La setmana passada vaig viure un moment certament curiós, que més aviat em va enrabiar, i força. Resulta que tot just arribar a casa, obrint la porta vaig adonar-me que l’etiqueta “Publicitat Aquí No” que vaig anar a buscar a l’ajuntament i que havia col·locat curosament just sobre la bústia havia estat arrencada. Vaig entrar a casa indignat. Però va ser al cap d’una estona quan, anant cap al cau, em van trontollar tots els meus esquemes en veure com al llarg del camí cap al cau, totes les etiquetes havien estat arrencades. I al arribar a la porta del cau, allí on hi havia un avís explícit de rebuig a la publicitat i dues (sí, sí, dues!) etiquetes de l’ajuntament, ja no hi havia res, estava buit, també havia estat arrencat del seu lloc, just sobre el forat de la bústia.
Què carai passa aquí? Qui són els interessats en bombardejar, saturar i ofegar als ciutadans amb publicitat? No heu pensat que alguns no en volem? De segur que en som molts, i de motius n’hi ha un fotimer. Personalment els motius són ben senzills: En primer lloc la publicitat amb la que ens omplen les bústies és inútil, absurda i no serveix ni pels terres acabats de fregar. I evidentment la quantitat de paper que s’arriba a gastar quan uns dels missatges de l’actualitat és
Només em queda fer dues cosetes: enganxar una nova etiqueta sobre la bústia de casa i dir ben fort: PUBLICITAT AQUÍ NO!
