Càncer

De petits, quan ens deien que la terra estava malalta, ens imaginavem una bola de color blau i marró amb un sac de gel al cap i un termòmetre a la boca, amb mala cara i els colors pujats.

Avui, navegant per internet, he trobat aquest vídeo, al youtube és clar, que m'ha recordat aquell pensament de la meva infància.

Nostàlgia

S'està a punt d'acabar la segona gran onada de fred d'aquest hivern (sí, estavem a hivern) i tant de fred i tantes collonades i jo no he vist cap engruna de neu per Vilafranca..... i amb els paisatges que va deixar la nevada de l'any passat, em fa posar trist.

La veritat es que necessito que nevi; m'agrada. No només pels paisatges emblanquinats sinó també perquè les meves bèsties s'ho passen d'allò més bé corrent per sobre els camps coberts de neu blanquíssima.

Una llàstima.... però almenys tinc el consol d'haver tastat neu de març. Dimarts, just baixar del tren i durant tot el camí fins a casa, va estar nevant, molt subtilment però el suficient per ser l'home més feliç de la ciutat i per enaltir encara més la meva alegria.

La veritat és que el vent que fotia era molesta i feia repicar la poca neu que queia amb violència contra la pell suau i fràgil de la meva carona. (:P)

Uff.... que comença la classe. Apa, ens veiem.

Sant Tornem-hi

Bé, fa més d'un mes que no escrivia res.... i es que he estat força ocupat. Però avui... avui he entregat dos dels treballs que m'han portat de vòlit les últimes setmanes. Síííí !!! Engrapa-la aquesta !!!!

Avui sóc un home lliure.... bé, lliure lliure no, perquè encara carrego un parell o tres de treballs més que tampoc em fan gens de gràcia.... sobretot perquè el pes no el carrega un de sol, sinó que són aquests magnífics i esperats, desitjats i encoratjadors treballs de grup, però no ens hi fessim mala sang.... que és fàcil quedar amb gent de tots els racons de Catalunya.

Fora d'això, estic molt content. Al cau, aquest cap de setmana hem tornat a tenir sortida; al Pla del Penedès (i sí sí, és ben pla). M'encanta perquè a totes les sortides el temps ha estat immillorable, amb un Sol "espatarrant". Divendres abans de la sortida sempre ha plogut, però després, l'endemà feia un Sol del dimoni que anava de maravella per caminar.

I ara tinc un moreno de mes de Juny, jeje. Apa, vaig a dinar.

Onze de febrer '07

Són exactament quasi dos quarts menys cinc d'onze o les vint-i-dues o vint-i-dos en castellà o 22.22 d'un rellotge digital.

Aquest cap de setmana he anat amb els escoltes (els llops i daines) a Vilobi. Caminant! Deu meu Senyor, quina calor. I quin Sol. I... i avui som 11 de febrer? No s'ho creu ningu. La veritat es que m'he hagut de descordar els pantalons i anar amb bermudes perquè la calor era força insuportable.

Ara bé, no em queixo. Ans al contrari, millor! La veritat es que el bon temps sempre s'agraeix, encara que suem fins a l'última engruna d'aigua del nostre cos. Ben protegits no hi ha perill.

I guaiteu quina foto. Cel ben clar, un camp verd a l'esquerra, aire pur... i el cap ben protegit per un magnífic gorro de pescador... i el fulard ben lligat perquè el vent no s'emportés el gorro, perquè de vent si que en feia, però a cops.

Això si, estic esgotat! Ara em posaré a dormir i demà al matí, a les nou en punt (9.00) tornaré a l'escola!!! Allà on vaig passar 8 anys de la meva feliç infantesa, allà on hi guardo grans records; d'alegries i plors, d'amics i enemics, d'amors i desamors, de jocs i batusses.... El cristòfor Mestres!

Demà començo pràctiques !!! Oèèèè, oè, oè, oeeee!!! Si senyor... m'ho passaré d'allò més bé.... oi?! La veritat es que em fa respecte, però espero que al cap d'uns 5 o 10 minuts em passi, jeje...

Bona nit

Quan el gat ataca