L'AP7

Vinga va! només ens faltava això! Suposo que la majoria de penedesencs i penedesenques ja ho sabreu.... ara resulta que per accedir a l'AP7 haurem de pagar. Resulta ser que no n'hi ha prou en cobrar en anar i venir, i xupar-nos les cues, noo ara també haurem de pagar per intentar accedir-hi. Tots tres accessos i totes les tres sortides tindran un magnífic i fastigós peatge tancat.

Sembla ser que a Vilafranca, Gelida i Sant Sadurní passarà com a Altafulla on estan construint uns magnífics peatges de color taronja a l'entrada i sortida de l'autopista. Enlloc de pagar a mig camí (sí és que es dignen a treure els peatges de Martorell i el de Tarragona) haurem de pagar per accedir a l'AP-7 i per sortir-ne. Toca't els ous!

Després de pensar-hi, ja entenc el què passa! Resulta que amb els peatges a mig camí, aquells turistes de la resta de l'estat español i els estrangers, han de pagar.... i és clar, això no és pot permetre de cap de les maneres, no?!

Espero amb candeletes la propera manifestació contra aquests peatges. També desitjaria que acabéssim tallant l'AP7 perquè tinc unes ganes terribles de cagar-m'hi al mig.

PEATGES?! Ni al Penedès ni enlloc!

Diferents

Per què, a vegades, les coses poden ser molt diferents...

Millorem l'anglès

No és gens estrany de sentir que el nivell d’anglès d’altres països d’Europa és molt superior a l’espanyol. Però sí que pot sobtar que passi el mateix amb països que considerem subdesenvolupats. Un fet que és comprensible si destaquem que la gran majoria dels països no tradueix pel·lícules i sèries, és a dir, que la gran majoria dels continguts de la televisió i dels cinemes són en Versió Original (V.O).

Algú podria dir que són coses de l’educació, que és el sistema educatiu de cada país el que fa que els infants aprenguin més o menys, però llavors és quan infants i adults que no han estat escolaritzats et poden dir quatre mots en castellà per haver estat mirant, durant hores i hores, les telenovel·les sud-americanes que es poden veure a la gran majoria de les televisions del món. Partint d’aquesta premissa, ens hem de plantejar sí el baixíssim nivell d’anglès dels nostres infants i joves, en quant a comprendre o establir un diàleg, és degut a que la majoria dels cinemes i televisions de l’estat espanyol projecten pel·lícules i sèries traduïdes al castellà o al català.

No hauríem d’obviar que els infants catalans veuen moltes sèries castellanes, de les televisions privades de l’estat espanyol i que, probablement quan són força petits, no entenen res malgrat mirar-se els dibuixos i tantes altres coses. Així, de mica en mica, els infants van adquirint i interioritzant el que van sentin i relacionant el vocabulari amb els contextos en què els senten. Talment com un infant que encara no sap parlar i va adquirint el vocabulari a base d’escoltar i relacionar amb els contextos, els infants catalans més grans utilitzen el mateix sistema amb la llengua castellana de la televisió. És difícil de canviar a tota una població, acostumada a sentir i veure-ho tot en la seva llengua, perquè s’adaptin i vegin amb bons ulls les versions originals als cinemes i a la televisió. És per això que els mestres, des de les escoles, haurien de començar a introduir i normalitzar les versions originals.

Descarrega l'article complet [PDF]