Alegria

No sóc partidari de copiar cançons al weblog bàsicament perquè és una mica absurd i ocupa molt d'espai vertical.... no obstant això, i aprofitant que podeu escoltar la cançó (columna de la dreta), deixeu-me que, sense que serveixi de precedent, us fiqui un trosset de la lletra perquè la trobo preciosa:

Alegria
Come un lampo di vita
Alegria
Come un pazzo gridare
Alegria
Del delittuoso grido
Bella ruggente pena,
Seren
Come la rabbia di amar
Alegria
Come un assalto di gioia

Alegria - Cirque du soleil

Objecció

Avui he sentit una noticia que m'ah deixat perplex. Sembla ser que la Senyora Esperanza Aguirre, presidenta de la comunitat de madrid ha dit que deixarà que els seus paisans puguin fer objecció de consciència davant l'assignatura d'Educació per a la ciutadania. Malgrat estic en contra d'aquesta assignatura (per altre motius que no els del PP) crec que, tot i que una persona a títol individual vulgui fer objecció, ella no té cap dret a permetre la objecció... a més essent presidenta d'una comunitat.

Imaginem el cas que el Senyor José Montilla, president de la comunidad autónoma de Cataluña, declarés a bombo i platarets que permetrà la objecció de consciència per a l'assignatura de Lengua i literatura castellana per a tots aquells que puguin tenir algun recel, a nivell ètic i moral, davant aquesta assignatura. Perquè de segur que existeixen famílies extremadament catalanistes que volirien que desaparegués la llengua castellana dels Països Catalans.

La veritat sigui dita, això no passarà mai perquè, en general, els catalanets i catalanetes tenen una cosa que a molts espanyolistes possiblement els molesta; respecte a les altres cultures. A més a més, se'ns tirarien al coll dient-nos separatistes i naZionalistas i aquestes coses que circulen per la xarxa i pel boca-orella.

Res.... una curiositat més: La abuelita.

Sociograma

Ja està, aquest migdia, just abans de dinar, he acabat la valoració i anàlisi del sociograma que vaig passar a la classe durant el període de pràctiques. He estat mig matí fent-ho però ha quedat força bé i n'estic molt content.

Acabo d'anar a que em fessin forats als fulls i he pogut utilitzar un espiral i tapes de treballs que havia trobat als contenidors de paper de la universitat i que reutilitzo estalviant-me 2,50€ de mitjana per a cada enquadernació. Visca les tres R (reduir, reutilitzar, reciclar). Sí es que no es pot ser tant llest, jeje!

I, com deia a l'anterior publicació, dilluns visitaré a la tutora i als alumnes de 4rt del Cristòfor Mestre on vaig fer pràctiques els mesos de gener i febrer passats. Quina il·lusió!! Ves que no podré dormir dels nervis! (nah, és broma, jeje).

Apa, continuaré amb la reflexió de "Com ha de ser un bon educador" que ara estic inspirat.

Nota: terrible això de l'atemptat. Esperem que no canvii el curs de la història.

Enfeinat

Foto: detall de la pissarra plena de dibuixos i frases dels nens i nenes de la classe de 4rt.

Ja sóc a Vilafranca.... que demà divendres no tinc classe. Bé, de fet, només falta una professora; la de morfosintaxis i semàntica de la llengua anglesa (toma assignatura!). I com que els divendres només tinc 3 horetes de morfosintaxis i prou, el fet que no vingui em deixa un dia lliure....

De lliure res, perquè tinc un munt de feina per fer; vejam... Continuar memòries de pràctiques, fer la reflexió del mestre ideal de Funció tutorial (quina gran elecció d'optativa), avançar alguna de les 5 redaccions de l'escola d'idiomes (que 2 mesos de pràctiques sense anar-hi m'ha deixat molta feina...) i començar a llegir el llibre "Seize the day"... sembla poc no?!

He d'aprofitar bé el dia de demà per poder avançar força feina.

A més, ara que hi penso, podria acabar l'analisi del sociograma de la meva classe de pràctiques així, dilluns que ve, tindré una excusa per visitar-los, fer un cafetó a l'hora del pati i donar-li a la tutora l'analisi i el sociograma que vaig passar els últims dies... la veritat és que els enyoro, ja m'hi hagués quedat...

Apa, que vai a començar a fer feina o, si més no, planificar-me el dia de demà, que de segur que, tot i ser tranquil, serà intens.

Odissea

Ahir a la tarda, després de classes, vaig tornar a Vilafranca. Aquest matí, a les 10.49 agafava el tren cap a Vic com sempre que pujo a la uni. Però avui trobaria una sorpresa força desagradable... una averia.

Després d'esperar els 20 minuts de rigor, fins a les 12.11h que arribava el tren en direcció la Tour de Carol i que passa per Vic, just a l'estació de Sant Andreu Arenal, el tren ha estat parat gairebé 1/2 horeta - amb informació del revisor sobre una averia a Moncada - i quasi tocant les 13.00h els dos trens parats a l'estació s'han apagat de dalt a baix; no funcionava cap llum, ens estaven fent fora.

Pujant cap dalt l'estació un Sr. Inforenfe ens ha dit que sortíssim a fora a buscar l'autocar "llançadera" que ens portaria directament a les nostres destinacions. Ens han dit que el de Vic tardaria 1/2 horeta. Una mica abans de les 13.30h ha arribat un bus que anava a la Garriga, el conductor del qual m'ha dit que el de Vic tardaria encara 1 hora i que no tenia res a veure amb els busos de la renfe.

Després d'aquesta patacada he entrat a dins, i he demanat una solució a la senyoreta de la finestreta. M'han donat un bitllet i m'han dit que agafes la línia 1 fins al Clot que és per on havien desviat els trens. A més, com no, m'han fet un paperet justificant per a la universitat (com els nens petits).

Arribava al Clot a les 13.50h. Allà m'he trobat a un munt de passatgers del primer tren (el de la Tour de Carol) i els he preguntat quan marxaria el nostre tren... no en tenien ni idea. I llavors he estat fins les 15.00h junt amb tants altres viatgers mirant estupidament una pantalleta blava a l'espera de que sortís el nom "Puigcerdà" ó "la Tour de Carol". A les 15.00h he dit prou, m'he cansat d'esperar així que he entrat a la zona de trens i he agafat el primer que anés a l'hospitalet. Allà, i per sort, des seguida ha arribat un tren que ens ha portat cap a Martorell, Vilafranca i Sant Vicens.

Saltava del tren a les 16.20h de la tarda, just 5 hores i mitja més tard des que havia deixat la vila, sense haver anat a Vic i amb una enfurismada de mil dimonis.

Demà pujaré a Vic.... però amb cotxe.