Just a l'entrar m'he trobat a uns dels meus nens, els de la unitat de llops/Daines del cau. Però ha estat al creuar la segona porta, la que dóna pas a l'interior de l'edifici quan m'ha recorregut un calfred per tot el cos; des de la punta del dit fins als últims pèls del cap, m'he estarrufat com un gat, literalment.
I és quan m'he trobat a aquelles mestres que em van ensenyar a sumar, a llegir, a errar i a buscar les solucions dels errors, a tornar-me a aixecar, a no perdre mai l'esperança, a respectar, a somniar... a ser feliç. Per tot això i molt més...
Moltíssimes gràcies
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada