Dissabte al migdia mentre esmorzava/dinava, després d'una nit de gresca, vaig anar a la recerca del setmanari penedesenc, el 3 de vuit. De sobte una cosa em va sobresaltar: Descobreixen un possible refugi de la guerra civil. Així, en color negre, amb una foto i en plena primera pàgina anunciaven una descoberta... sobre un possible... Em va deixar estupefacte sobretot perquè no m'acaba de quadrar la noticia.
En primer lloc, no és una descoberta, entenent pel que generalment s'utilitza. Ja era ben sabut que existia un refugi de la guerra civil a la rambla. Només cal escoltar els nostres pares, avis o besavis quan parlen de quan ells o elles eren petitons i havien d'amagar-se dels bombardeigs. Quina falta de memòria històrica, senyors!
Perquè sino... dieu-me, quina opció és la correcta?
En primer lloc, no és una descoberta, entenent pel que generalment s'utilitza. Ja era ben sabut que existia un refugi de la guerra civil a la rambla. Només cal escoltar els nostres pares, avis o besavis quan parlen de quan ells o elles eren petitons i havien d'amagar-se dels bombardeigs. Quina falta de memòria històrica, senyors!
Perquè sino... dieu-me, quina opció és la correcta?
1 1 v. tr. [LC] Fer cessar d’estar cobert. El president corregué la cortina i descobrí la placa commemorativa.
3 3 tr. [LC] Ésser el primer a conèixer (una cosa fins aleshores desconeguda). Descobrir una mina. Descobrir un nou element químic. Descobrir un nou continent.
En segon, perquè aquesta prudència de "possible". Poques vegades aquest diari ha estat tant precautiu, a no ser que hi hagin intencions, per part de l'ajuntament, de fer creure que no és pas un refugi i amb l'objectiu d'eliminar-lo del mapa de Vilafranca...
I és clar!!! No hi pensava que potser el Marcelino té un amic artista que vol fer una alegoria als refugis de la guerra civil i gastar-se tres-cents mil euros dels vilafranquins i vilafranquines amb l'excusa de la memòria històrica. Així s'entendria que aquest refugi, que és memòria viva i real, molesta per als plans urbanístics de l'enteniment del nostre molt honorable alcalde.
Això fa pudor, molta pudor!
I és clar!!! No hi pensava que potser el Marcelino té un amic artista que vol fer una alegoria als refugis de la guerra civil i gastar-se tres-cents mil euros dels vilafranquins i vilafranquines amb l'excusa de la memòria històrica. Així s'entendria que aquest refugi, que és memòria viva i real, molesta per als plans urbanístics de l'enteniment del nostre molt honorable alcalde.
Això fa pudor, molta pudor!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada