No lo he robado

Al Youtube he trobat un vídeo mexicà magnífic. És una campanya contra la pirateria i fa reflexionar molt relacionant aquesta amb un altre fet concret. Molt curiós. Hi han dues versions, però quedeu-vos sobretot amb la segona perquè el final és espectacular. I fa reflexionar molt seriosament. És un altre punt de vista.

I voldria recordar-vos una frase que podeu llegir a la capçalera d'aquest weblog:

Els infants no aprenen allò que els grans diuen, sinó allò que fan

Una frase per recordar

Ei, no puc aguantar més. Resulta que fa unes setmanes vaig entrar al departament de Ciències i Ciències Socials de la universitat i em vaig quedar fixat en una frase que hi havia allà, en un DinA3, en lletres negres i ben definides... Una frase que va penetrar en mi amb tanta intensitat que si hagués estat un cop de puny m'hagués fet saltar les 30 i tantes dents que tinc. Una frase que se m'ha repetit una vegada i auna altre en el meu caparró, donant voltes i més voltes, d'un cantó a un altres, d'una orella a l'altre...

Així que he decidit compartir aquesta frase amb vosaltres, estimats lectors. Penseu que és una frase que em va impactar molt, perquè jo, com ja deveu saber, sóc com sóc i no hi puc fer res. I aquesta frase em va atravessar la pell, la musculaura i, un cop dins del cos, no va poder sortir i encara circula pel meu cap, per la meva sang, pel meu cor...

Conscientment, ensenyem el que sabem.
Inconscientment, ensenyem el que som.

Ensenyem anglès a l'escola

Estic super content. Després de llegir sobre unes jornades sobre l'ensenyament a l'anglès vaig decidir incriure'm ja que el dia d'avui tenia molt bona pinta.

I HA ESTAT AIXÍ !!.

Primer ha vingut un home que ens ha parlat sobre com ensenyar a nens de parbulari fins a 2n de primària anglès a través dels dialegs. Ha estat impressionant com a través de dialegs entre dues persones, a mode de conte, ens ha ensenyat alemnay, si més no, a dir uns dialegs. I després ens ha mostrat un vídeo on surtien nens de 5 i 6 anys fent una representació força llarga en anglès. Una autèntica maravella.

La metodologia que emprava consisita en ensenyar als nens unes frases en anglès barrejats amb simbols de manera que els nens no sabien què volia dir però sí qui ho deia. És un aprenentatge oral, per perdre la por a parlar. I aquesta tècnica barrejada amb gramàtica i lèxic pot crear maravelles de nens i nenes.

Estic molt content d'haver assistit a aquestes jornades, molt però molt content. Encara estic flipant amb la tècnica que ens ha ensenyat. Els resultats són impressionants.

Sant tornem-hi!

Som dilluns 20 de novembre. Estic exactament al tercer pis de l'edifici C de la Universitat de Vic, l'edifici de la Facultat d'educació, just davant del departament de ciències i ciències socials, assentat en una cadira de plàstic i potes de ferro aparentment força incomode. Estic esperant a que el professor de ciències naturals acabi la reunió per parlar sobre l'ambiciós i dificultós projecte que ens han proposat (i obligat si volem aprovar, evident).

Vaig estar a Vilafranca des de dijous fins avui al matí i, per variar, he tornat a Vic més cansat del que vaig marxar. M'he passat els quatre dies amunt i avall, que si sopars d'aniversari (benvinguts siguin), avançat aquests ambiciosos projectes de socials i naturals, sopars amb els amics i companys, que si els gossos, que si visites a l'escola on vaig cursar la primària....

Crec que he aprofitat al màxim aquests quatre dies de festa. I no podria estar més content i vaja, que sóc feliç, molt feliç.

Més prohibicions estupides

Avui, llegint el 20minutos a internet, com sempre, he llegit una noticia que m'ha deixat perplex. la FACUA (Federació de Consumidors en Acció)ha demanat que es retiri l'anunci de casa taradelles.

Noo, no és per explotació infantil o per si diuen o no mentides. Resulta que provoca mals hàbits ja que sembla ser que dóna a entendre que el nen es menja tota la pizza, i això és lleig.

La veritat és que es terrible. Prohibim anuncis inofensius amb arguments estupids però alhora oferim tele-abocadors que omplen les tardes. Fent un flashback al passat, recordo que des de les 5.30 fins quasi abans de l'hora de noticies del vespre, les televisions omplien l'espai amb dibuixos animats infantils, per a nens. Ara els nens i nenes sols poden veure programes d'un contingut cultural que ratlla l'estupidesa. I no només això, els telenoticies NO haurien de mostrar RES, perquè tot el que ensenyen és destrucció, morts, terrorisme i desgracies en general. I això sí que és un problema.

No hem de prohibir tant. Enlloc de prohibir hauriem de educar als nens i ensenyar què està bé i què està malament i evitar que la televisió sigui el pare o mare del nen perquè els de veritat estan masa ocupats treballant o preocupats per altres coses.

Deixem de tractar als nens com a criatures i tractem-los com el que són; PERSONES, petites si, però persones al cap i a la fi. Personetes que necessiten una mà que els ajudi a caminar per la vida, a crèixer. Deixem que descobreixin el món, el de veritat, el que tenen a la cantonada. Deixem respirar a aquests infants que van sobrecarregats i estressats per culpa del somnis frustrats s'uns pares hipocrites i sords davant les clemències d'uns nens que de segur deien estar més estressats que els adults.

LLibertat !!