sentir un i altre renec cagant-se amb ella. Entre pitos, flautes i parades a varies estacions, he arribat a Plaça Catalunya a les 11.20. Si calculeu veureu que de les 9.50 a les 11.20 hi ha una diferència temporal de 1 hora i 30 minuts. Tenint en compte que el trajecte era de 55 minuts perquè era un tren sense parada a La Granada, Lavern, El Papiol i Castellbisbal, ella ha anat amb un retard de trenta-cinc minuts (35min.). FELICITATS !! S'està superant.

Però aquí no acaba la meva història... uuuuiii no. Després he esperat els 31 minuts de rigor esperant el tren que em portaria cap a Vic tot i que sempre en són 27. Ha arribat el tren, he pujat i cap a Vic que hi falta gent. Però no, resulta que a Moncada Bifurcació ha tornat a parar, i una bona estona... exactament 10 minuts.

Resultat? Havia d'arribar a Vic a les 12.34 i he baixat del tren exactament a les 13.24. Jo em pregunto si no és pot considerar maltractament? He estat 3.03 hores dins de dos trens diferents, respecte les 2.18 de rigor. I si hi sumem tots els retards...entre el de Vilafranca - Pl.Catalunya, el de l'arribada del tren a pl. Catalunya i l'últim, per arribar a Vic, suma un total de..... trrrrrrrrrrrrrrrrrrrr.... TXAN!

50 minuts!

Gràcies estimada, t'odio amb tot el meu cor! El proper dia, compraré un bitllet d'anada, i a un dels teus subdits que ens demanen el bitllet li el fotre pel cul.

Però això no quedarà així, estic plantejant-me engegar una campanya de bicot... però que sigui original, innovadora, diferent, que els molesti de veritat!

vejam, vejam....

dissabte, 10 de novembre del 2007

Cagades

Avui l'han tornat a cagar, els molts maleïts fills de la gran santíssima ......... (fill the gab). Crec que mai m'havia emprenyat tant com avui, sobretot perquè realment necessitava arribar aviat a Vilafranca. I, com no, ells han tornat a fer tard (però més subtilment).

És ben sabut que ells es van carregar el túnel dels FGC entre bellvitge (o Bellvige) i Sants. Ran d'això també la línia de Vilanova ha estat tallada i tots els trens passen per Vilafranca. Doncs, fa tres setmanes se'ls va ocòrrer la magnífica idea de canviar horaris de renfe de festius a laborables durant el dissabte 22 i diumenge 23 d'octubre. Al llarg de les seguents setmanes van seguir amb les mateixes. Ara, ni se t'acudeixi mirar els horaris laborables de la línia C4 perquè els trens passen cada 1/2 hora, però quan els hi surt de la punta de la pastanaga, nano!

Doncs resulta que avui he anat a l'estació a 3/4 de 8, per si de cas no tornessin a canviar horaris i el tren ha arribat a les 7.55, just com els darrers dies. I com que no han avisat de res doncs vol dir que segueixen amb el "pla de xoc" per la seva cagada a bellvitge. He arribat a Barcelona bé, just 10 minuts abans de les 9h i m'he encaminat cap a l'escola Forca travessant la plaça Catalunya.

Avui teniem una bona sessió, finançament i tesoreria, un aspecte que m'interessava força. Malauradament al migdia tenia un dinar de comiat dels Llops i Daines del curs passat. I tot i que començaven a la 1h del migdia, jo tenia monografic fins a les 3h. Com que volia arribar abans de dinar, per estar una estona jugant amb la canalla, he decidit marxar a la 1h per ser a Vilafranca a les 2h. I com les darreres setmanes, els trens marxaven a "i cinc" i a "i trenta-cinc" jo a les 12.50 he marxat del monografic (petant-me les dues últimes hores, no pas perquè no m'interessés) i he anat corrents cap a l'estació.

I allí m'he trobat amb la cagada. Resulta que els trens circulaven com sempre.... cada hora 1 tren. Així que he estat 5 minuts cagant-me en tot. Llavors ha vingut un tren cap a Martorell (a les 12.59) i mira... l'he agafat fins a Sants, perquè l'estic fins als ous de Pl. Catalunya.

A Sants ha anat tot molt bé. He esperat fins a les 13.25 (13.20 a catalunya) per anar cap a Vilafranca. Ha arribat i he pujat. De mica en mica s'ha enfilat cap a l'Hospitalet, Cornellà, Sant Joan Despí.... fins arribar a Sant Feliu on ens hem hagut d'esperar que passés un tren de mitja distància (es veu que tenen preferència ells davant els trens que SEMPRE circulen per la C4). Després, a Molins de Rei, just 20 segons després de arrancar el tren, han parat de nou perquè un energúmen, un desgraciat, un maleït imbècil s'ha fotut al mig de la via. Seguidament, a Sant Sadurní d'Anoia ens han tingut esperant 10 minuts perquè passessin dos trens (de llarga distància i un Talgo, diria). Ha arrencat de nou ja sense més incidències. El tren havia d'arribar a les 14.20 i he baixat a l'andana a les 14.35.

Total que he arribat a les 14.40 al cau quan hi hauría d'haver arribat a les 13.00h. Cagada. Al cap i a la fi, sóc un més dels centenars de milers de catalans i catalanes putejats, fastigejats, amargats, oblidats i torturats per una empresa que gestiona el transport de les rodalies de la ciutat de Barcelona.

Per sort per mi, la canalla del cau m'ha fet oblidar fàcilment tots els maleïts problemes que es provoca la puta i fastigosa ................ (nom de la implicada) a tots els usuaris de Catalunya.

divendres, 9 de novembre del 2007

Amelie

Ahir a la nit no podia dormir i vaig mirar, una vegada més, Amelie (Le fabuleux destin d'Amélie Poulain) una obra mestra, una pel·lícula que no em cansaria de mirar-la.

Crec que és una pel·lícula que ratlla l'absurd. La descripció del detalls aburds, preguntes encara més incoherents i la magnífica presentació i relació dels personatges entre ells és un dels elemtns que m'ha agradat més; deixant de banda el magnífic argument principal de la vida de la jove Amelie.

És una d'aquelles pel·lícules que no et deixa indiferent, que agrada i et mirar la vida d'una altra manera. Jo, al menys, després de mirar la pel·lícula sempre em fixo molt amb els detalls (tot i que després em passa). Però les altres vegades que he vist la pel·lícula també em va passar.

Chapeau per les filmes francoise.

A, per cert, he desintal·lat el maleït driver de la Lexmark i el word torna a funcionar correctament.... al final resulta que no era un vírus, jeje.

Idees



Avui dijous, després d'instal·lar un driver de la impresora LexmarkZ640 per poder imprimir uns documents.... el word ha trigat 5 minuts (literalment) a carregar un document d'una sola pàgina. En aquests moments he tingut una idea; llençar la impresora dalt-a-baix de l'edifici de Caixa Penedès del Tívoli. Mecagunlaputaimpresoraieldriverquelavaparir!!!

Ara... potser no hagués estat del tot correcte....i m'ha il·luminat una nova idea; buscar algun virus dins l'ordinador. Per això, he programat l'ordinador perquè demà al matí, just encendre'l, m'escanegi l'ordinador de pe a pa. I clar, això suposa una possible pèrdua d'informació així que se 'ha acudit la tercera genialitat; copiar allò més important de l'ordinador (que no tinc gravat en DVD's) dins el GenPenius (de Pen Genius), el meu estimadíssim PenDrive d'1Gb de Kingston.

I ara me'n vaig a fer nones amb el Gen Penius fins al coll d'informació, amb un ordinador que va una mica lent i amb unes ganes d'enviar a pendre pel cul (i perdoneu l'expressió) el virus que malmet el meu preciós ordinador.

Nota al virus: "Estàs mort... potser no ara.... però demà segur que sí, ja!"

dijous, 8 de novembre del 2007

El Padrino

Dimecres o dijous d'aquest pont vam fer una sessió de cinema: "El Padrino", de Francis Ford Coppola.

La veritat es que era la primera vegada que veia la pel·lícula i he de dir que em va agradar moltíssim. No cal dir que la pel·lícula va marcar un precedent de com es representen els mafiosos italians posteriors. El Padrino ha creat escola. Des de la manera de parlar com per lels mètodes i normes internes.

Doncs bé, resulta que fa uns dies van detenir el Cappo, el Padrino de la Cosa nostra, la mafia siciliana. I entre els papers que se li van intervenir van trobar una espècie de decàleg de drets i deures i de bona conducta d'un mafiós de la cosa nostra. Impressionant...

Los mandamientos de la Cosa Nostra

1º.- "Prestar dinero directamente a un amigo", y aconseja, si es necesario, hacerlo a través de una tercera persona.

2º.- "No se mira a las mujeres de nuestros amigos", o la traducción de Cosa Nostra del "no desearás a la mujer del prójimo".

3º.- "Prohibido cualquier tipo de relación con la policía".

4º.- "Un hombre de honor no debe dejarse ver en tabernas y círculos sociales".

5º.- "Si el deber te llama, debes estar disponible siempre", incluso aunque tu mujer esté a punto de parir.

6º.- "Puntualidad y respeto de manera categórica".

7º.- "Fidelidad total a la esposa".

8º.- "Se está obligado a decir siempre la verdad".

9º.- "Se puede matar, extorsionar, traficar, pero nunca robar el dinero de otros padrinos o de otros clanes mafiosos".

10º.- La Cosa Nostra no permite la entrada de "quien tiene un familiar en las fuerzas del orden", quien ha "traicionado sentimentalmente" a la mujer, tiene "un mal comportamiento o no demuestra valores morales".
Extret de 20minutos.es

Per quant la segona del Padrino? Aquest cap de setmana per exemple?

dimecres, 7 de novembre del 2007

Imatges: Maravelles

Malgrat que el càncer l'estigui consumint de mica en mica fins a la mort, ella, la nostra Mare Terra, segueix maravellant-nos amb preciositat com aquesta.

dilluns, 5 de novembre del 2007

Cotó i sucre

Des de que va sortir la llei del menor, les accions agressives o violentes per parts dels menors de 18 anys no han augmentat. Exacte, no ens enganyem, el que ara anomenem bulling sempre ha existit i sempre existirà. Uns sempre han abusat d'altres (no necessariament forts vs. dèbils). El factor clau davant la sensació de que ha augmentat la violència és la facilitat amb que els mitjans de comunicació (MC) aconsegeixen informació de tot tipus. I, tenint en compte l'ús que se'n fa (explícitament sensacionalista i morbós fins a límits insospitables), he de dir que els MC són, en gran part, els culpables de moltes de actuacions actuals.

La idea de gravar les agressions, violacions, actes vandàlics i demés forma part de la morbositat i l'afany de protagonisme d'un conjunt d'energumens que són recolzats (tot i que no públicament) per part de la majoria dels MC i sobretot dels programes que podem trobar actualment circulant per les diferents cadenes privades i públiques espanyoles. La programació fa cagera.... però això ja ho sabiem des de fa uns quants anyets.

Ara bé, el problema que tenim avui dia és que els menors poden actuar amb absoluta impunitat, sense cap límit, amb una petita multa, internament en un centre de menors durant uns mesos i poca cosa més. I tot això en cas que el que facis sigui una cosa molt molt greu com matar a algú, atracar un banc o violar a algun nen o nena.

El que no podem negar és el problema que s'ha generat davant d'una sobreprotecció dels menors i de creure que un adolescent de 14, 15, 16 o 17 anys no és conscient del que fa. MENTIDA!. N'estic segur que quan un jove li estampa la bota (amb punta de ferro) a la cara d'un altre infant el que segur que no se li passa pel cap és que el que està a punt de fer és del tot correcte. Cert que un infant de 14 anys no té la mateixa ment que un jove de 17, però cal fer-hi alguna cosa perquè últimament s'està demostrant que la llei del menor és un perill, un perill per als altres joves i adolescents, per els propis delincuents, per als nens i nenes més petits i també per als adults.

Prou impunitat, o canviem la llei o arribarem a un punt on algú es cansarà, dirà prou i aplicarà la famosa frase feta dels romans que deia: "qvid pro qvo". S'ha d'arreglar aquesta llei del menor que és una pauta de tot allò que poden fer sense que els passi res. En aquests moments un menor de 17 anys té quasi absoluta impunitat davant molts delictes que a un adult li imposarien una condemna de presó. Ja és hora de canviar una llei que dóna caramels de sucre i llençols de cotó als delincuents juvenils.

diumenge, 4 de novembre del 2007

Objectiu: mestre

Des de sempre que he tingut clar el meu objectiu per aquesta vida; ser mestre o, en el seu defecte, educar, ensenyar i acompanyar. A llarg dels anys m'he anat fent idees del que seria, amb més o menys ganes, amb diferents dubtes i pors, amb inseguretat... però sí que hi ha una pregunta que mai ha deixat de tormentar-me (tant per bé com per malament) i que encara segueix dins meu: "Sabré fer-ho bé?". Massa sovint penso que potser m'exigeixo massa però no és aquest el pensament d'un mestre?. Sí, és veritat que potser no sembla gaire encertada però crec que és una pregunta que, sí fem el que hem de fer, ens portarà a voler conèixer més, a aprendre, a millorar-nos, a oferir més qualitat a aquells que estan a les nostres mans i que esperen de nosaltres tot el que els poguem oferir.

Partint d'aquesta concepció del mestre, vaig acabar entrant a Magisteri de Llengua Estrangera sabent, en part, que em ficava en un lloc un pèl complicat. Sempre he cregut que els coneixements per ensenyar els té tothom que hagi acabat l'educació obligatòria bàsica (E.P i E.S.O) però els mestres tenen la didàctica d'aquest ensenyament (i que prefereixo dir-ne acompanyament). Per aquesta raó vaig creure convenient formar-me en altres aspectes que m'ajudin a millorar.

Els estudiants de magisteri som conscients (o ho hauriem de ser) de que en qualsevol moment podem trobar-nos exercint una classe de matemàtiques, de ciències o potser d'anglès o música. Per aquesta raó crec indispensable un mínim coneixement de l'anglès i la música més enllà del que ens ensenyen a l'institut. Un coneixement que ens permeti desenvolupar alguna activitat didàctica i ben divertida per als nostres (de dll. a div. de 9 a 5) infants.

I perquè vaig triar l¡'anglès? Doncs perquè és en allò que em balla més. Cert que la música fa molt temps que no la toco, però sí que és una cosa de la que en tinc facilitat (tot i que la manda em va fer deixar-la de petit). L'anglès però, requereix de molt més, sobretot perquè sóc dels que creu que a primària s'hauria de treballar molt més la praxis, el treball oral dels infants davant una llengua desconeguda. Per això em cal un bon nivell d'anglès i d'expressió oral en aquesta llengua (que no idioma).

Al cap i a la fi el meu objectiu no serà treballar de mestre d'anglès sinó que, de sempre, he preferit la tutorització i el contacte amb un grup. Ara que les coses poden canviar, perquè la visió de conèixer a molts més infants i veure moltes realitats diferents és un incentiu que la tutorització no t'ofereix.

Serà el que serà. Ara el que hem de posar són ganes i molts colzes.