Ja fa temps vaig trobar un arxiu flash que t'ofereix la possibilitat de fer allò tant i tant adictiu de fer petar bombolles, si si, aquelles dels plàstic. Francament, són coses que fas de petit, però que més endavant, d'adolescent les segueixes fent, perquè simplement és entretingut i divertit. Però clar, de jove, te n'adones que també ho fas si en tens la ocasió....
Però com pot ser tan i tan adictiu i divertit, amb la simplicitat de quelcom.... el millor invent, tu!
*Necessitaràs el Flash Player 8
Font: UK & Ireland Yahoo
diumenge, 12 de novembre del 2006
Carta als candidats...
Fa unes setmanes va sortir publicada al periodico una carta d'un mestre als candidats al parlament de catalunya. Una gran carta, permeteu-me que ho digui. Felicito al bon mestre que va gosar (perquè s'ha de tenir coratge) escriure una carta d'aquestes característiques.
La funció d'un mestre és ensenyar, però més enllà d'aquesta realitat, l'ensenyar ha d'anar lligat a l'educar. Sóc cap de l'agrupament escolta i guia de vilafranca i nosaltres, i tots els escoltes del món, els esplais i els grups o moviments infantils, ens dediquem a l'educació, en el lleure. Intentem inculcar valors i actituds als infants a fi de transformar les generacions per aconseguir un futur millor. No es pot negar que als caus, esplais i grups parroquials eduquem, ajudem a aprendre, a creixer a l'infant, l'acompanyem.
En el llibre Va de mestres vaig poder llegir que el mestre acompanya a l'infant en el seu viatge. I és aqui on ens hem de centrar. Tots els educadors (mestres, monitors, logopedes i tants d'altres que em deixo) acompanyem als infants en el seu viatge a través de l'evolució i el desenvolupament de la seva persona.
No és feina del mestre educar, ni dels joves monitors, ni dels pedagogs, ni dels pares, sinó de la societat. Una societat on hi ha el mestre, els monitors, els pedagogs, els polítics i els pares i mares, avis i avies, oncles i tietes. Tots som responsables de l'educació dels infants que ens envolten.
Baden Powell deia que els nens no aprenen allò que els gran diuen sinó allò que fan. És per això que l'eduació recau en molts àmbits. Els pares i mares haurien (no poso han perquè és molt subjectiu) de ser el primer pas de l'educació del nen; els hàbits més bàsics (sabates, higiene, bona cordialitat, etcètera). A partir d'aquí, la resta podem ajudar a que els nens s'ho marquin com a rutina. Si des de la família no es dóna importància a dir gràcies, per exemple, el nen li serà difícil adaptar-ho com a seu a través d'altres, tot i que no impossible, evidentment.
El gran repte del mestre és saber ensenyar, dins la formalitat que implica el currículum, i alhora educar i inculcar valors i actituds pròpies d'un bon ciutadà del món: allò que haurien d'ensenyar els pares i mares. Els educadors en el lleure van un pas més enllà. Intenten inculcar aquests valors a través d'un altre mètode; el joc.
Com podeu veure, si reflexionem una mica sempre arribem al mateix lloc. Tots busquem un mateix objectiu i és gràcies a aquesta repetició que els nens veuen la importàcia d'aquest valors i actituds. Però no només s'han d'ensenyar. Baden Powell deia que els nens no aprenen allò que els gran diuen sinó allò que fan. Aquesta frase resumeix la importància de fer allò que es diu. Els infants acuten per imitació. Si prediquem en l'exemple ells ens seguiràn. Si no respectem a la gent, no esperem que el nostre fill ho faci. Cal donar un bon exemple als nostres fills a fi que es converteixin en persones de profit.
Convido a reflexionar sobre el tema. Si es vol que es valorin als mestres, cal que els pares valorin als mestres. Els nens veuen l'autoritat allà on els hi senyalen els pares. Els nens saben que un policia és l'autoritat perquè els pares els ho han ensenyat i no pas perquè sigui cosa innata.
Ets pare o mare? Diga'm, has criticat mai a un mestre davant del teu fill?
Ups... porto tanta estona escrivint que no sé si m'he repetit o m'he desviat del tema.... Si cal aniré arreglant el text, a fi que sigui més comprensible. :P
La funció d'un mestre és ensenyar, però més enllà d'aquesta realitat, l'ensenyar ha d'anar lligat a l'educar. Sóc cap de l'agrupament escolta i guia de vilafranca i nosaltres, i tots els escoltes del món, els esplais i els grups o moviments infantils, ens dediquem a l'educació, en el lleure. Intentem inculcar valors i actituds als infants a fi de transformar les generacions per aconseguir un futur millor. No es pot negar que als caus, esplais i grups parroquials eduquem, ajudem a aprendre, a creixer a l'infant, l'acompanyem.
En el llibre Va de mestres vaig poder llegir que el mestre acompanya a l'infant en el seu viatge. I és aqui on ens hem de centrar. Tots els educadors (mestres, monitors, logopedes i tants d'altres que em deixo) acompanyem als infants en el seu viatge a través de l'evolució i el desenvolupament de la seva persona.
No és feina del mestre educar, ni dels joves monitors, ni dels pedagogs, ni dels pares, sinó de la societat. Una societat on hi ha el mestre, els monitors, els pedagogs, els polítics i els pares i mares, avis i avies, oncles i tietes. Tots som responsables de l'educació dels infants que ens envolten.
Baden Powell deia que els nens no aprenen allò que els gran diuen sinó allò que fan. És per això que l'eduació recau en molts àmbits. Els pares i mares haurien (no poso han perquè és molt subjectiu) de ser el primer pas de l'educació del nen; els hàbits més bàsics (sabates, higiene, bona cordialitat, etcètera). A partir d'aquí, la resta podem ajudar a que els nens s'ho marquin com a rutina. Si des de la família no es dóna importància a dir gràcies, per exemple, el nen li serà difícil adaptar-ho com a seu a través d'altres, tot i que no impossible, evidentment.
El gran repte del mestre és saber ensenyar, dins la formalitat que implica el currículum, i alhora educar i inculcar valors i actituds pròpies d'un bon ciutadà del món: allò que haurien d'ensenyar els pares i mares. Els educadors en el lleure van un pas més enllà. Intenten inculcar aquests valors a través d'un altre mètode; el joc.
Com podeu veure, si reflexionem una mica sempre arribem al mateix lloc. Tots busquem un mateix objectiu i és gràcies a aquesta repetició que els nens veuen la importàcia d'aquest valors i actituds. Però no només s'han d'ensenyar. Baden Powell deia que els nens no aprenen allò que els gran diuen sinó allò que fan. Aquesta frase resumeix la importància de fer allò que es diu. Els infants acuten per imitació. Si prediquem en l'exemple ells ens seguiràn. Si no respectem a la gent, no esperem que el nostre fill ho faci. Cal donar un bon exemple als nostres fills a fi que es converteixin en persones de profit.
Convido a reflexionar sobre el tema. Si es vol que es valorin als mestres, cal que els pares valorin als mestres. Els nens veuen l'autoritat allà on els hi senyalen els pares. Els nens saben que un policia és l'autoritat perquè els pares els ho han ensenyat i no pas perquè sigui cosa innata.
Ets pare o mare? Diga'm, has criticat mai a un mestre davant del teu fill?
Ups... porto tanta estona escrivint que no sé si m'he repetit o m'he desviat del tema.... Si cal aniré arreglant el text, a fi que sigui més comprensible. :P
dissabte, 11 de novembre del 2006
Frena el canvi climàtic
Ja fa unes setmanes que a la universitat hi ha un grup de cartells d'una magnífica campanya per frenar el canvi climàtic. Són cartells amb una foto i un quadret negre amb lletra groga al mig on hi ha una frase que fa reflexionar. N'hi han alguns de impressionants.
Però avui m'hi he parat, i he vist que tenien una web. És impressionant tot el que tenen muntat. Això ho he d'aprofitar pel cau, així que els hi he enviat un mail per veure si em podien fer arribar els cartells per al cau de Vilafranca, perqupe la campanya val molt la pena. Hi han cartells molt impactants. M'agrada molt el de "turismo rural". Una foto d'un paisatge cremat amb una casa al mig, jeje.
Imactant oi?! És BRUTAL !!
Però avui m'hi he parat, i he vist que tenien una web. És impressionant tot el que tenen muntat. Això ho he d'aprofitar pel cau, així que els hi he enviat un mail per veure si em podien fer arribar els cartells per al cau de Vilafranca, perqupe la campanya val molt la pena. Hi han cartells molt impactants. M'agrada molt el de "turismo rural". Una foto d'un paisatge cremat amb una casa al mig, jeje.
Imactant oi?! És BRUTAL !!
divendres, 10 de novembre del 2006
Clic 3.0 i JClic
Una de les coses que sempre m'havien fascinat era el programa Clic. El més probable és que la fascinació venia donada per l'edat i pel que significava el programa en un moment en què no hi havia gaire cosa superior al 384, 486 i al magnífic Windows 3.1, de manera que era un nivell i tecnologia superior, per dir-ho d'alguna manera.
Actualment, tot i seguir vigent i funcionar a les mil maravelles, el clic 3.0 està desfassat, ja que parteix de la base windows, el paint i el bloc de notes.
A classe de Noves tecnologies aplicades a l'educació l'hem començat a treballar. Tot i que en principi es complicat, seguint uns senzills passos pots fer un munt d'activitats. Més que difícil podriem dir que és laboriós (és correcte).
Més amunt m'he referit a que estava desfessat. La raó és perquè el Clic 3.0 és purament visual. I amb les noves generacions que creien en el món del consumisme, de la imate i el so, cal buscar maneres més visuals, amb so i animació a fi que als nens els hi entri millor. I evidentment això ho dic perquè hi ha una nova versió del Clic, basan en java i que ofereix un ventall de possibilitats més ampli a nivell visual i sonor, més facilitat de producció d'acivitats i molt ben organitzat.
La veritat és que sols he estat un parell de dies provant i remenant el JClic, però m'ha convençut i crec que és el futur del Clic 3.0. Al cap i a la fi és exactament el mateix, però més modern, actualitzat i visualment més avançat. Un exemple:
La veritat és que tots dos funcionen quasi igual, però el JClic és més ràpid i fàcil ja que t'estalvies alguns passos de programació, perquè ja ho incorpora el programa.
Crec que tot mestre i tota mestra d'escola hauria de saber utilitzar el Clic o el JClic i saber muntar alguna activitat amb aquest programa. Ho trobo la millor manera de fer servir les TIC com a eix transversal de l'aprenentatge. I no només això; si s'aconseguís que els nens puguéssin tenir el CLic a casa, podria ser una eina d'ajuda i de repàs en hores extraescolars. Com ja he dit abans i no em cansaré de repetir, el Clic té un ventall immens de possibilitats i amb aquest nou model, el JClic, les possiblitats s'han multiplicat; nous formats de imatge(.gif, .jpeg, .bmp), de so (.mp3, .midi, .wmp) i tantes altres aplicacions módernes pròpies del windows XP i que el Clic 3.0 no oferia.
Si voleu més informació visiteu la pàgina del Clic de la XTEC
Actualment, tot i seguir vigent i funcionar a les mil maravelles, el clic 3.0 està desfassat, ja que parteix de la base windows, el paint i el bloc de notes.
A classe de Noves tecnologies aplicades a l'educació l'hem començat a treballar. Tot i que en principi es complicat, seguint uns senzills passos pots fer un munt d'activitats. Més que difícil podriem dir que és laboriós (és correcte).
Més amunt m'he referit a que estava desfessat. La raó és perquè el Clic 3.0 és purament visual. I amb les noves generacions que creien en el món del consumisme, de la imate i el so, cal buscar maneres més visuals, amb so i animació a fi que als nens els hi entri millor. I evidentment això ho dic perquè hi ha una nova versió del Clic, basan en java i que ofereix un ventall de possibilitats més ampli a nivell visual i sonor, més facilitat de producció d'acivitats i molt ben organitzat.
La veritat és que sols he estat un parell de dies provant i remenant el JClic, però m'ha convençut i crec que és el futur del Clic 3.0. Al cap i a la fi és exactament el mateix, però més modern, actualitzat i visualment més avançat. Un exemple:
La veritat és que tots dos funcionen quasi igual, però el JClic és més ràpid i fàcil ja que t'estalvies alguns passos de programació, perquè ja ho incorpora el programa.
Crec que tot mestre i tota mestra d'escola hauria de saber utilitzar el Clic o el JClic i saber muntar alguna activitat amb aquest programa. Ho trobo la millor manera de fer servir les TIC com a eix transversal de l'aprenentatge. I no només això; si s'aconseguís que els nens puguéssin tenir el CLic a casa, podria ser una eina d'ajuda i de repàs en hores extraescolars. Com ja he dit abans i no em cansaré de repetir, el Clic té un ventall immens de possibilitats i amb aquest nou model, el JClic, les possiblitats s'han multiplicat; nous formats de imatge(.gif, .jpeg, .bmp), de so (.mp3, .midi, .wmp) i tantes altres aplicacions módernes pròpies del windows XP i que el Clic 3.0 no oferia.
Si voleu més informació visiteu la pàgina del Clic de la XTEC
diumenge, 4 de setembre del 2005
El Drac de Vilafranca
Una de les coses que més identifica la tradició popular de Catalunya és el bestiari, figures de fusta, cartró-pedra o fibra de vidre que simbolitzen poders de la natura (dracs, àguiles, mulasses, etcètera). La peça més antiga es troba a Vilafranca, el drac de Vilafranca i data de principis del s.XV, pels volts del 1600.
Aqui us adjunto un vídeo que vaig gravar el 31 d'Agost durant la Festa Major 05 de Vilafranca i que vaig penjar al youtube, una pàgina de vídeos.
Podeu trobar més vídeos de la Festa Major a www.youtube.com. He pujat forces vídeos de la Festa Major (balls, correfoc i castells!). El meu pseudònim és Gennius.
A disfrutar
Aqui us adjunto un vídeo que vaig gravar el 31 d'Agost durant la Festa Major 05 de Vilafranca i que vaig penjar al youtube, una pàgina de vídeos.
Podeu trobar més vídeos de la Festa Major a www.youtube.com. He pujat forces vídeos de la Festa Major (balls, correfoc i castells!). El meu pseudònim és Gennius.
A disfrutar
Subscriure's a:
Missatges (Atom)