Canviarem el món

"Sigues el canvi que vols veure en aquest món"

Referència: Mahatma Gandhi, 1869 - 1948

Practicum: 3r dia

Bé, ja portem 3 dies. 3 dies que han estat molt intensos i productius, però sobretot, sobretot ben divertits!, jeje. Durant aquests tres primers dies bàsicament hi ha hagut la mateixa seqüència a tots els cursos: "Who is this boy?" i també "What's your name?"... i jo, què havia de dir sinó "I'm Genís". Això de passar per tantes classes pensava que cansaria, però és ben divertit veure tants grups diferents (i de diferents edats, és clar!) I per això el meu horari no és d'assignatures sinó de cursos, de classes; ara puja escales fins a 3r, ara baixa fins a 1r, tomba cap a l'altra punta de l'escola fins a P4 i després puja fins a 6è. Genial, tu!

Sí, aquella sensació va marxar ràpidament, sobretot perquè la primera classe va ser amb 6è B i va anar de conya. Un grup tranquil, una mica xerraire, però molt agradable. D'aquí... la resta de cursos no em preocupaven, clar que no vull menys tenir a la resta de cursos eh?! És una qüestió d'edat i de coneixements adquirits. N'estic molt content, partint d'aquests primers dies, de totes les classes perquè són increiblement participatius i actius a classe i perquè veus moltes maneres de fer i de desfer (per part dels infants).

Una cosa que ajuda a millorar encara més les pràctiques?! Science in English!! Flipa nano. Això sí que mola! És com ficar una mica de xocolata sobre un flam amb nata: millora moltíssim l'element en sí mateix. Tot plegat, el poder fer anglès des de P4 fins a 6è, passant per P5, 1r, 2n i 3r, el poder participar de les Science de 6è, el grup de mestres i el tracte de les especialistes, crec que faran d'aquestes pràctiques... un record permanent en la memòria del meu jo interior.

Com a curiositat dir que els contes de 1r, 2n i 3r me'ls sé quasi de pe a pa, perquè això de les repeticions perquè ho entenguin i fer-ho, alhora, per duplicat (A i B) provoca una estranya sensació mnemotècnica curiosa. Contes, moltes cançons i parlar, parlar i parlar! I tot en anglès, és clar.

Com mola ser profe!

Imatges: Enyoro el bon temps

Alea jacta est

Ja està, una vegada més, i per tercera vegada, sóc davant l'ordinador escrivint el que serà el missatge d'inici de les pràctiques... les terceres, les últimes, les definitives. Ja no hi ha temps per tirar enrere perquè demà, quan soni el despertador, ja serà el dia D, l'alfa, l'inici, el començament... el primer dia de pràctiques (i he de reconeixer que tinc el culet ben apretat).

Com en tota nova experiència no és ben bé por sinó expectatives i intriga, suspens i nervis el que corre per les meves venes, un neguit que va creixent, a poc a poc, fent-se gran i ocupant espai dins el meu cos, fins al punt de les 8.47h quan el primer xoc alleugeri aquesta tibantor; la sala de mestres. Just uns minuts més tard serà quan desapareixerà el nus a l'estòmac tant bon punt entri per la primera de les aules, fent el segon gran pas del dia. I de mica en mica, aquest neguit, aquesta por, aquests nervis... deixaran pas a l'alegria i la joia oculta rere aquestes expectatives davant un element nou.

I és que les coses noves fan por, respecte i sempre ens ho pensem... però el pas cap endavant resideix en conèixer noves realitat, nous jocs, noves persones, noves cultures... per enriquir-nos i millorar en tots els àmbits de la nostra persona, del nostre jo. La intriga ens fa dubtar, però mai hem de permetre que ens governi.

Estava pensant que potser tindré la suficient motivació per escriure les experiències o els sentiments d'aquestes pràctiques... a mode de diari (subtilment censurat) d'expedició. Bé, és un propòsit i per això començo avui però no vol pas dir que ho acabi fent perquè qui sap què passarà durant els propers dos mesos? Ara només em queda la tranquilitat del que queda del dia d'avui, gaudint del silenci, de la calma que precedeix la tempesta (de demà, jeje).

Com dirien els romans: alea jacta est