Onze de febrer '07

Són exactament quasi dos quarts menys cinc d'onze o les vint-i-dues o vint-i-dos en castellà o 22.22 d'un rellotge digital.

Aquest cap de setmana he anat amb els escoltes (els llops i daines) a Vilobi. Caminant! Deu meu Senyor, quina calor. I quin Sol. I... i avui som 11 de febrer? No s'ho creu ningu. La veritat es que m'he hagut de descordar els pantalons i anar amb bermudes perquè la calor era força insuportable.

Ara bé, no em queixo. Ans al contrari, millor! La veritat es que el bon temps sempre s'agraeix, encara que suem fins a l'última engruna d'aigua del nostre cos. Ben protegits no hi ha perill.

I guaiteu quina foto. Cel ben clar, un camp verd a l'esquerra, aire pur... i el cap ben protegit per un magnífic gorro de pescador... i el fulard ben lligat perquè el vent no s'emportés el gorro, perquè de vent si que en feia, però a cops.

Això si, estic esgotat! Ara em posaré a dormir i demà al matí, a les nou en punt (9.00) tornaré a l'escola!!! Allà on vaig passar 8 anys de la meva feliç infantesa, allà on hi guardo grans records; d'alegries i plors, d'amics i enemics, d'amors i desamors, de jocs i batusses.... El cristòfor Mestres!

Demà començo pràctiques !!! Oèèèè, oè, oè, oeeee!!! Si senyor... m'ho passaré d'allò més bé.... oi?! La veritat es que em fa respecte, però espero que al cap d'uns 5 o 10 minuts em passi, jeje...

Bona nit

Quan el gat ataca