Ei, no puc aguantar més. Resulta que fa unes setmanes vaig entrar al departament de Ciències i Ciències Socials de la universitat i em vaig quedar fixat en una frase que hi havia allà, en un DinA3, en lletres negres i ben definides... Una frase que va penetrar en mi amb tanta intensitat que si hagués estat un cop de puny m'hagués fet saltar les 30 i tantes dents que tinc. Una frase que se m'ha repetit una vegada i auna altre en el meu caparró, donant voltes i més voltes, d'un cantó a un altres, d'una orella a l'altre... Així que he decidit compartir aquesta frase amb vosaltres, estimats lectors. Penseu que és una frase que em va impactar molt, perquè jo, com ja deveu saber, sóc com sóc i no hi puc fer res. I aquesta frase em va atravessar la pell, la musculaura i, un cop dins del cos, no va poder sortir i encara circula pel meu cap, per la meva sang, pel meu cor... Conscientment, ensenyem el que sabem.
Inconscientment, ensenyem el que som.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada