Quin cap de setmana!! Són d'aquests caps de setmana que no abunden, que són ben escassos, únics, irrepetibles, increibles o, com diria en Puigcercós, espectacular, diguem-ne! Com bé sabreu he passat tres dies amb els camps d'estiu dels Llops i Daines i dels Castors.
Divendres a les 14.45h ja m'encaminava per l'AP7 cap a Vic > Ripoll > Olot > Riudaura, arribant al campament quasi dues hores després ja a punt per berenar (en el meu cas dinar perquè vaig marxar directament cap a Riudaura al sortir de Pacs (sí és que sóc un p*** motivat!). Així he pogut aprofitar al màxim aquest increible, com deia, cap de setmana.
Uns holes, unes abraçades i cap a fer feina! Instal·lacions, taula, escorredor de plats, claus, destrals, pics... quina passada! Estira troncs, talla per aquí, destraleja per allà, forats per dalt, encaixos per baix, pedres amunt i claus-de-pam avall. Tot plegat per aconseguir una magnífica taula i increíble escorredor de plats.
A part de les instal·lacions també hi va haver espai per la diversió (tot i que fer instal·lacions també és curiosament divertit i entretingut). Un paintball, les banyades al riu matí (just llevar-nos) i a la tarda (abans de berenar) no podien faltar ni tampoc els salts, les corredisses, les estones de relax, les xerradetes amb la canalla, pelar patates, fer truites a 8 mans (un trenca, un bat, un posa sal, un posa la truita a la paella, un fa la truita, un aixeca i tanca el paper per guardar-la de la calor dins la safata...), sopars, dinars, esmorzars, jocs de nit, ensurts, estrelles, olor a humit, sol de matí, calor d'iglú, mandra fora el sac...
en poques paraules... CAMP D'ESTIU!
Clar que tot això va durar fins diumenge a les 12.00h quan vaig marxar cap a veure els més petits de tots, de tornada cap a Vilafranca (en venia de camí). Cap als volts de la una vaig arribar al terreny de l'Esquirol, on 3 anys abans havia fet el meu primer camp d'estiu amb la quitxalla que una hora abans havia deixat a Riudaura. El terreny... igual però amb uns aires de dominguero fora inesperats: taules de picnic, un munt de gent i un percal de taules, cadires i parasols.... uns escoltes de Parets del Vallès que celebraven el seu fi de curs (marxaven el diumenge). Caminant una micona vaig trobar-me les tendes i els castorets, alguns de ben bruts, jeje, però ben contents i feliços!
A mitja tarda, perquè em queien els ulls, tornava cap a casa per la carretera, amb el sol a l'horitzó tocant la moral dels conductors.
Una curiositat de no res. En els tres dies he fet més de tres centes fotografies: 250 amb els LLops i Daines i unes 50 amb els Castors! Que fort... i el pitjor de tot és que quasi totes són bones i, borrant les que no serveixen... en queden 314! I la càmera sense treure fum! Sí és que és una càmera tot-terreny!
