Escales avall

Dissabte al migdia mentre esmorzava/dinava, després d'una nit de gresca, vaig anar a la recerca del setmanari penedesenc, el 3 de vuit. De sobte una cosa em va sobresaltar: Descobreixen un possible refugi de la guerra civil. Així, en color negre, amb una foto i en plena primera pàgina anunciaven una descoberta... sobre un possible... Em va deixar estupefacte sobretot perquè no m'acaba de quadrar la noticia.

En primer lloc, no és una descoberta, entenent pel que generalment s'utilitza. Ja era ben sabut que existia un refugi de la guerra civil a la rambla. Només cal escoltar els nostres pares, avis o besavis quan parlen de quan ells o elles eren petitons i havien d'amagar-se dels bombardeigs. Quina falta de memòria històrica, senyors!

Perquè sino... dieu-me, quina opció és la correcta?

1 1 v. tr. [LC] Fer cessar d’estar cobert. El president corregué la cortina i descobrí la placa commemorativa.
3 3 tr. [LC] Ésser el primer a conèixer (una cosa fins aleshores desconeguda). Descobrir una mina. Descobrir un nou element químic. Descobrir un nou continent.

[Font: DIEC]

En segon, perquè aquesta prudència de "possible". Poques vegades aquest diari ha estat tant precautiu, a no ser que hi hagin intencions, per part de l'ajuntament, de fer creure que no és pas un refugi i amb l'objectiu d'eliminar-lo del mapa de Vilafranca...

I és clar!!! No hi pensava que potser el Marcelino té un amic artista que vol fer una alegoria als refugis de la guerra civil i gastar-se tres-cents mil euros dels vilafranquins i vilafranquines amb l'excusa de la memòria històrica. Així s'entendria que aquest refugi, que és memòria viva i real, molesta per als plans urbanístics de l'enteniment del nostre molt honorable alcalde.

Això fa pudor, molta pudor!

Injusticies

"Tota injusticia sorgeix a causa d'estimar-nos
massa a nosaltres mateixos i massa poc als altres"

Teleconightfever

Quina gran celebració! Res millor que una telecogresca per fer xarinol·la i celebrar que ja sóc director d'activitats de lleure infantil i juvenil!!! I, exceptuant algun concert en concret, la resta va ser molt engrescador: Betagarri i Fundación!!

Després de perdre'ns La Pegatina, per haver arribat tard, vam menjar-nos (amb patates i una mica de julivert) La Excepcion, un grup de rap(?) que malgrat que algunes cançons eren interessants, sí s'ha de reconèixer que era una mica repetitiu.

I després Betagarri (que mai decepcionen) i una Fundación Tony Manero que va mantenir l'energia fins passades les cinc del matí. LLàstima que el la veu i el teclat no se sentien massa bé. Segurament el que estava a la taula de so era un becari (o un de telecomunicació que va saltar-se alguna classe...).

TELECONIGHTFEVER PHOTOS

En resum: molta birra, molta festa, molta música i molta molta gent!

Genial!

Imatges: Director!

Llegint pel món

Mentre em llegia el llibre "Pensaments d'eduació" de John Locke, vaig trobar-me amb una part on parlava sobre la lectura. Curiosament, parlava sobre com depenen de l'actuació dels adults, els infants es mostraven favorables o contraris a llegir.

Deixant de banda la necessitat de donar exemple, de denotar la importància de la lectura, de llegir per tal que els infants llegeixin. Fins aquí està clar. Tanmateix, criticava la imperiosa actuació dels adults a obligar a la lectura, a pressionar per a què els infants llegeixin. Amb això, segons diu Locke, el que es crea és aversió a llegir, els infants mostren rebuig a la lectura i veuen en ella una obligació, una imposició i quelcom que, en cap cas, pot ser divertit i motivador.

Per això, segons Locke, cal mostrar la lectura als infants com a quelcom important, com a un esdeveniment curiós i gratificant de manera que es crei en l'infant les ganes de llegir un llibre, i un altre, i un altre... fins a que es converteixi, involuntariament, en una rutina.

Mentre llegia aquestes línies, recordava la meva propia experiència, veia com al llarg de l'escolarització sempre ens han imposat la lectura, sense quasi capacitat de decisió envers el què volem o decidim llegir. Me'n vaig adonar també que ha estat aquests darrers dos anys, ja en ple estudi de magisteri, quan he llegit molt, més que mai, i sobretot llibres que mai hagués pensat que llegiria: llibres pedagògics..... ecs!

Suposo que tot té un perquè, i crec que és resultat de l'experiència. Són pocs els llibres d'historietes i ficció que m'arribin a motivar, i generalment són aquells que et diuen mil-i-un cops "L'has de llegir", "És una passada, no te'l pots perdre".... de manera que al final cedeixo i me'ls llegeixo, quan tothom ja ho ha fet (Pilars de la Terra, Angels i Dimonis, Codi Da Vinci, Saga Harry Potter...) i també d'altres més particulars.

Estic content, doncs, de tenir aquestes ganes de llegir, de llegir i de rellegeir. I la de coses que se n'aprèn dels llibres pedagògics. Ara tinc més agruments per defensar la meva posició pedagògica. Polítics tremoleu perquè aviat els mestres agafarem el poder de la societat, ja, ja, ja!!!

Bé, ja ens vorem, que encara he de fer feineta (I demà teleconifghtfever!).

Doing good!

"A Scout is active in DOING GOOD, not in passive BEING GOOD.
It is the duty to be helpful and generous to other people."

"Un escolta és actiu FENT-HO BÉ, i no pas passiu SENT BO.
És el deure de ser servicial i generós amb els altres."

Referència: BADEN POWELL, Robert. Scouting for boys. London: Horace Cox, 1908. p.325

Nena, ja el tenim!

Dilluns, a les 14.02h del migdia, just obrint la porta de casa, amb la motxilla a l'esquena i amb la cartera i la T-10 a la mà per agafar el tren que em portaria cap a Vic... he trobat un munt de cartes que estaven escapades per terra, procedents de la bústia. Ajupit per a recollir-les veig que entre la pila treu el cap, tímidament, una carta allargada de color blanc, amb uns dibuixos de color verd turquesa i vermell rosat que em són d'allò més familiars; Escola Forca.

Entro a casa per deixar el munt de cartes i sobres i torno a sortir, ara ja amb una mica més de presses, carrer amunt cap a l'estació de tren... amb la carta de Forca a la mà.
Un cop caminant, no me'n puc estar i em miro la carta... deu ser publicitat sobre els monografics d'aquest any, o potser és informació de l'últim monogràfic? Però sí no vaig completar les hores.... Ja està bé! Al ataque!
L'obro amb la intriga del secret que guarda i, uns moments després...

"Ens adrecem a tu per comunicar-te que hem rebut de la Secretaria General de Joventut de la Generalitat de Catalunya...."

...la ment s'atura uns segons, però la mirada, aquells ulls brillans, un somriure d'orella a orella, els pensaments eufòrics i l'adrenalina iniciant-se en el torrent sanguini denoten i descobreixen el secret, sense cap mot.

"... el teu carnet i el diploma del curs que realitzares amb nosaltres...."

Al cap d'uns instants, la ment comença a funcionar de nou i, amb les cames movent-se per inèrcia, les primeres paraules del pensament ressonen per tot el cervell mentre un formigueig recorre cada racó del cos, com si cadascun dels mots pensats s'haguéssin convertit en minúscules plomes que corren pels nervis del cos.

Sí!! Ja està!! Nena, que ja el tenim aquí! Ara sí que puc dir que oficialment sóc Director d'Activitats de Lleure Infantil i Juvenil.

Curiosament, aquest fet esdevé una segona alegria en el dia de dilluns ja que, poques hores abans, m'havien concedit una feina com a Director del casal d'Estiu de Pacs, un lloc perfecte! Un petit poblet, amb poquets infants (30-40), a un cop de bicicleta de Vilafranca, amb un equip de monitors genial, responsable i segur que molt treballador (a alguns els coneixo i sé que ho faran de maravella).

Ja ho diuen... les alegries venen de dues en dues!

El joc

"Tots els jocs i distraccions dels infants haurien d'anar dirigits a
adquirir hàbits bons i útils; si no és així n'introduiran de dolents.
En una edat tant tendra, facin el que facin, tot deixa empremta."

Referència: LOCKE, John. Pensaments sobre educació. Vic: Eumo, 1991. p.126

Educació emocional

Avui he tingut el privilegi, l'honor, d'assistir a una conferència sobre Educació Emocional. La veritat és que ha superat, en escreix, les meves espectatives prèvies. Ha estat una profunda introducció a l'educació emocional en el marc teòric, amb exemples de cara als alumnes i a aplicacions amb infants i amb una intenció clara de conscienciar la necessitat de treballar aquesta educació tant en el marc escolar com el el marc familiar.

I sabeu que?! M'ha convençut.... er..

D'acord.... ja ho estava abans de començar, però m'hi he reafirmat. Després de la pràctica amb l'arantxa durant el Consell de Cap de Setmana dels caps de l'agrupament, on vam fer una mena de monogràfic sobre educació emocional però des d'un àmbit molt més pràctic, aquesta conferència m'ha donat els recursos teòrics que necessitava per a lligar tot el que vam treballar durant el Consell.

Ara serà questió de començar a aplicar aquestes cosetes que he après, de mica en mica i sense presses, per a veure si millorem aquestes connexions mentals entre el cervell emocional i el cervell del pensament.

Resum de la conferència [en PDF].

Apa. que vagi de gust.