Puig...perduts

Aquesta foto correspon a la part per on els Ràngers van pujar (grimpar) fins al coll entre Puigsacalm i Puig dels Llops després de patir una bona estona. Quan baixàvem del Puigsacalm vam passar, altre cop, pel lloc on va ocòrrer el moment d'or dels Ràngers i Noies Guies d'aquest any, un punt on van cometre l'error d'anar per un camí no marcat... i es van perdre, jeje. No sembla gran cosa però us ben juro que és dret de veritat... vaja, que se t'encongeixen els collons com dues caniques (de les petites).

El primer camí és el de pujada. El segon que es veu és el camí erroni seguit de la paret per on (si fa no fa) van mig escalar uns metres més amunt aquesta jovenalla. I el darrer... el de més a la dreta (seguint recte des d'on es venia) hi ha el camí correcte i marcat. El cansament ens juga males passades.

Ah per cert... ahir, segona nit de Festa Major (extraoficial). Vam començar amb un assaig de castells, seguint amb la increible i inmillorable orquestra MITJANIT que va portar una festassa del mil, sobretot a la segona part, i després d'una mini ruta amb gralles i timbal (preparant-nos pel ball de gralles) vam acabar a les 5.00h a "La Moderna". Ara, avui no m'he llevat amb (gaire) maldecap.

I aquesta nit... MÉS!

Ordre del dia 28 d'agost:

• 20.45h.Goigs a St. Fèlix
• 22.00h. Pregó de Festa Major
• Soparet (entrepà, vi, cervesa i més)
  
• 00.00h. Música electrónica a la pl. Estació (Estramoni i Victor Electric Band)
• 00.30h. Concert Punki al Tívoli (W.A.R, Musaranya, Eter, Cesk Freixes)
• 05.00h. Seguirem a "La Moderna"? Serà el que voldrem (o podrem) fer
  

Comença la festa

Aquesta nit passada hi ha hagut la popular i ja tradicional penjada d'estelades a l'església de Santa Maria. Què seria de la Festa Major sense aquesta imatge...?!

Tot va anar molt bé; ràppels, la penjada en el més solemne silenci, una mica de pòlvora (cortesia dels Diables de la Ràpita), el cant dels segadors... però de sobte un parell de cobards encaputxats i amb aires xulescs, just davant de les escales de santa maria, van desplegar una bandera española (aquella que ens representa "oficialment") i amb tota la valentia que els dóna l'alcohol de 96º i un passamuntanyes, van cremar-la davant de tothom.

Actes com aquests són incomprensibles en unes persones que defensen uns ideals de lluita antifeixista. Amb actes com aquest demostres el seu feixisme interior perquè, al cap i a la fi, la bandera espanyola actual no representa més que a un estat democràtic i plural (malgrat els governants corruptes i mentiders).

Segurament molts de la plaça estaven contents d'aquest acte (alguns fins aplaudien) però aquests són els que després, quan algú crema una bandera catalana o una estelada fiquen el crit al cel i s'escandalitzen.

Hipòcrites!

El que em rebenta més és que aquests detalls trenquen tota la seva bona fe. L'acte d'ahir em va encantar (cutre, però no hi ha peles) però el detall de la bandera em va molestar, és un detall que sobrava.

Per sort després hi havia Figatrònic! I quina festassa!!! Però el més increíble era el trasto amb què feien la música. Es veu que només n'hi ha dos al món.

Imatges: Puigsacalm

Perquè una imatge val més que mil paraules...

Foto: m'acompanya el Barra. El Lluís feia la foto.

Puigsacalm

Proper objectiu: Puigsacalm (1515m). És un pic fàcil, simple, ràpid. Aquest és el pic que vam fer a la sortida llarga del camp d'estiu; des de riudaura fins al capdamunt d'aquest cim. Malauradament i per qüestions personals que no venen al cas vaig haver de baixar a Vilafranca (un vist i no vist perquè a la nit tornava a ser al campament) i no vaig poder fer el cim... sniff...

Però a mi ningú em vacila (i menys una muntanya de 1.515 metres) així que demà dilluns m'encaminaré amb uns companys (el Lluís i el Barra) cap a Sant Privat d'en Bas i farem el cim. Tot per ser tossut de mena.

I com no podia ser menys, després ens anirem a banyar al riu del campament de Riudaura, per recordar aquells dies de camp d'estiu... quina enyorança companys... quins records...

Apa, ja faré la crònica (tot i que aquest cop anirà tot bé, malgrat plogui o nevi, perquè no és una Aneto).

Petons als peus.

Felicitat

"El secret de la felicitat no rau a fer sempre el que es vol,
sinó a voler sempre el què es fa."

Referència: Lev Nikolàievitx Tolstoi, 1858