El bon educador

A continuació us adjunto un treball que vaig fer per a una assignatura i que m'agradaria compartir amb tots vosaltres. És una reflexió profunda sobre com hauria de ser i quines caracerístiques hauria de tenir el bon educador. [PDF]


El bon educador

Primer de tot, i més important, m’agradaria citar una frase d’un text (L’educador [1]) que resumeix a grans trets, com si volguéssim fer-ne una foto, el bon educador: "som educadors perquè tenim esperança en la persona humana". Crec que així, i només així, s’entén la pretensió de l’educador per transformar la societat, en general, i a la persona, en particular. L’educador pot ser de moltes maneres, però hi ha unes qualitats que necessita tenir, que són imprescindibles per a no convertir-se en un mer instructor que transmet coneixements. Sí, l’educador ha de transmetre coneixements, cert; però també ha de transmetre valors, actituds i habilitats: modelatge.

L’educador ha de ser conscient que és un model a seguir, un motlle per a aquells que tingui a davant ja siguin infants (que són peces d’argila tova i moldejable) o adults (que és argila seca que l’escultor va polint). Robert Baden Powell of Gilwell (1908), fundador de l’escoltisme i el guiatge, deia que "els infants no aprenen allò que els adults diuen, sinó allò que fan".

Però sí que podríem dir que ha de tenir o com hauria de ser un bon educador i per això voldria utilitzar algunes professions o maneres de viure per agafar-ne alguna característica. L’educador hauria de ser, alhora, com...

• Un científic per ser culte, exigent, reflexiu, observador i amb ganes de resoldre dubtes que sorgeixin. També hauria d’utilitzar molts mètodes i estratègies per aconseguir que, conjuntament en equip, puguem extreure pròpies conclusions.

• Un secretari per ser ordenat i metòdic, responsable, ben organitzat i tingui al dia una bona planificació de les sessions.

• Un animador per ser alegre i bromista, per no tenir vergonya de fer el ruc sí és important per a que els alumnes se’n recordin d’una sessió. Ser espontani, motivador, positiu i ha de fomentar la participació i tenir un munt de recursos a les butxaques.

• Un metge per conèixer la vida i els problemes de cadascun dels teus alumnes mantenint en tot moment la discreció i la confidencialitat i poder ajudar a resoldre’ls.

• Un tapissaire perquè cal ser pacient i anar avançant de mica en mica, manualment, per aconseguir un tapís únic, senzill o no, però original i inigualable.

• Un artista per viure i sentir allò que fas, per emocionar als altres i amb els altres. Per saber expressar-te, ser dinàmic i sincer. Per transmetre molt més que simples coneixements: emocions, il·lusió, interès, passió.

• Un gos-guia perquè l’educador ha d’acompanyar a l’educand, ha de mostrar-li el camí. Ha de donar i merèixer confiança, perquè el segueixi, al costat, en el camí que se’ls mostra davant seu (a l’educand i a l’educador).

• Un contorsionista per ser flexible en les explicacions i en el dia a dia.

• Un nudista en cos i esperit, per mostrar-se tal com és, sense por ni vergonya, mostrant els coneixements, sentiments i actituds de la seva persona.

• Un budista per ser tranquil, per ser humil i dialogant.

• Un psicòleg per saber escoltar, però ometen el judici. Cal saber escoltar sempre, doncs el que expliquen és la cosa més important del món.

• Un pare o mare per ser dolç, càlid i saber posar límits. Ha d’estimar i crear un vincle de seguretat entre ell i l’educand per poder conèixer profundament a l’altre. Explicar i escolar activament les qüestions que sorgeixi per a establir vincles afectius.

Tot això està molt bé, doncs són característiques que sorgeixen de mica en mica, entre uns i altres, per construir un bon educador. Cadascuna d’aquestes característiques que hem anat dient són molt importants per al bon educador, unes més que d’altres, i sempre depenen dels ulls que ho miren i dels objectius i entorn on treballes aquestes característiques aniran més cap a un costat que capa a un altre. Com deia Antoni Portell, "Tractar als infants de manera justa no vol dir tractar a tots els infants de la mateixa manera". Lligat a l’exposat anteriorment, denotar la importància de l’entorn i el context on ens trobem ja que serà aquest context, aquesta circumstància en que ens farà ser més o menys pacients, més o menys flexibles, més o menys ordenats, més o menys planificadors.

Malauradament, jo crec que hi ha un element que no li pot mancar a un educador, sigui quin sigui el context on es trobi: l’assertivitat, que a tall definitori, és la capacitat de defensar o influenciar als altres sense imposar, respectant els límits dels altres i intentant aprendre de les opinions dels altres.

Personalment, l’assertivitat implica a moltes altres característiques, requereix de molt més esforç i dedicació, molta més delicadesa, molta més atenció. L’educador assertiu ha de tenir algunes característiques que parlàvem abans i que són primordials:

• Saber escoltar: (escolta activa) Posició corporal oberta al diàleg, contacte visual, no interrompre, no desqualificar ni estereotipar ni prejutjar i no envair l’espai vital de l’altre.

• Sentiment d’empatia: posar-se al lloc de l’altre, intentar comprendre com se sent, establint vincles emocionals i actuant en conseqüència.

• Parafrasejar: és la capacitat de transformar una frase de matisos negatius en una frase amb matisos positius.

• Positiu i obert: cal veure el costat positiu dels altres i estar preparat per rebre informacions dels altres, amb alegria, encara que no puguin interessar del tot.

El bon educador ha de saber mantenir-se en aquesta línia encara que, des de l’exterior, des de l’entorn on es trobi, el carreguin de dificultats. Ha de saber sobreposar-se a aquestes dificultats per aconseguir esdevenir un bon model per a les persones que tingui davant seu, per demostrar que el diàleg té molt de poder, que els sentiments són naturals, que la unió fa la força, que som molt més del que es veu a simple vista...

El bon educador ha de saber extreure les millors qualitats de cadascun dels infants. Cal buscar sempre allò positiu, allò que els fa ser especials o, simplement, allò positiu. Cal canviar la visió que ens han ensenyat per poder veure aquests aspectes positius. Algú va dir que "si no tenim res bo o positiu a dir d’un infant, millor no dir res i estar callats". Aquesta frase és un element que caldria tenir molt em compte doncs masses vegades ens centrem en els aspectes negatius (acostumats a detectar-ho) i passem per alt les conductes positives dels alumnes i les alumnes.

Seguint en la línia, em va fer reflexionar una frase que va sortir a classe i que deia: cal recompensar conductes i no pas persones. S’ha d’elogiar la conducta. Això és una actitud, una manera de ser, una conducta que pot ser transmesa als alumnes de manera que aquests, en lloc de seguir a la persona, seguissin la conducta. Cal remarcar què és allò que volem que s’aprengui: una conducta o un model de persona? Sí el que volem són persones úniques, critiques i responsables hem de fer que s’adquireixin conductes.

L’educador ha d’estar actiu i observant i, sobretot, reitero la necessitat de ser conscient dels seus actes en tot moment per tal d’encaminar-los cap a bon port i donar un exemple correcte i sòlid als infants que un té al davant.

---

[1] Pere II i Santa Maria de Foix, AEiG. L’educador [pdf]: Recursos per a escoltes. Vilafranca del Penedès: Equip Pedagògic, 2008. [7 març 2008]