dimarts, 1 de juliol del 2008

Fastcamp (II)

Quin cap de setmana!! Són d'aquests caps de setmana que no abunden, que són ben escassos, únics, irrepetibles, increibles o, com diria en Puigcercós, espectacular, diguem-ne! Com bé sabreu he passat tres dies amb els camps d'estiu dels Llops i Daines i dels Castors.

Divendres a les 14.45h ja m'encaminava per l'AP7 cap a Vic > Ripoll > Olot > Riudaura, arribant al campament quasi dues hores després ja a punt per berenar (en el meu cas dinar perquè vaig marxar directament cap a Riudaura al sortir de Pacs (sí és que sóc un p*** motivat!). Així he pogut aprofitar al màxim aquest increible, com deia, cap de setmana.

Uns holes, unes abraçades i cap a fer feina! Instal·lacions, taula, escorredor de plats, claus, destrals, pics... quina passada! Estira troncs, talla per aquí, destraleja per allà, forats per dalt, encaixos per baix, pedres amunt i claus-de-pam avall. Tot plegat per aconseguir una magnífica taula i increíble escorredor de plats.

A part de les instal·lacions també hi va haver espai per la diversió (tot i que fer instal·lacions també és curiosament divertit i entretingut). Un paintball, les banyades al riu matí (just llevar-nos) i a la tarda (abans de berenar) no podien faltar ni tampoc els salts, les corredisses, les estones de relax, les xerradetes amb la canalla, pelar patates, fer truites a 8 mans (un trenca, un bat, un posa sal, un posa la truita a la paella, un fa la truita, un aixeca i tanca el paper per guardar-la de la calor dins la safata...), sopars, dinars, esmorzars, jocs de nit, ensurts, estrelles, olor a humit, sol de matí, calor d'iglú, mandra fora el sac...

en poques paraules... CAMP D'ESTIU!


Clar que tot això va durar fins diumenge a les 12.00h quan vaig marxar cap a veure els més petits de tots, de tornada cap a Vilafranca (en venia de camí). Cap als volts de la una vaig arribar al terreny de l'Esquirol, on 3 anys abans havia fet el meu primer camp d'estiu amb la quitxalla que una hora abans havia deixat a Riudaura. El terreny... igual però amb uns aires de dominguero fora inesperats: taules de picnic, un munt de gent i un percal de taules, cadires i parasols.... uns escoltes de Parets del Vallès que celebraven el seu fi de curs (marxaven el diumenge). Caminant una micona vaig trobar-me les tendes i els castorets, alguns de ben bruts, jeje, però ben contents i feliços!

A mitja tarda, perquè em queien els ulls, tornava cap a casa per la carretera, amb el sol a l'horitzó tocant la moral dels conductors.

Una curiositat de no res. En els tres dies he fet més de tres centes fotografies: 250 amb els LLops i Daines i unes 50 amb els Castors! Que fort... i el pitjor de tot és que quasi totes són bones i, borrant les que no serveixen... en queden 314! I la càmera sense treure fum! Sí és que és una càmera tot-terreny!