Quasi ni una

Buff! qun matí

Tot plegat semblava planificat i organitzat pel mateix Sr. Murphy. L'element iniciador ha estat la maquineta d'afeitar que, amb un gest sec i punyent, ha ratllat la meva pell del coll (just on hi ha la cicatriu) i carai, tu, no parava de sagnar. Clar que al final ha parat, sinó ara mateix seria a l'hospital injectant-me una unitat de sang. Després, encara mig mullat, a estudiar una micona que divendres que vé hi ha exàmen! Però no, no ha durat gaire aquest temps d'estudi. Ui! Que truquen...
- Ei que els del cau de sant boi necessiten les claus del cau!.
- Ara me n'hi vaig!
Baixant les escales de dues en dues, surto de casa cap al cau, pensant que els castorets i els seus caps estaran allà davant, esperant, perquè ningú no els obre malgrat a dins hi ha gent (no saben que no hi ha electricitat i que el timbre no funciona). però no.... ningú... així que torna cap a casa amb les mans buides i sense haver pogut complir l'objectiu. Vinga, torna't a concentrar! Però minuts més tard unes veus suaus però estridents denoten com un grup de castorets s'apropa al cau. Ara sí, aquesta vegada ja tenen clau. Seguim amb la didàctica de la llengua anglesa....

Una hora més tard m'encaminava corrents i mort de gana cap al mercat, a esmorzar i passejar una estona (m'encanta!) que, els dissabte, Vilafranca torna als temps en que era una vila (gent mirant, tocant, remugant, xerrant, pagesos cridant, carros, cotxets, bufandes, olor a verdura, soroll de bosses, flaire d'un sofregit de macarrons d'alguna veïna... i als carrerons, amb més silenci, soroll de plats i coberts, d'olles bullint, de converses matinals...). I d'aquí, xino-xano cap a un partit de bàsquet, que ja feia mitja horeta que havia començat... bé... sí no fos perquè, en arribar, ja estaven a les dutxes (arribava una hora tard). Com deia murphy, Si una cosa va malament, encara pot anar pitjor. I és que tant per tant, calia aprofitar el temps donat... per visitar a l'àvia, que ja toca (masses dies sense conversar) ... tiiiiit...... tiiiiiit..... No hi ha ningú! Cansunlou! Vaja, torna cap a casa després de no haver fet quasi res del previst.

I aquesta tarda... encara serà prou divertit! Diria que us ho explicaré demà, però vist el poc temps que tinc per actualitzar i publicar... deixem-ho en un "Ens veiem quan el temps m'ho permeti"

Bon cap de setmana.

Wii

Remembering Nitendo64 kids video, i've find another one with the Wii as a present for Christmas or birthday. Most of them are really pathetic (althought they are children) for they behaviour but it's funny and rather curious.
I recommend: 2.10 minute cause it's so cute - 7.34 minute it's a heart attack.

Tot va bé, si acaba plovent

Foto: Fent el super esmorzar a les 8.03 del matí de diumenge.

Cap de setmana plujós, passat per aigua, amb vent, no gaire fred.... i de SORTIDA amb els Ràngers! Yeeeha! He de dir que tots els anys com a cap m'ho he passat molt, molt... increiblement bé, i els grups han estat supermotivadors. Tot i així tinc la sensació que aquest any ens ha tocat la loteria!!! Verge Santa, quin grup, quins Ràngers (i quines Guies, és clar!). Som un grup de 31 nois i noies (6 grans, 11 mitjans i 15 petits). Totes les quintes ja les he tingut altres anys (a castors els petits, els mitjans l'any passat i a Llops i Daines; i els grans l'any passat) però aquest anys, així... junts, i amb les noves incorporacions (que prometen molt!) crec que serà un any ben divertit i on farem un munt de coses.

Cap de setmana, com deixa, plujós i de sortida. Van faltar molts nens (però com que som tants....). Ara, quina cohesió que va generar l'estar tancats en aquell local... Un local brut, molt brut. Què dic brut, putrefacte: coloms morts (o el que en quedava), insectes que encara no s'han descobert, piles de merda amb termits, mobles, pols, cadires, 7 bombones de butà (arriba a petar i acabem a Vilafranca d'un bot), ventiladors vells, sofàs a punt de desintegrar-se.... Malgrat tot, hi vam trobar una escombra vella que ens va ajudar força, jeje.

I què dir de la jovenalla; uns motivats tu! Crec que hem fet una de les millors pluges d'idees de la història de l'agrupament (per no exagerar, darrers 4 anys). El millor és que són idees superbones i complementaries i planificables al llarg de tot el curs.

Per començar a gastar el mural, aquest dissabte començarem amb una de les idees més estelars (així que si algun Rànger em llegiu, jo de vosaltres no faltaria als propers 2 dissabtes).

Per cert... mil disculpes perquè vaig dir que faria un especial "Festa de Passos" i no he complert la paraula. I que consti que va anar increiblement bé... però no tinc gaire temps per actualitzar i escriure. Queda menys d'un mes per als examens i tinc molts articles i apunts per llegir (i entendre, que estan en anglès caraiu!). I a més... si tot va bé, dimecres tindré dues feinetes que em portaran uns ingressos extres (olè!).

Mil petons als culs nets de pèls.

I de la diada de Tots Sants, amb els verds una mica fluixos va sortir una frase divertida (tot i que molesta per alguns...):

- Ei, cauen de molt amunt!
- Pensa que d'aquesta alçada no et tires ni a l'aigua.