Tot acaba

Com es nota quan no faig servir l'ordinador... poques vegades he actualitzat el blog al llarg d'aquest llarg i profitós estiu. Clar que no vol dir que no hagi fet res, eh?! Fins i tot diria que no he pogut descansar. Casal d'estiu, campaments amb els Llops, i ara, del 3 al 15 amb la meva unitat, amb els superràngers (una mica de "peloteo" per si em llegeixen). Quin camp d'estiu! Es nota que tenen uns caps de putamare, d'aquells que s'en troben pocs. Vah! L'èxit ha estat gràcies a tots, caps, nens i noies (i al temps també, que sempre ajuda).

He de reconeixer que les meves expectatives del camp d'estiu (vista el tarannà del curs en sí) han quedat curtíssimes. Són uns putos cracks! Que guai. Crec que tant a tall general com particular ha sortit tot molt bé; malgrat les mil-i-una bulles que els hem fet perquè clar, no ens enganyem, són nens i noies de 12 a 14 anys i <<en aquesta societat el que es porta és no fotre res>> (Feu serveis d'una vegada!).

Aquest camp d'estiu quedarà marcat en la memòria de la gran majoria dels participants, tant nens com caps, perquè ha estat realment increíble... i el munt d'anècdotes que n'hem tret. Sé del cert (i això encara m'agrada més) que d'aquest camp d'estiu se'n parlarà pels segles dels segles (amén) i és un fet que cal destacar com a positiu perquè això implica directament al record cap als meus companys i a mi (els caps) que hem dedicat moltíssims esforços (més dels que molts es pensen) a la preparació i execució d'aquest camp d'estiu.

Però clar... no tot dura per sempre i ara torno a ser a vilafranca. S'acaba el camp d'estiu i un altre curs. Quina pena, quina llàstima, quina tristor i buidor... però no... de buidor res perquè he tornat més ple que abans, ple de records alegres, de batalles, de cremades, de somriures, de rialles i de més idees per a començar un nou curs amb tota l'energia del món.

I m'agradaria acabar amb una cançó, la del camp d'estiu. No en podria dir la banda sonora perquè si hi ha una cançó, o cançons, que han sonat a tort i a dret són el "Corren" dels Gossos i "Sonido total" de The Pinker Tones. Ah, per cert! He aconseguit un dels meus objectius interiors; que escoltessin i els agradés "The Pinker Tones". Ara m'agradaria veure'ls el 31 d'agost a la plaça de l'estació, allà davant de tot, ballant els sons més increíbles del Professor Manso i Mister Furia, jeje.

I aquí ho deixo perquè m'he de dutxar i marxar corrents cap al Bilwi que avui hi ha festa a Gràcia i hem de comprar sopar i beguda sana i natural.

Una curiositat: 843 fotografies (i falta una càmera).