dijous, 8 de gener de 2009

Alea jacta est

Ja està, una vegada més, i per tercera vegada, sóc davant l'ordinador escrivint el que serà el missatge d'inici de les pràctiques... les terceres, les últimes, les definitives. Ja no hi ha temps per tirar enrere perquè demà, quan soni el despertador, ja serà el dia D, l'alfa, l'inici, el començament... el primer dia de pràctiques (i he de reconeixer que tinc el culet ben apretat).

Com en tota nova experiència no és ben bé por sinó expectatives i intriga, suspens i nervis el que corre per les meves venes, un neguit que va creixent, a poc a poc, fent-se gran i ocupant espai dins el meu cos, fins al punt de les 8.47h quan el primer xoc alleugeri aquesta tibantor; la sala de mestres. Just uns minuts més tard serà quan desapareixerà el nus a l'estòmac tant bon punt entri per la primera de les aules, fent el segon gran pas del dia. I de mica en mica, aquest neguit, aquesta por, aquests nervis... deixaran pas a l'alegria i la joia oculta rere aquestes expectatives davant un element nou.

I és que les coses noves fan por, respecte i sempre ens ho pensem... però el pas cap endavant resideix en conèixer noves realitat, nous jocs, noves persones, noves cultures... per enriquir-nos i millorar en tots els àmbits de la nostra persona, del nostre jo. La intriga ens fa dubtar, però mai hem de permetre que ens governi.

Estava pensant que potser tindré la suficient motivació per escriure les experiències o els sentiments d'aquestes pràctiques... a mode de diari (subtilment censurat) d'expedició. Bé, és un propòsit i per això començo avui però no vol pas dir que ho acabi fent perquè qui sap què passarà durant els propers dos mesos? Ara només em queda la tranquilitat del que queda del dia d'avui, gaudint del silenci, de la calma que precedeix la tempesta (de demà, jeje).

Com dirien els romans: alea jacta est