divendres, 9 de novembre de 2007

Amelie

Ahir a la nit no podia dormir i vaig mirar, una vegada més, Amelie (Le fabuleux destin d'Amélie Poulain) una obra mestra, una pel·lícula que no em cansaria de mirar-la.

Crec que és una pel·lícula que ratlla l'absurd. La descripció del detalls aburds, preguntes encara més incoherents i la magnífica presentació i relació dels personatges entre ells és un dels elemtns que m'ha agradat més; deixant de banda el magnífic argument principal de la vida de la jove Amelie.

És una d'aquelles pel·lícules que no et deixa indiferent, que agrada i et mirar la vida d'una altra manera. Jo, al menys, després de mirar la pel·lícula sempre em fixo molt amb els detalls (tot i que després em passa). Però les altres vegades que he vist la pel·lícula també em va passar.

Chapeau per les filmes francoise.

A, per cert, he desintal·lat el maleït driver de la Lexmark i el word torna a funcionar correctament.... al final resulta que no era un vírus, jeje.