Gràcies

A tu, Pilar, per acollir-me, per animar-me i per deixar-me participar al màxim durant aquests dos mesos de pràctiques. Per les converses, les bromes, les mil-i-una reunions, per les informacions i suport, per l'encoratjament, per la confiança...

A vosaltres, 4t A, per participar, per escoltar (a vegades eh?!), per esforçar-vos a mantenir el silenci al menys 5 minutets seguits, per les vostres opinions, per les vostres abraçades, per la vostra energia, per la feina ben feta, pels errors i pels encerts, per la motivació en els treballs de grup, pels dubtes, per la gran sorpresa de l'últim dia, per el preciós àlbum que m'heu fet, per les bogeries, per la confiança...

A vosaltres, companys i companyes de café i cigarret, per les vostres reflexions, per les vostres maneres de viure el dia a dia, per l'acolliment, per la vostra passió, per la confiança...

A tu, Margarida, per la teva gestió, per l'exemple, per les moltes petites estones de conversa sobre l'organització de l'escola, pels documents, per la informació històrica, per permetre'm ser present en tantes i diversificades reunions, per la confiança...

A vosaltres, 3r A i B, per una magnífica excursió a l'Espluga de Francolí, per poder gaudir d'un dia espectacular amb vosaltres, pel record de l'últim dia, per la confiança...

A vosaltres, mestres de 4rt, per les estones viscudes, per les filosòfiques converses a la piscina, per integrar-me en les vostres sessions de classe, pel vostre suport, per mostrar-me diferents maneres de treball estratègic i metodològic, per l'alegria, per la confiança...

A vosaltres, claustre de mestres, Pedro i Ivan, per les estones de pati, pels interessantíssims claustres, per les opinions, per la convivència, per l'ajuda, per resoldre els meus dubtes, pels dinars, pels patis, per les conferències, per els consells, per les crítiques, pels ànims, per la confiança...

MOLTES GRÀCIES PER CONFIAR EN MI!

Resignació

2a pausa. Fins ara he estat fent memòries. No és que estigui cansat d'escriure, però em saturo amb el que he d'explicar vers el que vull explicar i en contraposició al que acabo escrivint... per això necessito esbargir-me i purgar una mica els pensaments.

Avui estava pensant, amb molta melanconia, que dilluns començaré de nou les classes. No és que no en tingui ganes però he de reconeixer que em fa certa mandra tornar a ser un receptor passiu (molt passiu) a les aules fredes (no en el sentit fisiològic), monòtones i previsibles. Sí, tinc ganes de veure als companys i companyes; tinc ganes de compartir experiències i vivències, però el preu és molt alt.... tornar a fer classe.

Crec que potser en faig un gra massa però ara per ara les perpectives no són gaire positives. Després de 2 mesos intenssíssims de classes, reunions, conferències, soroll, crits, correccions, converses, programacions, memòries, reflexions al diari, cures de genolls pelats, observacions, esquivades de pilota, control del pati, posar pau a baralles, bronques, dictats, dinàmiques, cançons, escursions, piscina.... després de tot això creieu que tinc ganes de dinar i passar-me 4 o 5 hores assegut en una cadira incòmode, escoltant i prenent apunts, practicant l'anglès o escrivint redaccions... Espero que comencem amb sessions ben dinàmiques, sinó moriré.

Arf... si de cas la solució seria un cafetó abans d'entrar a classe per tal de no adormir-me als 10 minuts, que és de mala educació.

Fotos: Instantànies de carnaval

Finito officio

Doncs quina pena.... demà acabo les pràctiques, ja definitivament. Malgrat oficialment les pràctiques s'acabaven divendres passat, el 22 de febrer, des de l'escola se m'ha permès molt amablement de seguir una setmaneta més. Així he pogut aprofitar aquesta setmana de vacances, abans de començar classes, enlloc de quedar-me a casa sense fer res.

I certament l'he aprofitat molt aquesta setmana i de coses n'han passat, jeje. No me n'en penedeixo gens d'haver seguit una setmana més; ans al contrari, si em donéssin una setmaneta més, de segur que, sense pensar'm-ho dues vegades, m'hi tiraria de cap.

A sobre, una instantània del passat 13 de febrer; un detall de la pissarra de 4rt A. Una pissarra amb qui he compartit moltes de les hores d'aquestes pràctiques, i que m'ha embrutat els pantalons foscos unes quantes vegades... Jeje, com enyoraré la classe, als alumnes, a les alumnes, a la tutora, a les altres mestres, als companys de la sala de professors, a les tardes feixugues, als matins actius, al xivarri, a la cridoria del pati, als esmorzars d'aniversari, a les correccions, a les substitucions, a les converses entre canalla, a les bogeries dels nanos, a les fredes sessions d'Educació Física a primera hora del matí quan el Sol despuntava darrera els edificis, a les tranquiles sessions amb mitja classe....

Sniff....

Finito officio

Fuck

Qui diu que els animals no es queixen? Aquí us deixo un magnífic vídeo que utilitza un munt d'imatges de documentals per crear un divertidíssim document animal que fins i tot podia ser utilitzat pels ecologistes.

Diada del pensament II

Avui he trobat això de firmar perquè posin el logo de l'escoltisme aquest divendres. Ja vaig firmar el seu dia perquè el dia 30 d'agost sortíssin els castells (i van sortir). Això que és mil-i-una vegades més important i transcendent, de segur que també sortirà. Jo per si de cas, ja he firmat.

Apa, bona nit!

Si voleu que el dia 22 de febrer posin l'escut de l'escoltisme al logo de google firmeu aquí