dilluns, 12 de novembre del 2007

3.03

Una vegada més he de parlar d'ella. El meu amor tàcit als transports públics s'està convertint en un odi incondicional cap a tot allò que va sobre rails i té relació amb Espanya.

Avui, com cada dilluns he agafat el tren de les 9.50 a Vilafranca (i ha arribat puntual!) per anar cap a Vic, a la universitat. Tot ha anat bé fins arribar a Sant Feliu o Sant Joan Despí: el tren ha parat i un "tin-tan-tun" ha ressonat arreu del tren:

"Senyors viatgers els informem que per una averia a Sant Andreu Arenal el tren circula amb demora"

De cop i volta, per tot el vagó podies sentir un i altre renec cagant-se amb ella. Entre pitos, flautes i parades a varies estacions, he arribat a Plaça Catalunya a les 11.20. Si calculeu veureu que de les 9.50 a les 11.20 hi ha una diferència temporal de 1 hora i 30 minuts. Tenint en compte que el trajecte era de 55 minuts perquè era un tren sense parada a La Granada, Lavern, El Papiol i Castellbisbal, ella ha anat amb un retard de trenta-cinc minuts (35min.). FELICITATS !! S'està superant.

Però aquí no acaba la meva història... uuuuiii no. Després he esperat els 31 minuts de rigor esperant el tren que em portaria cap a Vic tot i que sempre en són 27. Ha arribat el tren, he pujat i cap a Vic que hi falta gent. Però no, resulta que a Moncada Bifurcació ha tornat a parar, i una bona estona... exactament 10 minuts.

Resultat? Havia d'arribar a Vic a les 12.34 i he baixat del tren exactament a les 13.24. Jo em pregunto si no és pot considerar maltractament? He estat 3.03 hores dins de dos trens diferents, respecte les 2.18 de rigor. I si hi sumem tots els retards...entre el de Vilafranca - Pl.Catalunya, el de l'arribada del tren a pl. Catalunya i l'últim, per arribar a Vic, suma un total de..... trrrrrrrrrrrrrrrrrrrr.... TXAN!

50 minuts!

Gràcies estimada, t'odio amb tot el meu cor! El proper dia, compraré un bitllet d'anada, i a un dels teus subdits que ens demanen el bitllet li el fotre pel cul.

Però això no quedarà així, estic plantejant-me engegar una campanya de bicot... però que sigui original, innovadora, diferent, que els molesti de veritat!

vejam, vejam....

dissabte, 10 de novembre del 2007

Cagades

Avui l'han tornat a cagar, els molts maleïts fills de la gran santíssima ......... (fill the gab). Crec que mai m'havia emprenyat tant com avui, sobretot perquè realment necessitava arribar aviat a Vilafranca. I, com no, ells han tornat a fer tard (però més subtilment).

És ben sabut que ells es van carregar el túnel dels FGC entre bellvitge (o Bellvige) i Sants. Ran d'això també la línia de Vilanova ha estat tallada i tots els trens passen per Vilafranca. Doncs, fa tres setmanes se'ls va ocòrrer la magnífica idea de canviar horaris de renfe de festius a laborables durant el dissabte 22 i diumenge 23 d'octubre. Al llarg de les seguents setmanes van seguir amb les mateixes. Ara, ni se t'acudeixi mirar els horaris laborables de la línia C4 perquè els trens passen cada 1/2 hora, però quan els hi surt de la punta de la pastanaga, nano!

Doncs resulta que avui he anat a l'estació a 3/4 de 8, per si de cas no tornessin a canviar horaris i el tren ha arribat a les 7.55, just com els darrers dies. I com que no han avisat de res doncs vol dir que segueixen amb el "pla de xoc" per la seva cagada a bellvitge. He arribat a Barcelona bé, just 10 minuts abans de les 9h i m'he encaminat cap a l'escola Forca travessant la plaça Catalunya.

Avui teniem una bona sessió, finançament i tesoreria, un aspecte que m'interessava força. Malauradament al migdia tenia un dinar de comiat dels Llops i Daines del curs passat. I tot i que començaven a la 1h del migdia, jo tenia monografic fins a les 3h. Com que volia arribar abans de dinar, per estar una estona jugant amb la canalla, he decidit marxar a la 1h per ser a Vilafranca a les 2h. I com les darreres setmanes, els trens marxaven a "i cinc" i a "i trenta-cinc" jo a les 12.50 he marxat del monografic (petant-me les dues últimes hores, no pas perquè no m'interessés) i he anat corrents cap a l'estació.

I allí m'he trobat amb la cagada. Resulta que els trens circulaven com sempre.... cada hora 1 tren. Així que he estat 5 minuts cagant-me en tot. Llavors ha vingut un tren cap a Martorell (a les 12.59) i mira... l'he agafat fins a Sants, perquè l'estic fins als ous de Pl. Catalunya.

A Sants ha anat tot molt bé. He esperat fins a les 13.25 (13.20 a catalunya) per anar cap a Vilafranca. Ha arribat i he pujat. De mica en mica s'ha enfilat cap a l'Hospitalet, Cornellà, Sant Joan Despí.... fins arribar a Sant Feliu on ens hem hagut d'esperar que passés un tren de mitja distància (es veu que tenen preferència ells davant els trens que SEMPRE circulen per la C4). Després, a Molins de Rei, just 20 segons després de arrancar el tren, han parat de nou perquè un energúmen, un desgraciat, un maleït imbècil s'ha fotut al mig de la via. Seguidament, a Sant Sadurní d'Anoia ens han tingut esperant 10 minuts perquè passessin dos trens (de llarga distància i un Talgo, diria). Ha arrencat de nou ja sense més incidències. El tren havia d'arribar a les 14.20 i he baixat a l'andana a les 14.35.

Total que he arribat a les 14.40 al cau quan hi hauría d'haver arribat a les 13.00h. Cagada. Al cap i a la fi, sóc un més dels centenars de milers de catalans i catalanes putejats, fastigejats, amargats, oblidats i torturats per una empresa que gestiona el transport de les rodalies de la ciutat de Barcelona.

Per sort per mi, la canalla del cau m'ha fet oblidar fàcilment tots els maleïts problemes que es provoca la puta i fastigosa ................ (nom de la implicada) a tots els usuaris de Catalunya.

divendres, 9 de novembre del 2007

Amelie

Ahir a la nit no podia dormir i vaig mirar, una vegada més, Amelie (Le fabuleux destin d'Amélie Poulain) una obra mestra, una pel·lícula que no em cansaria de mirar-la.

Crec que és una pel·lícula que ratlla l'absurd. La descripció del detalls aburds, preguntes encara més incoherents i la magnífica presentació i relació dels personatges entre ells és un dels elemtns que m'ha agradat més; deixant de banda el magnífic argument principal de la vida de la jove Amelie.

És una d'aquelles pel·lícules que no et deixa indiferent, que agrada i et mirar la vida d'una altra manera. Jo, al menys, després de mirar la pel·lícula sempre em fixo molt amb els detalls (tot i que després em passa). Però les altres vegades que he vist la pel·lícula també em va passar.

Chapeau per les filmes francoise.

A, per cert, he desintal·lat el maleït driver de la Lexmark i el word torna a funcionar correctament.... al final resulta que no era un vírus, jeje.

Idees



Avui dijous, després d'instal·lar un driver de la impresora LexmarkZ640 per poder imprimir uns documents.... el word ha trigat 5 minuts (literalment) a carregar un document d'una sola pàgina. En aquests moments he tingut una idea; llençar la impresora dalt-a-baix de l'edifici de Caixa Penedès del Tívoli. Mecagunlaputaimpresoraieldriverquelavaparir!!!

Ara... potser no hagués estat del tot correcte....i m'ha il·luminat una nova idea; buscar algun virus dins l'ordinador. Per això, he programat l'ordinador perquè demà al matí, just encendre'l, m'escanegi l'ordinador de pe a pa. I clar, això suposa una possible pèrdua d'informació així que se 'ha acudit la tercera genialitat; copiar allò més important de l'ordinador (que no tinc gravat en DVD's) dins el GenPenius (de Pen Genius), el meu estimadíssim PenDrive d'1Gb de Kingston.

I ara me'n vaig a fer nones amb el Gen Penius fins al coll d'informació, amb un ordinador que va una mica lent i amb unes ganes d'enviar a pendre pel cul (i perdoneu l'expressió) el virus que malmet el meu preciós ordinador.

Nota al virus: "Estàs mort... potser no ara.... però demà segur que sí, ja!"

dijous, 8 de novembre del 2007

El Padrino

Dimecres o dijous d'aquest pont vam fer una sessió de cinema: "El Padrino", de Francis Ford Coppola.

La veritat es que era la primera vegada que veia la pel·lícula i he de dir que em va agradar moltíssim. No cal dir que la pel·lícula va marcar un precedent de com es representen els mafiosos italians posteriors. El Padrino ha creat escola. Des de la manera de parlar com per lels mètodes i normes internes.

Doncs bé, resulta que fa uns dies van detenir el Cappo, el Padrino de la Cosa nostra, la mafia siciliana. I entre els papers que se li van intervenir van trobar una espècie de decàleg de drets i deures i de bona conducta d'un mafiós de la cosa nostra. Impressionant...

Los mandamientos de la Cosa Nostra

1º.- "Prestar dinero directamente a un amigo", y aconseja, si es necesario, hacerlo a través de una tercera persona.

2º.- "No se mira a las mujeres de nuestros amigos", o la traducción de Cosa Nostra del "no desearás a la mujer del prójimo".

3º.- "Prohibido cualquier tipo de relación con la policía".

4º.- "Un hombre de honor no debe dejarse ver en tabernas y círculos sociales".

5º.- "Si el deber te llama, debes estar disponible siempre", incluso aunque tu mujer esté a punto de parir.

6º.- "Puntualidad y respeto de manera categórica".

7º.- "Fidelidad total a la esposa".

8º.- "Se está obligado a decir siempre la verdad".

9º.- "Se puede matar, extorsionar, traficar, pero nunca robar el dinero de otros padrinos o de otros clanes mafiosos".

10º.- La Cosa Nostra no permite la entrada de "quien tiene un familiar en las fuerzas del orden", quien ha "traicionado sentimentalmente" a la mujer, tiene "un mal comportamiento o no demuestra valores morales".
Extret de 20minutos.es

Per quant la segona del Padrino? Aquest cap de setmana per exemple?