Al tercer avís

Per si algú ho vol saber.... A Gràcia hi ha molta molta festa! Ara acabem de tornar i estava mirant el campus de la uni a veure si hi ha alguna novetat i de pas... el blog. I, ai carai, me n'acabo d'adonar que al final no vaig ficar la cançó, que de fet... en tenim més d'una.

Ja que, com dirien els companys castellans, lo prometido es deuda, aquí teniu la millor de les millors, la número u, el single campdestiuesc dels Ràngers i Noies Guies dosmilsetdosmilvuit, fruit de les moltes anècdotes i detalls que han sorgit durant els dies de campaments. Per tots vosaltres i en rigorosa exclusiva...
*Avís: alguns aspectes de la següent cançó poden no correspondre's amb la realitat.

Al tercer avís (versió de la cançó "Al Partir")

Ja ha arribat el camp d'estiu,
i tot està anant molt bé,
menys el Soler.
L'Alexandra ja ha tornat,
i al casament s'ha emborratxat,
li roda el cap.
El Soleri no ha cagat,
i l'Alba no ha callat,
el Pau Gimenez sempre està fent el sopar.
L'helena avui fa anys,
l'Arnau s'està pelant,
i l'Aitor no es desperta fins que acabem d'esmorzar.

Al tercer avís m'en vaig al riu,
feu serveis d'una vegada ja n'hi ha prou!,
anirem cap a Olot,
robarem chupa-chups,
els caps sempre ens enganxen i pillem!.
Més enllà del riu hi ha el Puigsacalm,
quina llarga caminada els peus fan mal,
vindran els homes de blanc,
i ens donaran autan,
però malgrat això els mosquits ens picaran.

A quasi tots hem acusat,
i al Pau Compte hem enfarinat,
que bé ha quedat.
La Xènia sempre va al riu,
i el Iago sempre se n'enriu,
mira'l que és viu.
La Foix farà un pilar,
l'Oriol l'aguantarà,
el Nil sobre la barca del riu estarà.
La Daina busca llop,
i no el troba enlloc,
sort de la Foix i el Carles que sempre ajuden en tot.

Al tercer avís m'en vaig al riu,
feu serveis d'una vegada ja n'hi ha prou!,
anirem cap a Olot,
robarem chupa-chups,
els caps sempre ens enganxen i pillem!.
Més enllà del riu hi ha el Puigsacalm,
quina llarga caminada els peus fan mal,
vindran els homes de blanc,
i ens donaran autan,
però malgrat això els mosquits ens picaran.

Sento dir que aquests dies seran quasi monotema perquè, de mica en mica, sorgiran records d'aquests dies que voldré compartir amb vosaltres... (oohhh que maco que ha quedat).