Resignació

2a pausa. Fins ara he estat fent memòries. No és que estigui cansat d'escriure, però em saturo amb el que he d'explicar vers el que vull explicar i en contraposició al que acabo escrivint... per això necessito esbargir-me i purgar una mica els pensaments.

Avui estava pensant, amb molta melanconia, que dilluns començaré de nou les classes. No és que no en tingui ganes però he de reconeixer que em fa certa mandra tornar a ser un receptor passiu (molt passiu) a les aules fredes (no en el sentit fisiològic), monòtones i previsibles. Sí, tinc ganes de veure als companys i companyes; tinc ganes de compartir experiències i vivències, però el preu és molt alt.... tornar a fer classe.

Crec que potser en faig un gra massa però ara per ara les perpectives no són gaire positives. Després de 2 mesos intenssíssims de classes, reunions, conferències, soroll, crits, correccions, converses, programacions, memòries, reflexions al diari, cures de genolls pelats, observacions, esquivades de pilota, control del pati, posar pau a baralles, bronques, dictats, dinàmiques, cançons, escursions, piscina.... després de tot això creieu que tinc ganes de dinar i passar-me 4 o 5 hores assegut en una cadira incòmode, escoltant i prenent apunts, practicant l'anglès o escrivint redaccions... Espero que comencem amb sessions ben dinàmiques, sinó moriré.

Arf... si de cas la solució seria un cafetó abans d'entrar a classe per tal de no adormir-me als 10 minuts, que és de mala educació.

Fotos: Instantànies de carnaval