Malgrat que fa dues setmanes que vaig acabar les classes serà demà, dimecres 18 de juny, quan acabaré definitivament el segon curs de magisteri. I tot ben net (i amb bona nota :p). Alguns direu que és fàcil? Doncs sí, però mira... no sóc jo qui ha posat la dificultat o facilitat a la carrera que m'interessa.
La veritat sigui dita; estic ben satisfet d'aquest segon any. Ha complert molt per sobre les expectactives marcades en un principi, fruit d'un primer curs una mica cutre i avorrit, molt poc profitós i sense gaires continguts veritablement útils. En canvi, aquest segon curs acabo amb una massa grisa en plena forma i carregada de continguts, habilitats i experiències positives. Tant a nivell d'estudis universitaris com a nivell personal, he crescut molt més aquest segon any; les pràctiques, les assignatures, els matins, les classes, el grup, els llibres... tot plegat ha fet de mi un home diferent ("mai ens podrem banyar dues vegades en unes mateixes aigües", Hume).
Un fet destacable i ben diferenciat del primer any és l'afany incansable i incomprensible que m'ha agafat de menjar-me (no literalment, és clar) llibres de pedagogia de la col·lecció "Textos Pedagògics" i altres llibres amb títols suggerents o recomanats per terceres persones. Qui ho diria que John Locke (aquell que parlava de la ment com a una pissarra blanca que cal omplir) pugués tenir uns "Pensaments sobre educació" tan interessants i curiosos alhora.
De resultes d'aquesta sobtada fam de lectura (que duri) he pogut constatar al llarg d'aquest any que a Vilafranca tenim una Biblioteca, i perdoneu-me l'expressió, de merda. La Biblioteca Torres i Bages gaudeix d'una limitada font de recursos interessants, al menys en base al meu interès. He estat unes quantes vegades rementant pel racó enfront de l'escala del 2n pis, al final de tot, a la part d'educació i pedagogia i he aconseguit trobar poca cosa interessant. Quina llàstima! Quina vergonya!.
Bé, s'acaba el curs de la uni i comença el Casal d'Estiu, que aquest any serà a Pacs, jeje! Tant de bo vagi bé... i tant que anirà bé, per favor! També estem enllestint el dossier de camp d'estiu... que bé, que bé... 13 dies a Riudaura, calor d'agost, activitats, tallers, aventura, jocs de valents, diversió, cohesió i rialles! Quina impaciència!! Argggh tant de bo fossin més dies, jeje. Amb "lo" bé que ens ho passarem i el molt que riuem crec que serà uns dels camps d'estiu que recordaré amb més detall. Oh que bé!
I ara... ara a llegir una micona que no me'n puc estar. Ja us faré una petita ressenya i síntesi del que estic llegint ara. Només una prèvia: "Els infants no són pas petits adults incomplets; són éssers a part, tan diferents de nosaltres, adults, com els capgrossos ho són de les granotes, molt més diferents encara, tot i que la diferència no salti a la vista, sinó que sigui d'ordre psicològic." Algú encerta de quí són aquests mots?
La veritat sigui dita; estic ben satisfet d'aquest segon any. Ha complert molt per sobre les expectactives marcades en un principi, fruit d'un primer curs una mica cutre i avorrit, molt poc profitós i sense gaires continguts veritablement útils. En canvi, aquest segon curs acabo amb una massa grisa en plena forma i carregada de continguts, habilitats i experiències positives. Tant a nivell d'estudis universitaris com a nivell personal, he crescut molt més aquest segon any; les pràctiques, les assignatures, els matins, les classes, el grup, els llibres... tot plegat ha fet de mi un home diferent ("mai ens podrem banyar dues vegades en unes mateixes aigües", Hume).
Un fet destacable i ben diferenciat del primer any és l'afany incansable i incomprensible que m'ha agafat de menjar-me (no literalment, és clar) llibres de pedagogia de la col·lecció "Textos Pedagògics" i altres llibres amb títols suggerents o recomanats per terceres persones. Qui ho diria que John Locke (aquell que parlava de la ment com a una pissarra blanca que cal omplir) pugués tenir uns "Pensaments sobre educació" tan interessants i curiosos alhora.
De resultes d'aquesta sobtada fam de lectura (que duri) he pogut constatar al llarg d'aquest any que a Vilafranca tenim una Biblioteca, i perdoneu-me l'expressió, de merda. La Biblioteca Torres i Bages gaudeix d'una limitada font de recursos interessants, al menys en base al meu interès. He estat unes quantes vegades rementant pel racó enfront de l'escala del 2n pis, al final de tot, a la part d'educació i pedagogia i he aconseguit trobar poca cosa interessant. Quina llàstima! Quina vergonya!.
Bé, s'acaba el curs de la uni i comença el Casal d'Estiu, que aquest any serà a Pacs, jeje! Tant de bo vagi bé... i tant que anirà bé, per favor! També estem enllestint el dossier de camp d'estiu... que bé, que bé... 13 dies a Riudaura, calor d'agost, activitats, tallers, aventura, jocs de valents, diversió, cohesió i rialles! Quina impaciència!! Argggh tant de bo fossin més dies, jeje. Amb "lo" bé que ens ho passarem i el molt que riuem crec que serà uns dels camps d'estiu que recordaré amb més detall. Oh que bé!
I ara... ara a llegir una micona que no me'n puc estar. Ja us faré una petita ressenya i síntesi del que estic llegint ara. Només una prèvia: "Els infants no són pas petits adults incomplets; són éssers a part, tan diferents de nosaltres, adults, com els capgrossos ho són de les granotes, molt més diferents encara, tot i que la diferència no salti a la vista, sinó que sigui d'ordre psicològic." Algú encerta de quí són aquests mots?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada