dimarts, 18 de març de 2008

Recordar

Sortida de 3 dies amb els ràngers i noies guies a Sant Pau d'Ordal: 4 caps, 14 nois i noies, molt de menjar i un munt de coses per viure. Malgrat encara estic una mica cansat, recordaré durant molt de temps aquest cap de setmana. Són un munt de detalls, de petites cosetes, les que han fet, fan i faran que recordi l'experiència, la convivència, els acudits, les rialles, les situacions, les caminades, les caigudes, les cremades, les cançons, el fred, els menjars....

Certament aquesta sortida m'ha marcat un abans i un després. Sí tres dies han donat per tanta alegria i tant divertimento, 10-12 dies de campaments amb aquest grup podria ser increible. La veritat és que sortida rere sortida ens anem superant (infants i caps). Cada moment dels que hem viscut aquests 3 dies és únic, preciós i d'un valor incalculable; cada trosset de record, cada nou coneixement, cada nou recurs, cada descobriment (de coses i persones)... tot ha estat especial i molt molt gratificant.

I ahir dilluns al vespre, després de la sortida de branca.... quan tota la canalla ja havia marxat cap a caseta... va esdevenir l'últim i darrer acte de la sortida.... Sopar de Caps del Cau, dels que estavem a Can Trabal, dels que es van afegir després i sense els que treballaven o van marxar abans per esgotament. Un sopar per riure, per somniar, per comentar, per criticar, per enamorar, per cohesionar, per RECORDAR.

I una frase perquè penseu una micona (en si és correcte o no):

"Els infants han d'aprendre que no aconsegueixen les coses perquè
els plauen, sinó perquè es considera que els escauen."