dilluns, 14 d’abril de 2008

Nena, ja el tenim!

Dilluns, a les 14.02h del migdia, just obrint la porta de casa, amb la motxilla a l'esquena i amb la cartera i la T-10 a la mà per agafar el tren que em portaria cap a Vic... he trobat un munt de cartes que estaven escapades per terra, procedents de la bústia. Ajupit per a recollir-les veig que entre la pila treu el cap, tímidament, una carta allargada de color blanc, amb uns dibuixos de color verd turquesa i vermell rosat que em són d'allò més familiars; Escola Forca.
Entro a casa per deixar el munt de cartes i sobres i torno a sortir, ara ja amb una mica més de presses, carrer amunt cap a l'estació de tren... amb la carta de Forca a la mà.
Un cop caminant, no me'n puc estar i em miro la carta... deu ser publicitat sobre els monografics d'aquest any, o potser és informació de l'últim monogràfic? Però sí no vaig completar les hores.... Ja està bé! Al ataque!
L'obro amb la intriga del secret que guarda i, uns moments després...
"Ens adrecem a tu per comunicar-te que hem rebut de la Secretaria General de Joventut de la Generalitat de Catalunya...."
...la ment s'atura uns segons, però la mirada, aquells ulls brillans, un somriure d'orella a orella, els pensaments eufòrics i l'adrenalina iniciant-se en el torrent sanguini denoten i descobreixen el secret, sense cap mot.
"... el teu carnet i el diploma del curs que realitzares amb nosaltres...."
Al cap d'uns instants, la ment comença a funcionar de nou i, amb les cames movent-se per inèrcia, les primeres paraules del pensament ressonen per tot el cervell mentre un formigueig recorre cada racó del cos, com si cadascun dels mots pensats s'haguéssin convertit en minúscules plomes que corren pels nervis del cos.

Sí!! Ja està!! Nena, que ja el tenim aquí! Ara sí que puc dir que oficialment sóc Director d'Activitats de Lleure Infantil i Juvenil.

Curiosament, aquest fet esdevé una segona alegria en el dia de dilluns ja que, poques hores abans, m'havien concedit una feina com a Director del casal d'Estiu de Pacs, un lloc perfecte! Un petit poblet, amb poquets infants (30-40), a un cop de bicicleta de Vilafranca, amb un equip de monitors genial, responsable i segur que molt treballador (a alguns els coneixo i sé que ho faran de maravella).

Ja ho diuen... les alegries venen de dues en dues!