Fa unes setmanes va sortir publicada al periodico una carta d'un mestre als candidats al parlament de catalunya. Una gran carta, permeteu-me que ho digui. Felicito al bon mestre que va gosar (perquè s'ha de tenir coratge) escriure una carta d'aquestes característiques.
La funció d'un mestre és ensenyar, però més enllà d'aquesta realitat, l'ensenyar ha d'anar lligat a l'educar. Sóc cap de l'agrupament escolta i guia de vilafranca i nosaltres, i tots els escoltes del món, els esplais i els grups o moviments infantils, ens dediquem a l'educació, en el lleure. Intentem inculcar valors i actituds als infants a fi de transformar les generacions per aconseguir un futur millor. No es pot negar que als caus, esplais i grups parroquials eduquem, ajudem a aprendre, a creixer a l'infant, l'acompanyem.
En el llibre Va de mestres vaig poder llegir que el mestre acompanya a l'infant en el seu viatge. I és aqui on ens hem de centrar. Tots els educadors (mestres, monitors, logopedes i tants d'altres que em deixo) acompanyem als infants en el seu viatge a través de l'evolució i el desenvolupament de la seva persona.
No és feina del mestre educar, ni dels joves monitors, ni dels pedagogs, ni dels pares, sinó de la societat. Una societat on hi ha el mestre, els monitors, els pedagogs, els polítics i els pares i mares, avis i avies, oncles i tietes. Tots som responsables de l'educació dels infants que ens envolten.
Baden Powell deia que els nens no aprenen allò que els gran diuen sinó allò que fan. És per això que l'eduació recau en molts àmbits. Els pares i mares haurien (no poso han perquè és molt subjectiu) de ser el primer pas de l'educació del nen; els hàbits més bàsics (sabates, higiene, bona cordialitat, etcètera). A partir d'aquí, la resta podem ajudar a que els nens s'ho marquin com a rutina. Si des de la família no es dóna importància a dir gràcies, per exemple, el nen li serà difícil adaptar-ho com a seu a través d'altres, tot i que no impossible, evidentment.
El gran repte del mestre és saber ensenyar, dins la formalitat que implica el currículum, i alhora educar i inculcar valors i actituds pròpies d'un bon ciutadà del món: allò que haurien d'ensenyar els pares i mares. Els educadors en el lleure van un pas més enllà. Intenten inculcar aquests valors a través d'un altre mètode; el joc.
Com podeu veure, si reflexionem una mica sempre arribem al mateix lloc. Tots busquem un mateix objectiu i és gràcies a aquesta repetició que els nens veuen la importàcia d'aquest valors i actituds. Però no només s'han d'ensenyar. Baden Powell deia que els nens no aprenen allò que els gran diuen sinó allò que fan. Aquesta frase resumeix la importància de fer allò que es diu. Els infants acuten per imitació. Si prediquem en l'exemple ells ens seguiràn. Si no respectem a la gent, no esperem que el nostre fill ho faci. Cal donar un bon exemple als nostres fills a fi que es converteixin en persones de profit.
Convido a reflexionar sobre el tema. Si es vol que es valorin als mestres, cal que els pares valorin als mestres. Els nens veuen l'autoritat allà on els hi senyalen els pares. Els nens saben que un policia és l'autoritat perquè els pares els ho han ensenyat i no pas perquè sigui cosa innata.
Ets pare o mare? Diga'm, has criticat mai a un mestre davant del teu fill?
Ups... porto tanta estona escrivint que no sé si m'he repetit o m'he desviat del tema.... Si cal aniré arreglant el text, a fi que sigui més comprensible. :P
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada