dijous, 17 d’abril de 2008

Llegint pel món


Mentre em llegia el llibre "Pensaments d'eduació" de John Locke, vaig trobar-me amb una part on parlava sobre la lectura. Curiosament, parlava sobre com depenen de l'actuació dels adults, els infants es mostraven favorables o contraris a llegir.

Deixant de banda la necessitat de donar exemple, de denotar la importància de la lectura, de llegir per tal que els infants llegeixin. Fins aquí està clar. Tanmateix, criticava la imperiosa actuació dels adults a obligar a la lectura, a pressionar per a què els infants llegeixin. Amb això, segons diu Locke, el que es crea és aversió a llegir, els infants mostren rebuig a la lectura i veuen en ella una obligació, una imposició i quelcom que, en cap cas, pot ser divertit i motivador.

Per això, segons Locke, cal mostrar la lectura als infants com a quelcom important, com a un esdeveniment curiós i gratificant de manera que es crei en l'infant les ganes de llegir un llibre, i un altre, i un altre... fins a que es converteixi, involuntariament, en una rutina.

Mentre llegia aquestes línies, recordava la meva propia experiència, veia com al llarg de l'escolarització sempre ens han imposat la lectura, sense quasi capacitat de decisió envers el què volem o decidim llegir. Me'n vaig adonar també que ha estat aquests darrers dos anys, ja en ple estudi de magisteri, quan he llegit molt, més que mai, i sobretot llibres que mai hagués pensat que llegiria: llibres pedagògics..... ecs!

Suposo que tot té un perquè, i crec que és resultat de l'experiència. Són pocs els llibres d'historietes i ficció que m'arribin a motivar, i generalment són aquells que et diuen mil-i-un cops "L'has de llegir", "És una passada, no te'l pots perdre".... de manera que al final cedeixo i me'ls llegeixo, quan tothom ja ho ha fet (Pilars de la Terra, Angels i Dimonis, Codi Da Vinci, Saga Harry Potter...) i també d'altres més particulars.

Estic content, doncs, de tenir aquestes ganes de llegir, de llegir i de rellegeir. I la de coses que se n'aprèn dels llibres pedagògics. Ara tinc més agruments per defensar la meva posició pedagògica. Polítics tremoleu perquè aviat els mestres agafarem el poder de la societat, ja, ja, ja!!!

Bé, ja ens vorem, que encara he de fer feineta (I demà teleconifghtfever!).