dissabte, 29 de març del 2008

Canvi d'hora

Abans, quan encara no hi havia llum arreu s'entenia, era lògic, per aprofitar bé les hores del dia. La poca molèstia que causava el canvi d'hora esdevenia un benefici substancial per a la gran majoria dels treballadors.

Ara bé, actualment hi ha necessitat? Cal realment canviar l'hora? Què varia? La llum del sol ja no és tanat important per a la societat elèctrica atès que tenim bombetes i fanals que supleixen al Sol, en tant que ens permet de veure-hi a casa i pel carrer... Ara ens diuen que és un estalvi energètic. Resulta ser que canviant la hora la gent utilitza menys electricitat? O és que els mil-i-un fanals dels polígons s'apaguen a partir de les 12.00h de la nit?

No crec que hi hagi una veritable reducció del consum. Es fa perquè sempre s'ha fet i queda bé, així trenquem la rutina semestral de l'horari laboral. Cada 6 mesos canviem l'hora, és pura tradició, no la perdéssim pas.

Tanmateix, no s'hi pot fer res. Evidentment no seré pas ruc i canviaré l'hora, perquè això de anar a contratemps no és cosa bona en aquesta societat, la nostra.

I per eliminar tensions, un gag èpic de Plats Bruts:

diumenge, 23 de març del 2008

Ulls


“No fa falta saber el que algú fa per saber sí és la
seva professió;
n’hi ha prou observant-li els ulls.”

divendres, 21 de març del 2008

El bon educador

A continuació us adjunto un treball que vaig fer per a una assignatura i que m'agradaria compartir amb tots vosaltres. És una reflexió profunda sobre com hauria de ser i quines caracerístiques hauria de tenir el bon educador. [PDF]


El bon educador

Primer de tot, i més important, m’agradaria citar una frase d’un text (L’educador [1]) que resumeix a grans trets, com si volguéssim fer-ne una foto, el bon educador: "som educadors perquè tenim esperança en la persona humana". Crec que així, i només així, s’entén la pretensió de l’educador per transformar la societat, en general, i a la persona, en particular. L’educador pot ser de moltes maneres, però hi ha unes qualitats que necessita tenir, que són imprescindibles per a no convertir-se en un mer instructor que transmet coneixements. Sí, l’educador ha de transmetre coneixements, cert; però també ha de transmetre valors, actituds i habilitats: modelatge.

L’educador ha de ser conscient que és un model a seguir, un motlle per a aquells que tingui a davant ja siguin infants (que són peces d’argila tova i moldejable) o adults (que és argila seca que l’escultor va polint). Robert Baden Powell of Gilwell (1908), fundador de l’escoltisme i el guiatge, deia que "els infants no aprenen allò que els adults diuen, sinó allò que fan".

Però sí que podríem dir que ha de tenir o com hauria de ser un bon educador i per això voldria utilitzar algunes professions o maneres de viure per agafar-ne alguna característica. L’educador hauria de ser, alhora, com...

  • Un científic per ser culte, exigent, reflexiu, observador i amb ganes de resoldre dubtes que sorgeixin. També hauria d’utilitzar molts mètodes i estratègies per aconseguir que, conjuntament en equip, puguem extreure pròpies conclusions.
  • Un secretari per ser ordenat i metòdic, responsable, ben organitzat i tingui al dia una bona planificació de les sessions.
  • Un animador per ser alegre i bromista, per no tenir vergonya de fer el ruc sí és important per a que els alumnes se’n recordin d’una sessió. Ser espontani, motivador, positiu i ha de fomentar la participació i tenir un munt de recursos a les butxaques.
  • Un metge per conèixer la vida i els problemes de cadascun dels teus alumnes mantenint en tot moment la discreció i la confidencialitat i poder ajudar a resoldre’ls.
  • Un tapissaire perquè cal ser pacient i anar avançant de mica en mica, manualment, per aconseguir un tapís únic, senzill o no, però original i inigualable.
  • Un artista per viure i sentir allò que fas, per emocionar als altres i amb els altres. Per saber expressar-te, ser dinàmic i sincer. Per transmetre molt més que simples coneixements: emocions, il·lusió, interès, passió.
  • Un gos-guia perquè l’educador ha d’acompanyar a l’educand, ha de mostrar-li el camí. Ha de donar i merèixer confiança, perquè el segueixi, al costat, en el camí que se’ls mostra davant seu (a l’educand i a l’educador).
  • Un contorsionista per ser flexible en les explicacions i en el dia a dia.
  • Un nudista en cos i esperit, per mostrar-se tal com és, sense por ni vergonya, mostrant els coneixements, sentiments i actituds de la seva persona.
  • Un budista per ser tranquil, per ser humil i dialogant.
  • Un psicòleg per saber escoltar, però ometen el judici. Cal saber escoltar sempre, doncs el que expliquen és la cosa més important del món.
  • Un pare o mare per ser dolç, càlid i saber posar límits. Ha d’estimar i crear un vincle de seguretat entre ell i l’educand per poder conèixer profundament a l’altre. Explicar i escolar activament les qüestions que sorgeixi per a establir vincles afectius.

Tot això està molt bé, doncs són característiques que sorgeixen de mica en mica, entre uns i altres, per construir un bon educador. Cadascuna d’aquestes característiques que hem anat dient són molt importants per al bon educador, unes més que d’altres, i sempre depenen dels ulls que ho miren i dels objectius i entorn on treballes aquestes característiques aniran més cap a un costat que capa a un altre. Com deia Antoni Portell, "Tractar als infants de manera justa no vol dir tractar a tots els infants de la mateixa manera". Lligat a l’exposat anteriorment, denotar la importància de l’entorn i el context on ens trobem ja que serà aquest context, aquesta circumstància en que ens farà ser més o menys pacients, més o menys flexibles, més o menys ordenats, més o menys planificadors.

Malauradament, jo crec que hi ha un element que no li pot mancar a un educador, sigui quin sigui el context on es trobi: l’assertivitat, que a tall definitori, és la capacitat de defensar o influenciar als altres sense imposar, respectant els límits dels altres i intentant aprendre de les opinions dels altres.

Personalment, l’assertivitat implica a moltes altres característiques, requereix de molt més esforç i dedicació, molta més delicadesa, molta més atenció. L’educador assertiu ha de tenir algunes característiques que parlàvem abans i que són primordials:

  • Saber escoltar: (escolta activa) Posició corporal oberta al diàleg, contacte visual, no interrompre, no desqualificar ni estereotipar ni prejutjar i no envair l’espai vital de l’altre.
  • Sentiment d’empatia: posar-se al lloc de l’altre, intentar comprendre com se sent, establint vincles emocionals i actuant en conseqüència.
  • Parafrasejar: és la capacitat de transformar una frase de matisos negatius en una frase amb matisos positius.
  • Positiu i obert: cal veure el costat positiu dels altres i estar preparat per rebre informacions dels altres, amb alegria, encara que no puguin interessar del tot.

El bon educador ha de saber mantenir-se en aquesta línia encara que, des de l’exterior, des de l’entorn on es trobi, el carreguin de dificultats. Ha de saber sobreposar-se a aquestes dificultats per aconseguir esdevenir un bon model per a les persones que tingui davant seu, per demostrar que el diàleg té molt de poder, que els sentiments són naturals, que la unió fa la força, que som molt més del que es veu a simple vista...

El bon educador ha de saber extreure les millors qualitats de cadascun dels infants. Cal buscar sempre allò positiu, allò que els fa ser especials o, simplement, allò positiu. Cal canviar la visió que ens han ensenyat per poder veure aquests aspectes positius. Algú va dir que "si no tenim res bo o positiu a dir d’un infant, millor no dir res i estar callats". Aquesta frase és un element que caldria tenir molt em compte doncs masses vegades ens centrem en els aspectes negatius (acostumats a detectar-ho) i passem per alt les conductes positives dels alumnes i les alumnes.

Seguint en la línia, em va fer reflexionar una frase que va sortir a classe i que deia: cal recompensar conductes i no pas persones. S’ha d’elogiar la conducta. Això és una actitud, una manera de ser, una conducta que pot ser transmesa als alumnes de manera que aquests, en lloc de seguir a la persona, seguissin la conducta. Cal remarcar què és allò que volem que s’aprengui: una conducta o un model de persona? Sí el que volem són persones úniques, critiques i responsables hem de fer que s’adquireixin conductes.

L’educador ha d’estar actiu i observant i, sobretot, reitero la necessitat de ser conscient dels seus actes en tot moment per tal d’encaminar-los cap a bon port i donar un exemple correcte i sòlid als infants que un té al davant.


[1] Pere II i Santa Maria de Foix, AEiG. L’educador [pdf]: Recursos per a escoltes. Vilafranca del Penedès: Equip Pedagògic, 2008. [7 març 2008]

dimarts, 18 de març del 2008

Recordar

Sortida de 3 dies amb els ràngers i noies guies a Sant Pau d'Ordal: 4 caps, 14 nois i noies, molt de menjar i un munt de coses per viure. Malgrat encara estic una mica cansat, recordaré durant molt de temps aquest cap de setmana. Són un munt de detalls, de petites cosetes, les que han fet, fan i faran que recordi l'experiència, la convivència, els acudits, les rialles, les situacions, les caminades, les caigudes, les cremades, les cançons, el fred, els menjars....

Certament aquesta sortida m'ha marcat un abans i un després. Sí tres dies han donat per tanta alegria i tant divertimento, 10-12 dies de campaments amb aquest grup podria ser increible. La veritat és que sortida rere sortida ens anem superant (infants i caps). Cada moment dels que hem viscut aquests 3 dies és únic, preciós i d'un valor incalculable; cada trosset de record, cada nou coneixement, cada nou recurs, cada descobriment (de coses i persones)... tot ha estat especial i molt molt gratificant.

I ahir dilluns al vespre, després de la sortida de branca.... quan tota la canalla ja havia marxat cap a caseta... va esdevenir l'últim i darrer acte de la sortida.... Sopar de Caps del Cau, dels que estavem a Can Trabal, dels que es van afegir després i sense els que treballaven o van marxar abans per esgotament. Un sopar per riure, per somniar, per comentar, per criticar, per enamorar, per cohesionar, per RECORDAR.

I una frase perquè penseu una micona (en si és correcte o no):

"Els infants han d'aprendre que no aconsegueixen les coses perquè
els plauen, sinó perquè es considera que els escauen."


dissabte, 8 de març del 2008

Aplicacions wiki

Fa uns mesos que vaig motivar-me a redactar un seguit d'articles a la wikipedia catalana. En la seva majoria eren articles relacionats amb l'escoltisme i el guiatge:
Però de seguida ho vaig deixar córrer, massa feina a la universitat... :( però espero que, aviat, pugui tornar a crear nous articles i millorar els existents, tot per ajudar a crear l'enciclopedia en línia catalana més gran de la xarxa.

Fa un parell de dies vaig trobar-me davant un vídeo molt interessant que parla sobre els orígens i funcionament bàsic d'una wiki i del seu concepte primari. La veritat és que m'ha donat moltes idees per a poder-ho treballar amb els infants de l'escola, a l'hora de fer treballs en petit comitè i per a la distribució i organització de tasques en cas de que no es puguin trobar presencialment.

Aquí teniu el vídeo:

Si ja heu vist el vídeo podreu haver observat que el potencial que té és immens (i així ho demostra la wikipedia). Però a nivell escolar, a l'hora d'aplicar-ho a les aules, el potencial que pot adquirir aquesta eina és inimaginable. Imagineu com facilitaria l'organització, el coneixement i l'intercanvi d'informació entre alumnes, entre mestres, entre amics... Potser sóc jo que ho veig amb uns altres ulls però ben utilitzada pot és una eina molt i molt interessant a nivell docent.

Hauré d'investigar una mica més...

Alegria

No sóc partidari de copiar cançons al weblog bàsicament perquè és una mica absurd i ocupa molt d'espai vertical.... no obstant això, i aprofitant que podeu escoltar la cançó (columna de la dreta), deixeu-me que, sense que serveixi de precedent, us fiqui un trosset de la lletra perquè la trobo preciosa:
Alegria
Come un lampo di vita
Alegria
Come un pazzo gridare
Alegria
Del delittuoso grido
Bella ruggente pena,
Seren
Come la rabbia di amar
Alegria
Come un assalto di gioia

Alegria - Cirque du soleil

divendres, 7 de març del 2008

Objecció

Avui he sentit una noticia que m'ah deixat perplex. Sembla ser que la Senyora Esperanza Aguirre, presidenta de la comunitat de madrid ha dit que deixarà que els seus paisans puguin fer objecció de consciència davant l'assignatura d'Educació per a la ciutadania. Malgrat estic en contra d'aquesta assignatura (per altre motius que no els del PP) crec que, tot i que una persona a títol individual vulgui fer objecció, ella no té cap dret a permetre la objecció... a més essent presidenta d'una comunitat.

Imaginem el cas que el Senyor José Montilla, president de la comunidad autónoma de Cataluña, declarés a bombo i platarets que permetrà la objecció de consciència per a l'assignatura de Lengua i literatura castellana per a tots aquells que puguin tenir algun recel, a nivell ètic i moral, davant aquesta assignatura. Perquè de segur que existeixen famílies extremadament catalanistes que volirien que desaparegués la llengua castellana dels Països Catalans.

La veritat sigui dita, això no passarà mai perquè, en general, els catalanets i catalanetes tenen una cosa que a molts espanyolistes possiblement els molesta; respecte a les altres cultures. A més a més, se'ns tirarien al coll dient-nos separatistes i naZionalistas i aquestes coses que circulen per la xarxa i pel boca-orella.

Res.... una curiositat més: La abuelita.

Sociograma

Ja està, aquest migdia, just abans de dinar, he acabat la valoració i anàlisi del sociograma que vaig passar a la classe durant el període de pràctiques. He estat mig matí fent-ho però ha quedat força bé i n'estic molt content.

Acabo d'anar a que em fessin forats als fulls i he pogut utilitzar un espiral i tapes de treballs que havia trobat als contenidors de paper de la universitat i que reutilitzo estalviant-me 2,50€ de mitjana per a cada enquadernació. Visca les tres R (reduir, reutilitzar, reciclar). Sí es que no es pot ser tant llest, jeje!

I, com deia a l'anterior publicació, dilluns visitaré a la tutora i als alumnes de 4rt del Cristòfor Mestre on vaig fer pràctiques els mesos de gener i febrer passats. Quina il·lusió!! Ves que no podré dormir dels nervis! (nah, és broma, jeje).

Apa, continuaré amb la reflexió de "Com ha de ser un bon educador" que ara estic inspirat.

Nota: terrible això de l'atemptat. Esperem que no canvii el curs de la història.

dijous, 6 de març del 2008

Enfeinat


Foto: detall de la pissarra plena de dibuixos i frases dels nens i nenes de la classe de 4rt.

Ja sóc a Vilafranca.... que demà divendres no tinc classe. Bé, de fet, només falta una professora; la de morfosintaxis i semàntica de la llengua anglesa (toma assignatura!). I com que els divendres només tinc 3 horetes de morfosintaxis i prou, el fet que no vingui em deixa un dia lliure....

De lliure res, perquè tinc un munt de feina per fer; vejam... Continuar memòries de pràctiques, fer la reflexió del mestre ideal de Funció tutorial (quina gran elecció d'optativa), avançar alguna de les 5 redaccions de l'escola d'idiomes (que 2 mesos de pràctiques sense anar-hi m'ha deixat molta feina...) i començar a llegir el llibre "Seize the day"... sembla poc no?!

He d'aprofitar bé el dia de demà per poder avançar força feina.

A més, ara que hi penso, podria acabar l'analisi del sociograma de la meva classe de pràctiques així, dilluns que ve, tindré una excusa per visitar-los, fer un cafetó a l'hora del pati i donar-li a la tutora l'analisi i el sociograma que vaig passar els últims dies... la veritat és que els enyoro, ja m'hi hagués quedat...

Apa, que vai a començar a fer feina o, si més no, planificar-me el dia de demà, que de segur que, tot i ser tranquil, serà intens.

dimecres, 5 de març del 2008

Odissea

Ahir a la tarda, després de classes, vaig tornar a Vilafranca. Aquest matí, a les 10.49 agafava el tren cap a Vic com sempre que pujo a la uni. Però avui trobaria una sorpresa força desagradable... una averia.

Després d'esperar els 20 minuts de rigor, fins a les 12.11h que arribava el tren en direcció la Tour de Carol i que passa per Vic, just a l'estació de Sant Andreu Arenal, el tren ha estat parat gairebé 1/2 horeta - amb informació del revisor sobre una averia a Moncada - i quasi tocant les 13.00h els dos trens parats a l'estació s'han apagat de dalt a baix; no funcionava cap llum, ens estaven fent fora.

Pujant cap dalt l'estació un Sr. Inforenfe ens ha dit que sortíssim a fora a buscar l'autocar "llançadera" que ens portaria directament a les nostres destinacions. Ens han dit que el de Vic tardaria 1/2 horeta. Una mica abans de les 13.30h ha arribat un bus que anava a la Garriga, el conductor del qual m'ha dit que el de Vic tardaria encara 1 hora i que no tenia res a veure amb els busos de la renfe.

Després d'aquesta patacada he entrat a dins, i he demanat una solució a la senyoreta de la finestreta. M'han donat un bitllet i m'han dit que agafes la línia 1 fins al Clot que és per on havien desviat els trens. A més, com no, m'han fet un paperet justificant per a la universitat (com els nens petits).

Arribava al Clot a les 13.50h. Allà m'he trobat a un munt de passatgers del primer tren (el de la Tour de Carol) i els he preguntat quan marxaria el nostre tren... no en tenien ni idea. I llavors he estat fins les 15.00h junt amb tants altres viatgers mirant estupidament una pantalleta blava a l'espera de que sortís el nom "Puigcerdà" ó "la Tour de Carol". A les 15.00h he dit prou, m'he cansat d'esperar així que he entrat a la zona de trens i he agafat el primer que anés a l'hospitalet. Allà, i per sort, des seguida ha arribat un tren que ens ha portat cap a Martorell, Vilafranca i Sant Vicens.

Saltava del tren a les 16.20h de la tarda, just 5 hores i mitja més tard des que havia deixat la vila, sense haver anat a Vic i amb una enfurismada de mil dimonis.

Demà pujaré a Vic.... però amb cotxe.