Vacances

Ja ho deia jo que a l'estiu no toco el portàtil; i el blog n'és un exemple. Els últims anys m'ha passat que durant el curs lectiu he actualitzat amb regularitat el blog mentre que a l'estiu no. I no vol dir que no tingui coses a dir o que no em passin coses... que de fet és al revés. Crec que simplement és perquè no utilitzo l'ordinador per poca cosa més que escoltar música, mirar correus electrònics i riure amb algun vídeo del YouTube. O potser és que fa massa calor per estar tancat a l'habitació?

Si he de dir la veritat, aquest any ha estat falta de temps. I que consti que no és una crítica. Em molen molt aquests estius a tope que no pares ni un moment i que després resten al record d'un gran estiu. Començant pel Casal d'Estiu, empalmant amb les festes majors dels pobles i acabant amb la Festa Major seria, evidentment, un estiu normal per a un vilafranquí qualsevol. Però no acaba aquí la cosa...

Tot va començar amb el concert de Manu Chao a Mataró. Quina festa, quina gresca.... i què coi! Manu Chao tio! Únic concert a l'estat Espanyol.... uuuuh i jo hi era! Però això era un 4 de juliol. I el dia previ i posterior a aquest concertàs també hi havia el ViJazz. Un Vijazz que divendres va ser normalet... però que diumenge vam començar a les 6 de la tarda i vam acabar massa tard (però massa!). I l'endemà tots a treballar eh! Que no hi ha excusa.

I després va venir el Calima! Amb D'Callaos i molt més. No tinc fotos del Calima però sí del Concert de Manu Chao on també vam poder gaudir de D'Callaos en un megaescenari i una pila de caps i peus.

Acabat el Casal d'Estiu arribava el mes que esperava amb candaletes: l'agost i els camps d'estiu. Però abans.... m'esperava una muntanyota de 3.404 metres: l'Aneto. Oh hi tant que vaig arribar al cim! Amb grampons, piolet, ulleres i anorac, però pels meus ****** que arribaria al cim.

I després, de campaments! Oh que bé!! Primer amb els llopiels, a fer unes prèvies abans de marxar amb els meus estimadíssims caps i nens i nenes cap a Gósol i el magestuós Pedraforca que ens esperava allà, just al costat del terreny. Això sí, va ploure el que no ha plogut en tot l'any a Vilafranca. Vam muntar plovent, i va seguir durant un parell de dies més. La resta.... pluja de 6 a 8 del vespre; sistemàticament cada dia dels campaments. Però vaja, això no va fer que entre caps i nens i nenes convertíssim aquests campaments en un dels millors i que recordarem durant molt anys per totes les anècdotes i perills que vam passar...

Pujant al Pedra...

I baixant-lo...

I jo estic aquí, davant l'ordinador, passant molta calor just abans de dinar, esperant amb molt de desig que s'acosti aquesta Festa Major!

Que ja sento soroll a gralles entonant el toc d'entrada a la plaç....

Ui, em truquen al mòbil!